Viatge a Cap Verd (11 dies): illes de Sao Vicente i Santo Antao

Com és habitual, em reservo uns dies de vacances per aquestes dates i busco algun lloc on faci bon temps. Aquest any tenia menys de dues setmanes i per tant no volia fer un viatge excessivament lluny. Així que valorant opcions vaig decidir anar a Cap Verd: destí amb bon temps tot l’any (tot i que hi ha alguna època de pluges) i on podia fer unes vacances combinant una mica de platja i relax i bones caminades per paratges naturals. Cap Verd és un país que havia estat territori portuguès que està composat per moltes illes. No tenia ganes de marejar-me gaire amb pocs dies i vaig decidir centrar-me en un parell d’illes: Sao Vicente i Santo Antao (a una hora en vaixell de Sao Vicente). Després de parlar amb molta gent durant el viatge em van deixar clar que era una bona elecció dins de Cabo Verde i que si hagués tingut més dies hauria d’haver anat a les illes de Fogo i Brava que també em van dir que eren xulíssimes (les apunto per futura visita). Fogo amb un gran volcà, Brava molt “verge”. Allà no hi he trobat gaire turistes, tot i que en teoria el desembre ja és temporada alta. No sé si canviarà la situació amb els anys, però poder fer caminades sense trobar ningú i després estar envoltat gairebé només de gent d’allà és un valor afegit per mi! Pels que decidiu quan anar-hi: també hi ha alguna època de l’any on es pot veure quan desoven les tortugues que ha de ser interessant.

Guies: vaig estar fullejant guies editades aquí a la biblioteca i no em van convèncer gaire, tenien informació bastant fluixota. Al final en vaig comprar una en versió llibre electrònic, en anglès (a amazon)

Els vols: la cosa per anar cap allà és mirar-s’ho amb Tap Portugal i després entre illes ho mou Cabo Verdian Airlines, però vaja, t’ho pots agafar tot des de la web de l’aerolinia portuguesa. Barcelona-Lisboa, Lisboa-Cabo Verde (en el meu cas vaig haver de fer dos vols, primer a Praia -illa de Santiago- i després un de curtet cap a Sao Vicente). Em va sortir per 600 euros tots els vols. Amb antelació, més barat es pot trobar. Si feu cap a Sao Vicente val la pena mirar si hi ha vols directes Lisboa-Sao Vicente (que alguns dies de la setmana n’hi ha) per estalviar vols i també és important que tingueu en compte que aquesta gent té una tendència a canviar els horaris dels vols i allargar-te escales: em va passar dos cops. Les escales a Lisboa ja me les vaig allargar jo a propòsit. Si tens el temps val la pena deixar-te unes hores i apropar-te a la ciutat (ara que hi ha metro fins l’aeroport i et plantes al centre en 40 minuts) i caminar pel Barrio Alto, esmorzar pasteis a Betlem o dinar un bon bacalhau (recomano molt per dinar el Tascardoso, a la rua O Seculo 242).

Pressupost: a part del tema vols, l’allotjament m’ha sortit a uns 20-25 euros nit + esmorzar. Després els àpats majoritàriament entre 5 i 10 euros. Algun dia que vaig provar algun restaurant més “pijo” la cosa va pujar a 15-20. A part d’això cal comptar amb els transports, que els pots fer amb taxi (més car evidentment) o amb colectivos (preus raonables, de 2-3 euros per mitja hora de viatge), transports on es va pujant gent i que estan tota l’estona fent parades per recollir més passatgers i coses vàries per transportar al destí final.

La llengua: entre ells parlen criollo, un dialecte del portuguès que no s’entén gens. Ara, a l’escola els nens estudien portuguès. En general amb el meu mix de castellà i quatre paraules en portuguès, pocs problemes vaig tenir. I per saludar, entonava un “Bon dia” i un “Adèu” en l’accent més català que podia treure i m’entenien perfectament.

El menjar: m’he fet un fart de menjar peix a la brasa (especialment garoupa), que està molt bé, sent fresquíssim. I també sovint la cachupa (foto a sota), plat nacional que barreja llegums, verdures, carn i un blat de moro molt blanc. Cosa pesada, que dona energia. A Santo Antao tenen formatge de cabra que està prou bé, i també cal destacar la bona producció de fruita.

cachupa

El beure: dominen el panorama les birres Superbock i Strela i passant a licors forts l’estrella és el grogue (un destilat de canya de sucre similar al ron), que també es fa en versió molt ensucrada i barrejada amb fruites o herbes (el punch) o la barreja dels dos (stomperot). També tenen vi de l’illa de Fogo, que és correcte.

