Boardwalk Empire: s’ha acabat

Coses que m’agraden: que acabin les sèries quan toca. Que no allarguessin Breaking bad quan tothom en parlava i era tot un èxit o que hagin fet el mateix amb Boardwalk Empire. La sèrie que tenia darrera noms com els de Martin Scorsese i Terence Winter (guionista dels Soprano) i el segell HBO, ha anat escalant cap a l’Olimp de les sèries amb firmesa. De menys a més, assentant-se i posant ciment sota una història molt ambiciosa, que transitava per un fons real i explicava moltes trames i molts personatges alhora. De les més ambicioses que hi ha hagut últimament per tot el què volia explicar. La magnitud de tot plegat potser ha fet que al començament li costés arrencar o que alguns capítols on s’havia de tancar o fer avançar algunes de les trames menys atractives es podien ressentir una mica, però com a global ha deixat una sensació d’una de les grans sèries amb moments i personatges absolutament memorables.

El protagonista absolut ha estat el Nucky Thompson, un Steve Buscemi fantàstic (l’última temporada ens ha portat flashbacks amb una meravella d’actor, el Marc Pickering, que ha clavat els gestos i expressions del Nucky gran). Però al llarg de les temporades han desfilat una llarguíssima llista de personatges fantàstics, des de noms ben coneguts com Al Capone, Kennedy o Lucky Luciano fins a altres sense tan pes històric però amb moltíssim atractiu dramàtic (continuo recordant l’home de la màscara, el Richard Harrow).

No entenc perquè no ha tingut el ressó (o això m’ha semblat) d’altres sèries que convivien al mateix moment amb ella (Breaking Bad, True Detective…) però ha deixat una herència audiovisual magnífica, amb una última temporada sensacional, que ha fet un salt temporal per avançar cap al final de la llei seca. I ho ha tancat de manera fantàstica (la manera com tanques ajuda molt a la percepció global -True Detective va quedar un punt per sota de l’inici-). Dels finals de sèries que més he disfrutat: centrant-ho en una història que no pensava que recuperessin per posar punt i final de manera brillant i emotiva.

Això volia ser només un petit apunt per si encara no l’heu agafat i us tira mínimament el tema màfia, llei seca i gàngsters. No us la perdeu.