Lillyhammer, la mafia arriba a Noruega

Ja d’entrada em va cridar aquesta sèrie. Steve Van Zandt (guitarrista de l’E street band de l’Springsteen) reprenia el seu paper de mafiós d’Els Soprano (ell era el Silvio), en un rol de italonordamericà que ven un dels capos de la seva organització a l’FBI i per tant s’ha de buscar una nova identitat per desaparèixer. I decideix que se’n vol anar a Noruega, a Lillehammer, que el va impactar molt quan va veure els Jocs Olímpics d’hivern.
Encara que tingui un altre nom i una altra biografia es fa difícil no veure el Silvio d’Els Soprano aquí. El Van Zandt és un crack a la música (tocant, produint, fent el programa de ràdio) però en l’actuació té uns registres més limitats. Cap problema: m’encanta el seu personatge i les cares que fa. De fet la sèrie ve a ser com un esqueix d’els Soprano. No trobareu aquí la grandesa de l’original però si una via còmica molt i molt disfrutable. Està ell i un bon grup de personatges secundaris, que van des d’una parell de policies bastant poc hàbils a un grup de perdedors que van aprenent les maneres del protagonista. Perquè la gran diversió de la sèrie és aquest contrast de les maneres de fer de la mafia amb el mode de vida noruec, un entorn on domina la pau i tranquilitat noruega. Unes costums dominades pel ritme de vida lent, “ei no m’estressis”. I el Giovanni Henriksen (que així es diu el mafiós a la nova identitat), acostumat a anar a la directa i conseguir les coses a la vida a base d’hosties i suborns, està massa malacostumat.
N’he vist 3 capítols i a tots he trobat situacions hilarants, un gust això d’arrencar una rialla en veu alta veient la sèrie ara que no hi ha gaires motius per riure. Són només 8 episodis de 45 minuts, que ja es troben disponibles a la xarxa. Amb subtítols en anglès… en castellà estan començant a sortir ara (en aquest moment tenen el primer subtitulat). Em sembla també curiosa com a producció, fruit d’un acord entre una televisió noruega i Netflix, el videoclub online, que amb aquesta sèrie ha començat una aposta per entrar també com a productor dels continguts. Camí interessant i que tinc curiositat per veure si els funciona bé.
Més textos de: "Televisió"
Deixa un comentari
:: Amb compte ::
Ultims textos al blog
- La cuina del Guinardó
- Sant Cugat – La Pubilla (Gràcia). Còrrer i esmorzar de forquilla
- Portlandia: bona mofa de hipsters, indies, gourmets, neohippies…
- Mas Prades (disfrutant de menjar al Delta Vs BCN opportimity week)
- “Hay alternativas”, la crisi des d’una perspectiva diferent
- Les Moles
- NTSF:SD:SUV:: Una sèrie curta paròdiant el gènere d’acció
- Esmorzars de forquilla 2: Michigan, Can Roca, Cal Mingo
- Ui si, la Marató
- Bohemic
Categories
Ultims comentaris al blog
- Roger Compte en Estels del sud, recorrent els Ports de Beseit
- Michael en Estels del sud, recorrent els Ports de Beseit
- Roger Compte en Mas Prades (disfrutant de menjar al Delta Vs BCN opportimity week)
- Marina en Mas Prades (disfrutant de menjar al Delta Vs BCN opportimity week)
- Massitet en Mas Prades (disfrutant de menjar al Delta Vs BCN opportimity week)