ILLA DE SAO VICENTE

Mindelo: La capital i motiu principal per fer la visita. Una ciutat plena d’animació i molta música. Val la pena fer coincidir la visita en cap de setmana per disfrutar de les actuacions musicals. Per exemple a la Casa de Morna (lloc d’actuacions, molt guapo) que vaig veure que en feien divendres i dissabte (m’hauria agradat ser-hi un dels dies que hi actuava el Tito Paris!). A més de la música per la nit hi ha molta vida, la ciutat s’ompla de capverdians i capverdianes guapíssims (en aquest país sembla que s’hi ha fet un còctel genètic molt encertat) passejant.

mindelomercat

Durant el dia pots passejar amb calma i tranquilitat o acostar-te a la platja de Laginha (foto a sota), de terra un pèl dur, però d’aigua calmadíssima i amb un blau molt maco. Per la nit també mola anar-hi tot fent una birra o sopant al restaurant Caravela. De restaurants que em van agradar, deixo apuntat, el Chez Loutcha (on vaig menjar una bona cachupa de plat del dia), l’Archote (més pijet, on van els mindelencs de celebració, amb música en viu -només caps de setmana-) o el que hi ha sobre la Casa de Morna, ideal per fer bons peixos a la brasa. En general els restaurants ràpids ràpids servint, no són. Aquí, com en altres coses, s’ho prenen amb calma. Les escenes de gent (homes exclusivament) parats i jugant a cartes al carrer és molt habitual. De tarda m’agradava acostar-me al Cafè Lisboa, un lloc molt petitó i encantador, per fer la birra mentre escoltes música capverdiana.

laginha

D’allotjament em vaig estar al Casa Comba, un italià ben situat (entre el centre i la platja de Laginha), d’habitacions ben maques i bon esmorzar.

Resta de l’illa: un dia vaig agafar un cotxe (lloguer d’un cotxe senzill 40 euros el dia) per donar la volta a l’illa. No sé si va influir el dia molt ennuvolat que feia però no em va entusiasmar excessivament. Molts paisatges volcànics i secs; la Baia des Gatas on es celebra un gran festival i on suposadament és un gran lloc per banyar-se estava molt desangelada. I la pujada al Monte Verde des d’on es divisa tota l’illa no la vaig fer, perquè estava tapat.

restavicente

ILLA DE SANTO ANTAO

Per aquesta illa m’hi vaig reservar el gruix de dies i vaig fer bé: em va enamorar! És la més verda de les illes de Cap Verd (la resta no fan gaire honor al nom, diuen!). Tenia clar el començament per Tarrafal però després no tenia clar com continuar, em van orientar molt bé! Des de Sao Vicente s’hi arriba amb unes barques que surten un parell de cops en cada sentit (7.30 i 16.30 de Mindelo i 9.30 i 18.30 de Porto Novo).

Tarrafal de Monte Trigo: manera excepcional de començar: un poblet perdut a un cantó de l’illa de Santo Antao. Dos horetes de camí des del port on arriba la barca des de Sao Vicente. La primera hora per una carretera xulíssima de pujar i baixar, la segona hora per un camí de cabres que suposava anar superant sots tota l’estona. El patiment s’ho val, quan veus que arribes a una platja d’arena negra i a continuació tens el petit poblet de Tarrafal. Jo vaig lligar l’allotjament des d’aquí i vaig fer bé (ho tenien ple). El lloc es diu Marina Guesthouse i el porten un canari i la seva dona capverdiana. El lloc és una delícia, al costat del mar i a sobre cuinen de meravella. Cada dia esperava ansiós el sopar. Primer alguna cosa de picar (un dia percebes, un altre lapes, un altre bunyols de peix), després un plat de peix a la brasa ben acompanyat de tubercles (al·lucinant el puré d’inyam -un tubercle molt popular allà- que vaig menjar) i arròs. I un postre ben dolç per rematar. Tarrafal és un lloc per relaxar-se i descansar: deixar-se endur pel ritme tranquil del poble i la seva gent jugant a cartes a l’ombra i acostar-se caminant a l’encantadora platja (presidida per una enorme paret vertical que fa rebotar el soroll del mar). També hi ha per fer submarinisme i un parell de caminades: una cap al següent poblet a la costa que no vaig fer (implicava una logística de retorn complicada) i un que si que vaig fer de tres horetes, tot pujant muntanya amunt i disfrutant de les vistes i dels petits poblets que anava trobant (Cobao, Lomb Cal), acostumats al desnivell de la muntanya, ple de terrasses amb plantacions que aprofitaven l’aigua que s’escolava per la vall. Si teniu uns quants dies a l’illa, és un lloc per anar-hi si o si!

tarrafal

Vall de Paul: em va quedar clar parlant amb la gent que aquesta havia de ser una altra visita obligatòria i al final em va sortir una ruta encertadíssima: vaig retornar a Porto Novo des de Tarrafal (els colectivos hi surten d’hora, a les 7 del matí) i allà vaig buscar un colectivo que anés cap a Corda. No n’hi ha gaires però algun que altre si (sobretot quan ja ha arribat el ferry del matí). Al colectivo li vaig dir que em deixés a Cova que és el cràter d’un volcà. Rodeges el cràter i et trobes un camí que baixa en zigzag cap a la Vall de Paul. Si no està tapat des de dalt ja veus tota la vall i el mar. Jo ho vaig tenir absolutament cobert de boira, que també era una imatge magnífica (i més tard la boira va anar marxant).

vall_paul

Vaig fer una caminada d’unes dues hores fins a un poblet que és on hi ha la majoria d’allotjaments per visitar la vall de Paul (jo havia mirat primer el Cavoquinho, bona pinta però ple). Al final vaig anar dormir en una caseta que suposava tornar a caminar 45′ muntanya amunt (no refent el camí, cap un altre cantó), que va valer moltíssim la pena. La casa del Frank “el francés”, com el coneixen a tot el poble, que de fa un any ha obert un petit allotjament turístic al costat d’on viu ell (dic petit perquè hi té un parell de llits com a màxim!). Allunyat del poble però amb l’aventatge que divises tota la vall i quan es fa fosc i quan desperta el dia és absolutament fantàstic. A sobre quan puges cap allà vas trobant treballadors (tota la vall és plena d’explotacions agrícoles) que el saluden i alguns ens ofereixen bon grogue i tot. del lloc on dormo, a la muntanya, 45′ cap amunt. L’allotjament es diu Tchom di Meiu, i recomano enviar mail al Frank si teniu intenció de fer-hi nit (capvert007@yahoo.fr) ja que es passa uns quants mesos a França. Al dia següent em va aconsellar una caminada fantàstica (d’unes 4 horetes) per arribar al mar, tot vorejant la vall, passant per sota el pico Antonio. Em va fer un petit esquema de mapa i no vaig tenir gaire complicació per seguir-ho (tenint en compte que sóc de les persones que conec amb menys sentit de l’orientació). La vall ha de ser xula de visitar cap a febrer-maig, quan hi ha molta més producció de tot tipus de fruita i també estan fent el grogue (quan hi vaig anar jo no era època, només de beure’n).

vall_paul3

Nota: vaig fer les dues caminades carregant tot el meu equipatge (viatjo lleuger, amb una motxilla relativament petita i una bossa però era el seu pes). Si t’ho planifiques bé potser pots deixar una bossa pesada a algun allotjament i fer les caminades amb una de més lleugera (el mateix val per la caminada de la que parlo a continuació).

Ponta de sol – Cha de Igreja: sortint del vall de Paul vaig decidir tirar cap a Ponta de sol (agafant un parell de colectivos), amb l’idea de fer una caminada (Ponta de sol-Pontainhas-Cuzinha-Cha de Igreja) que a la guia en parlaven com la millor de l’illa. I no anaven gens errats: acollonant! Vaig fer nit a Ponta de sol a un petit allotjament (Dedei) molt correcte i barat, situat a un dels carrers que baixa de la platja principal al port. Ponta de sol és un lloc una punta més turístic (perquè hi ha uns quants restaurants més de l’habitual) i xulo de passejar, pel petit port, el passeig o entrar dins la pista d’aeroport abandonada (que sembla mentida que funcionés, uns 700 metres de llarg amb mar per davant i darrere – la van tancar després d’un accident l’any 99).

