The Expanse, The Night Manager, The selecció de sèries

imprimeix
The Expanse

No sóc especialment de sèries de naus i aventures a l’espai (un dia d’aquests tornaré a intentar per tercera vegada Firefly). Però quan m’agraden, m’agraden de veritat. Em va passar amb Battlestar Galactica que em va entusiasmar i m’està passant ara amb The Expanse, que després d’una primera temporada de polzes amunt, trobo que encara s’està fent més apassionant i potent a la segona. Potser em passarà també amb la nova d’Star Trek, Discovery, que han d’estrenar a Netflix un dia d’aquests amb el segell del Bryan Fuller. Senyor que em va convèncer amb Hannibal i que per altra banda també està darrere de la gran esperança de l’any, American Gods (tràiler per posar palote + la novel·la, que estic disfrutant a bon ritme per acabar abans de l’estrena del 30 d’abril).

Tornant a les naus de The Expanse, en aquesta segona temporada s’amplifiquen les tensions entre la Terra i Mart i els ciutadans de segona classe que són els que viuen al cinturó d’asteroids. I hi entra amb moltíssima força la presència d’una vida extraterrestre que res té a veure amb els alienígenes de morfologia vagament humana i trets físics extravagants que hem vist a sèries com Star Trek. I fins aquí llegiré, que no vull traspassar gaire els terrenys de can espoiler. Hi ha uns quants protagonistes (sobre tot els de la foto de dalt), però han construit una bona colla de personatges interessants, molts amb poques escenes per definir-se. De tant en tant donen alguna pinzellada del passat que ha portat fins a la situació actual: em va agradar especialment un flashback sobre el creador d’un motor revolucionari en les naus espaials.

The night manager

The night manager

The Night Manager és l’altra que he gaudit molt últimament. Una d’aquestes minisèries britàniques (6 episodis) centrada al món dels espies i amb aroma de James Bond, començant pel protagonista, un tio guapete que sap sortir-se de situacions complicades, vestir amb molta classe i destil·lar sempre un aire seductor. El Tom Hiddleston en qüestió sembla que ha sonat com a futur 007, i no m’estranya. De malvat de Bond tenim un dolent dolent que interpreta el Hugh Laurie. Una de les seves trapelleries (l’home es dedica al tràfic d’armes i al despreci per la vida d’altri) afecta al protagonista, que decideix acceptar una proposta per infiltrar-se a la seva organització i mirar de destapar els negocis obscurs del Evil dr House.

Tensió potent en moments d’aquells de ai-que-l’enxampen i escenes d’autèntic espectacle com la simfonia de foc a un dels últims capítols. Busqueu 6 horetes, prepareu bol amb crispetes per cada sessió, i a xalar!

Més sèries que vaig mirant

Els primers de Taken (sèrie preqüela de la pel·li de Luc Besson que protagonitzava el Liam Neeson) no estan malament, sense tirar coets. La de Legion, tampoc, com a sèrie de superherois diferent, tot i que dona tantes voltes per plans mentals del protagonista, que a vegades mareja i despista. Demana atenció. Mentre no arriben les terceres de Fargo (amb el doble Ewan McGregor) i de Better Call Saul, i la primera d’American Gods, menció d’honor per Agents of SHIELD, que continua tant entretinguda com sempre. Han aconseguit enganxar fins i tot als meus pares!

You may also like...

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *