Estels del sud, recorrent els Ports de Beseit

Els que vivim a Barcelona i voltants, quan diem muntanya, gairebé sempre pensem en direcció nord. Suposo que per això els Ports de Beseit passen una mica més desapercebuts. Error! El Parc Natural i les muntanyes que cauen no gaire lluny de la desembocadura de l’Ebre són una passada. I una (molt) bona forma de coneixe-les és a peu. El passat cap de setmana vam fer una ruta que han anomenat Estels del sud. Una ruta circular de 99 km i 8400 de desnivell (4200 de pujada, 4200 de baixada), que la situa no gaire lluny pel què fa a puja i baixa d’una altra ruta de les nostres terres com és la Carros de foc (encara que aquella sempre a més altura).

Aquesta ruta pels Ports la recomanen fer en 5 etapes. Pernoctant a Paüls, Arnes, Beseit, Refugi Font Ferrera i Refugi Caro. Al ser circular, es pot començar per qualsevol punt (tots accessibles en cotxe) i fer-ho en el sentit que es vulgui. Nosaltres vam començar pel Refugi Caro (sense fer-hi nit, per això), direcció a Paüls. A la pàgina oficial dels Estels del sud hi ha informació per trobar allotjament. De fet ells t’ho organitzen i reserven per tu. Pagues un extra de 30 euros, que a canvi et donen un mapa, una samarreta… Nosaltres ho vam fer pel nostre cantó. Els allotjaments que ells recomanen són una opció, però tant a Paüls, Arnes com a Beseit hi ha força més opcions. És bastant senzill seguir el camí correcte, seguint les estrelletes blaves que hi ha marcades a roques i arbres. En alguns casos (com la primera etapa que feiem), quan coincideix amb un GR, les estrelletes desapareixen o minven en quantitat i vas seguint les senyals blanques i vermelles del GR. El primer dia ens vam liar una mica amb unes marques, però res que no es solucioni amb un mapa i una brújula. I un mòbil amb GPS també pot ajudar. La resta, fàcilet, fins i tot per persones com jo amb nul sentit de l’orientació. A més dels gadgets per seguir el camí correcte val la pena emportar-se aigua, que en alguns casos com la primera etapa no hi ha fonts o rius on agafar-ne. La ruta completa no és gaire complicada, a nivell de demanar grans habilitats muntanyeres. Si que demana una mica de forma física. Seria més aviat per un nivell dominguero advanced com a mínim, que són bastantes hores caminant durant 5 dies seguits. Al juny és un bon moment per fer-la: l’ideal és trobar algun punt on la calor no sigui excessivament bèstia, però que sigui suficientment generosa com per poder disfrutar amb les remullades a rius gelats. A la web de Turisme de Catalunya hi ha el perfil de la ruta, de les etapes, i tracks GPS per descarregar.

Etapa 1: Refugi Caro – Paüls

Vam deixar el cotxe tocant al Refugi Caro, i sortint una mica tardet (cap a les 11), cosa que va fer que la primera etapa es fes una mica llargueta, perquè un cop dinàvem, encara ens quedava bastant recorregut per endavant. Al ser estiu, per això, i amb el dia tan llarg, pots anar fent al teu ritme, parant tant com vulguis i no costa gaire arribar abans que es faci fosc. La primera presa de contacte amb els Ports va ser espectacular. Una ruta solitaria (no vam trobar a ningú pel camí) pujant i baixant continuament, canviant de paisatges, trobant-nos masos abandonats, fòssils de petxines… Pujant una carena, flors violetes a banda i banda del camí, carn de foto de National Geographic (el primer dia tenia el mòbil gairebé sense bateria i no vaig poder dedicar-me a fer fotos). I no gaire lluny d’aquest paisatge de postal, ens vam trobar una visitant ilustre dels Ports, una cabra. Espectacular la velocitat i la grimpamenta muntanya avall! Aquesta etapa deviem tardar al voltant de les 7 hores caminant, a ritme correcte. Sumali les pauses i arribavem a les 19.30 al nostre allotjament a Paüls, Ca les Barberes, on vam estar molt a gust. Dutxa amb potència i reparadora i una propietaria molt simpàtica i que ens va regalar un sopar per omplir-se d’energia. De varis primers i segons, vaig escollir un arrós a la cassola i unes baldanes (un estil de morcilla de la zona).

Etapa 2: Paüls – Arnes
Aquesta ja la vam començar a una hora més raonable i ben aviat, una pujada ben forta. Millor fer-la a primera hora, que el sol no pica tant i la suada és -una mica- menor. Ara, la recompensa de vistes a l’arribar a dalt de tot s’ho paga. El paisatge pel sender que anem transitant, encantador, amb vistes del Massís dels Ports des de les altures.

Va ser divertit el tros que vam passar pel barranc d’un riu, secot gairebé del tot, però que obligava a fer algun salt de pedra a pedra. Hi ha una variant que deu ser més senzilla, per quan hi baixa aigua. Vam anar fent via i aguantant fins dinar (ens emportavem bocates i alguna fruita) per fer-ho a l’arribar al riu dels Estrets. Una aigua cristalina, molt freda i un paratge espectacular per fer una remullada i a continuació un mos.

A l’arribar al riu ja hi havia una mica més de civilització: hi havia pistes forestals que permetien arribar-hi a prop en cotxe i hi havia gent que hi venia a passar el matí bé al riu, bé escalant a les muntanyes per les que s’escolava el riu. Pel curs del riu continua la ruta, en un camí bastant ben preparat (hi passaven bicis) i amb unes basses que feia el riu fantàstiques per remullar-se. No ens ho vam pensar, va caure una segona remullada. L’aigua tan freda cura qualsevol cansament! Vam arribar d’hora, però no teniem allotjament reservat a Arnes (no en vam trobar trucant per telèfon, que queia en pont de 3 dies) i allà tampoc vam ser capaços de localitzar-ne. Al final, decidits a acampar al càmping… sense tenda, la propietaria es va apiadar de nosaltres i tot i que ho tenia tot ple, ens va deixar dormir en un bungalow (bengalí que li deien) on hi guardaven trastos.

Arnes, poble maco maco.

Etapa 3: Arnes – Beseit
Aquesta i l’anterior eren les etapes més llargues, però aquesta segurament la més dura, per la forta pujada i baixada que hi ha al mig. Llarga, llarga. Ara, puntuada fenomenalment: bany abans d’iniciar la pujada, bany a l’acabar la baixada. De fet podriem haver fet una primera remullada sortint d’Arnes i seguint el curs d’un riu, però encara era massa d’horeta. Més endavant, en un lloc on el camí que seguiem es creuava amb una pista forestal, vam fer un desviament de 5 minuts molt recomanable: per arribar al Toll del vidre. Amb bastanta presència de gent -accés amb cotxe fàcil- però molt espectacular per fer un bany llarg i relaxant i amb una bona font per reomplir les ampolles d’aigua.

Poc després començava la llarga i dura pujada. Que en algun moment semblava que acabava, però no, li quedava més fins arribar a dalt d’un cim (La Galera?) amb unes vistes acollonants de 360 graus dels Ports. A dalt, al cel, uns acompanyants habituals en tota la ruta, els voltors.

Després de la pujada, una baixada molt llarga i feixuga (ple de pedretes que et feien relliscar), però com tot, altament disfrutable. A mitja baixada vam sentir una veu que ens cridava: “Aigua, aigua”. Un noi de Mollerussa que havia calculat malament l’aigua que portava (és que feia molta calor!) i anava mig deshidratat. El tio es feia la ruta en només 2 dies!! Al final de la baixada ens esperava un altre riu fantàstic per refrescar-se, amb una sorreta que feia de platja. Res com anar bé de temps, no tenir pressa, estirar-se amb el sol, remullar-se.

D’aquí fins a Beseit, un camí per asfalt, que sempre es fa més pesat.

A Beseit tampoc teniem allotjament lligat, però al bar on vam fer la birra de rigor ens van posar en contacte amb un senyor molt simpàtic de galtes rogenques que ens va llogar una casa (Ramon es diu, 978850563, a 18 euros per persona la nit). Vam tenir temps de donar una volta per Beseit (o Beceite, que ja no estem a Catalunya), un poble molt xulo i amb aigua per tot arreu. Sopar a la fonda La Roda, saltejat de faves i pèsols i un bon ternasco en salsa.

Etapa 4: Beseit – Refugi Font Ferrera
Sabiem que aquesta etapa era més curta (18, 5 km davant dels 21 del dia anterior, segons llegiem eren unes 5 hores i mitja) i ens ho vam prendre en calma a l’hora de sortir. També va influir que al bar on vam esmorzar sabiem que no tenien pa pels entrepans fins les 9 del matí. A les 10 estavem en marxa. Sortiem del poble per una carretera asfaltada fins arribar al Parrizal, que és per on discorre el riu Matarraña. Aquesta etapa va ser la més aquatica i divertida de totes. I la més lleugera: excepte una curta pujada forta, el reste era remontar el curs del riu, una pujada constant però suau.

La part inicial està molt ben acondicionada perquè hi pugi tothom, amb taules de fusta per passar per sobre l’aigua i un camí fàcilet. Això arriba fins al pas del romaret, on hi ha una petita cascada. Allà va venir el moment més divertit del dia. Pel mapa que teniem de la ruta hi havia l’opció de fer una volta important pujant i baixant muntanya, o tirar pel dret per l’aigua. Opció que vam escollir, com no. Entre parets de roca, l’única opció era tirar per dins de l’aigua, amb uns quants trams que et cobrien completament de sobres. Vam muntar una espectacular logística per no remullar les motxiles que portavem amb
la roba, mòbils i fruits secs varis. Sec va quedar poca cosa, però vam riure molt.

Després d’una estoneta assecant-nos al sol, repreniem la marxa, riu amunt, passant per zones on els boixos del costat del riu creaven autèntics túnels i trobant-se una única pujada forta. A dalt, amb vistes, dinar. I després continuar per la carena d’una muntanya fins tornar a enganxar el curs d’un riu, que comença sec, però que aviat torna a mostrar aigua. Passem pel costat d’un arbre monumental, un teix i al final una pista forestal fins arribar al refugi de Font Ferrera, que el porta el Gabriel, que ens va estar explicant histories de muntanya i ens va fer un sopar reparador: amanida, macarrons i un llom a la sal amb una samfaina tremenda. Pau i tranquilitat al refugi, erem nosaltres i una parella més.

Etapa 5: Refugi Font Ferrera – Refugi Caro
Abans de les 8 ja estavem en ruta: la idea era arribar a una hora raonable al refugi caro i agafar el cotxe i recompensar-nos amb una bona paella de final de ruta. Els càlculs ens van sortir bé, perquè vam fer l’etapa en poc més de 5 hores i a la 1 ja erem al refugi Caro. El fet de sortir tant d’hora també ens va permetre veure unes quantes cabres no gaire després de deixar el refugi. La primera part del recorregut, passant per pistes forestals, camins gens transitats i prats era molt suau fins a arribar a la font de la Llagosta: aigua ben bona i fresqueta, bon punt per reomplir les ampolles d’aigua i fer una paradeta.

A la font cal agafar forces perquè després venia el més dur: un continu pujar i baixar trencacames d’aquell que fa patir els genolls, recompensat això si amb unes vistes fantàstiques.

A prop del refugi Caro, a l’arribar, un bar amb cervesa ben freda. Això és vida.

Vaig anar fent fotos amb el mòbil (la reflex pesa massa per carregar-la tantes hores!) al llarg del recorregut. Les teniu aquí sota:

Google+
Classificat a Viatges
6 comments on “Estels del sud, recorrent els Ports de Beseit
  1. ENARNACIÓ MOLGÓ escrigué:

    M’AGRADAT MOLT LA VOSTRA INFORMACIÓ , PER QUE NOSALTRES VOLEM FER LA SORTIDA PER SETMANA SANTA I AIXÍ PUC ENTENDRE MÉS LA TRAVESSA . EL PAS QUE I ANAT VEIENT QUE ÉS MÉS COMPLICAT ÉS EL DE LES GÚBIES DEL PARRISSAL . NOSALTRES NO EL FAREM PÀS PER L’AIGUA PER QUE FARA MOLT DE FRED

  2. Roger Compte escrigué:

    De res! segur que us agrada!

  3. Joan Pla escrigué:

    Gràcies per l’explicació, ens ha estat molt útil a l’hora de preparar aquesta ruta!!
    Ens agradaria començar per Caro, però no hi farem nit ni d’anada ni de tornada i no sabem si podem deixar el cotxe allà els 5 dies si no hi dormim.

  4. Michael escrigué:

    Gràcies per penjar el recorregut. Acabo de lligar-ho tot basat en el vostre reportatge!

  5. Roger Compte escrigué:

    Fantàstic. M’agrada molt que comenteu que ho heu llegit i us ha fet servei. M’anima a escriure-ho! :)

  6. Xavi escrigué:

    Gràcies per explicar-ho! Jo visc ben a prop de la zona, però molts d’aquests indrets encara no els conec… L’aniré fent per parts!

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>