pontadasol

La caminada és cansada (porteu aigua, tot i que es passa per algun poblet on es pot comprar beguda fresca) però encantadora. Caminant pel costat del mar, pels penyassegats que delimiten l’skyline coster, en camins que no paren de pujar i baixar, d’acostar-se i allunyar-se de l’aigua, tot visitant poblets mínims de vida més que calmada, muntanyes de pedra dura però amb racons de verd i aigua que s’aprofiten per conrear-hi. Un dels grans moments va ser trobar una petita piscina natural amb aigua fresqueta que baixava de la muntanya quan ja portava tres hores caminades. A despilotar-se i aprofitar per regenerar el cos una mica. La part final fins a Cuzinha és la més erma, però interessant per ser un paisatge ben diferent. Allà hi ha un restaurant on pots dinar bé i a bon preu i acabar amb l’última mitja hora de camí fins al poblet de Cha d’Igreja per un camí que remuntava una vall partida en dos pel forat a la roca que devia haver anat fent un riu poderós. En total unes 5 horetes per mi (i tinc fama de ser caminador ràpid). Si no us veieu en cor (és prou exigent) com a mínim la caminadeta d’una hora de Ponta de sol fins Fontainhas si que recomano fer-la, que és un tros molt espectacular.

cuzinha

El poble de Cha d’Igreja és el més maco que vaig veure a Cabo Verde, amb una esglèsia que dona nom al poble, al mig d’una plaça on es concentra la vida. Rodejat de montanyes, camps i ple de calma i pau. Al vespre pots trobar-hi música en viu o gent reunida al voltant d’un televisor amb mala recepció de senyal mirant partits de futbol. Hi ha varis allotjaments: em van recomanar tant el Banana com la casa de Rodrigo, però estaven plens (potser millor trucar reservant si saps que faràs la caminada); preguntant vaig acabar anant a un altre a la mateixa plaça, que estava perfecte i a bon preu (25 euros sopar, dormir i esmorzar). Des de Cha d’Igreja es poden fer altres caminades que feien bona pinta, passant per altres valls o per un llac. Si després heu de tornar des de Cha d’Igreja, compteu que hi ha un colectivo que va a Porto Novo pels matins (excepte en diumenge).

cha_igreja

A part de les fotos que he penjat per aquí n’he afegit unes quantes més a un àlbum al Google plus (si, allà: em va bé per la combinació pujada automàtica de fotos des del mòbil + fer l’àlbum en pocs clics).

You may also like...

11 Responses

  1. Vull viatgar a cap verd,pero no vull anar amb avio
    Des-de Portugal o des-de Canaries
    Hi ha transport mar mar ?
    Gracies per la vostra colaboracio

  2. Roger Compte ha dit:

    Doncs no ho tinc gaire clar, hauràs de buscar-ho, potser des de Senegal s’hi pot anar, no sé. En tot cas, en avió més comode…

  3. Salvador ha dit:

    Hola, vull anar a Cap Verd aquest gener. Creus que trobaré bon temps o si és època de pluges? Suposo que el tema ébola allà no ha afectat rés, però si tens informació també t’ho agrairé.
    Molte gràcies!

  4. Roger Compte ha dit:

    Hola Salvador, doncs ni idea, ho hauries de buscar a la guia i a webs!

  5. David Álvarez ha dit:

    Vuldria montar un negoci a CAP verd un restaurant o algu q em recomanis

  6. Roger Compte ha dit:

    Doncs ni idea…

  7. Pericusil ha dit:

    Ola Ke ase! Me gusta tu blok o ke ase 🙂

    Pels perrus que com a molt caminem una horeta, continua essent una illa interessant Sao Antao?

    :O

  8. Roger Compte ha dit:

    Doncs jo crec que si, com comento al final, la caminada guais, se pot fer un tros i és molt xulo 🙂

  9. Irene Peré Solanilla ha dit:

    Hola, vaig estar a St Antao i vaig portar unes llegums rodones com pèsols però de color vermellós.
    Tu saps cóm es diuen ? Gràcies
    M ha agradat llegir els teus comentaris i veure les fotos.
    Si a algú li interessa, jo hi vaig anar amb un grup fent un treking organitzat per “Montañas del mundo” agència valenciana.

  10. Roger Compte ha dit:

    NO, em sap greu, no sé com es diuen!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *