The Prisoner (2009)

the-prisoner-1

Reconec que em feia una mica de basarda que fessin una nova versió d’una sèrie tan entranyable i revolucionaria al seu temps com The Prisoner. La original vaig descobrir arrel d’una recomanació de sèries al nivell de Twin Peaks, la vaig disfrutar enormement i la vaig recomanar al blog fa 5 anyets (com passa el temps). De la nova no n’esperava gran cosa però m’ha sorprès molt positivament. A part de trobar un fantàstic -com és habitual – Ian McKellen en el paper de número 2 i d’un Jim Caviezel (el Crist de Mel Gibson) molt correcte de protagonista, la historia evoluciona amb tocs que la modernitzen.

Es comprimeix. Són 6 capítols (mida que em sembla ideal per poder anar provant diferents sèries) que expliquen una historia amb un recorregut d’inici i final, que la original no tenia tant (parlo a partir dels retalls que me’n queden per la memòria) i que ens situa amb un protagonista que de cop apareix a un lloc que no coneix i on està completament descol·locat. És una fàbula de control de societat a l’estil 1984, un mundo feliz o Matrix, que en aquest cas és un mon que es redueix a “El poble”. No hi ha res fora d'”El poble”, tot i que sembli irreal que no hi pugui haver res més a les ments més despertes entre els habitants. M’ha convençut d’inici a final, m’ha semblat molt rodona i amb 6 capítols només, no hi ha excusa per no fer-li un cop d’ull. I després si que hi haurà excusa per anar a buscar la original, de 1967, flipar amb el deliri psicotròpic que era i amb com van poder fer una sèrie com aquella llavors. No manté un nivell de 10 al llarg de tots els capítols, però n’hi ha que són d’antologia.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *