Sèries del moment: House of cards, Utopia, Derek…

imprimeix
Tenia ganes de recomanar unes quantes sèries de les que s’emeten actualment (bé, House of Cards és un cas estrany que va en format lloguer online – tota la temporada de cop) a l’espera del març èpic, amb el retorn de Game of Thrones i una de vikings del History Channel, que no descarto que acabi en bluf.

Derek: el primer episodi l’havia vist feia molt temps (temes de pilots que es llencen, es mira si la cosa té èxit…) i ara ja l’estan emetent. És una sèrie del Ricky Gervais, que fa de Derek, un retrasat que treballa a una residència d’ancians i que tot i portar el nom que defineix la sèrie no és un protagonista absolut, és més aviat coral. Segueix la línia d’humor d’aquest còmic anglès: sense temes tabús, comèdia de regust amarg i molts cops incòmode. Aquí incorpora un punt de tendresa que no li havia vist gaire a The Office o Life is too short. Molt recomanable, com a mínim els dos primers episodis.

Derek

Utopia:  una d’anglesa sobre conspiracions d’una empresa molt gran amb interessos farmacèutics i uns frikis que descobreixen el què no tocava i són perseguits. Factura britànica, alguns personatges prou tarantinescos, adrenalina i prou absorbent. I amb l’encert habitual dels anglesos que duri només 6 capítols. Si s’estirés gaire això podria fer un Fringe fàcilment. Colors especialment triposos.

House of Cards: estrena de Netflix, producció de David Fincher, tots els capítols ja disponibles a la xarxa, de cop. “Culpa” d’aquesta emissió diferent, directament en format videoclub online. La vaig començar a veure pel nom Fincher però a priori el tema (política nord-americana) no apuntava a suscitar-me gaire interès. Però n’hi ha hagut prou per enganxar-me amb bons diàlegs (suposo que alguna relació amb el Sorkin li posaran) i sobretot un Kevin Spacey que s’ho menja tot amb un personatge fantàstic, molt maquiavèl·lic i amb el punt curiós de trencar els vincles de realitat i dirigir-se a càmera per comentar coses de la trama. A mi no se m’ha fet estrany i fins i tot m’agraden molt aquests moments on parla dels altres personatges que l’acompanyen a l’escena.

Portlandia: una nova temporada, continua sent una sèrie genial de gags. Se’n fot ben a gust de les coses de l’àrea hipster-gafapasta. De temes musicals, ecologia, llibertat sexual, gastronomia… Està molt bé tenir una sèrie amb un humor tan actualitzat. És Portland, però podria ser Gràcia o el Born. Gent boja i integrista pel menjar ecològic, pares moderns que volen que els seus fills escoltin música tipu Sonic Youth… Fa poques setmanes, em va semblar brutal el gag on un blog comprava un diari i els posaven tots a penjar links sense més text que una frase amb ganxo.

En l’apartat de retorns, aquesta setmana la d’emissió intermitent i inesperada Community, que em va semblar més fluixeta en l’última tanda d’episodis, i demà… Black Mirror!

 

 

You may also like...

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *