Viatge a Indonèsia (Lombok i les Gili) de 2 setmanes

imprimeix
Aquest ha estat un viatge molt facilet. Sense cap contratemps, tot molt rodat, senzill i feliç (el punt enamoradet també hi ajuda, clar). Teniem per fer un parell de setmanes, vam triar Indonèsia i vam decidir centrar-nos en l’illa de Lombok en comptes de complicar-nos i donar més volta. Començar pel sud de l’illa a Kuta, zona de bones platges, a mig viatge fer una mica de muntanya amb la pujada del volcà Rinjani, i recuperar la calma, el sol i els banyets a les illes Gili, tocant a Lombok. Bali és una illa molt i molt turística, al costat Lombok és molt més tranquila, però també plena d’atractius pels que busquen unes vacances de sol, platja i relax. I a més a bons preus: l’allotjament el vam pagar habitualment a uns 20-30 euros la doble (hauriem pogut buscar més barat, si hagués fet falta), dinàvem per uns 10 euros els dos i sopàvem per uns 20 euros els dos. Vaja, a uns 30 euros per cap al dia… El menjar molt bé, hem acabat el viatge amb cap queixa estomacal!

Cap allà vam agafar amb unes bones setmanes d’antelació el vol llarg amb Qatar Airways (els del Barça) que és una de les companyies més potents en avions còmodes. Uns 600 i poc anar i tornar per cap. El vol era de Barcelona a Jakarta amb una escala a Doha de 3 horetes. I al tornar una escala semblant, de gairebé 4 hores. Companyia molt recomanable tant a nivell de comoditat, menjars com del sistema d’entreteniment amb desenes de pel·lícules per mirar i fer passar el temps.

De Jakarta vam anar a Lombok amb LionAir. Vam decidir no enganxar els vols llargs amb aquest a l’anada i vam fer nit prop de l’aeroport de Jakarta a l’anada: la cosa va anar bé, que ens va servir per anar menys atabalats i gestionar bé el jetlag. Vam dormir al Bale Ocasa, hotelet molt correcte i amb servei de pick up a l’aeroport, que és el què ens interessava. D’allà a prop al vespre vam poder sortir a mirar per sobre els voltants i sopar ben barat, al voltant de 5-6 euros els dos. Nota: la web de LionAir no funciona massa (o gens) amb targetes de crèdit europees. El vol d’anada el vam solucionar comprant a través de Ticket Indonesia. El de tornada ja el vam agafar des d’allà, que no teníem clar d’entrada si tornaríem des de Lombok mateix (el què vam fer) o passaríem a Bali.

Part 1: Kuta i el sud de Lombok

Vam lligar un allotjament des de casa, el Kuta Bay Homestay, que també ens van oferir la possibilitat de venir-nos a recollir a l’aeroport. Tot més fàcil, endavant. Per explorar el sud de l’illa és ideal establir la base a Kuta i aquest allotjament va anar molt bé. Habitació neta, amb bany, aire acondicionat i inclús peli i lector de DVDs (amb centenars de còpies pirates on escollir) i tenia una piscina que anava ben bé al tornar de la platja. A 350.000 la nit (que són uns 23 euros), esmorzar inclós.

Kuta és una bona base per anar a fer platgetes o si vols fer surf, que sembla un bon lloc per iniciar-se (estava ple de motos adaptades per portar la taula al lateral). Nosaltres vam fer-hi 4 nits i vam anar visitant les millors platges dels voltants. La mateixa de Kuta, per anar-hi caminant ja està prou bé, però vam completar un trio de fantàstiques amb les de Mawun, Selong Blanak i Tanjung Aan. Les tres paradísiaques, amb blaus irreals i sobretot molt tranquiles. Pocs turistes, alguns locals, de tan en tan algun que et venia a vendre pareos o cocos (però gens pesats, els hi deies que no, i ja no t’insistien més). Les tres em van encantar, la Tanjung Aan potser va ser la més tranquila, i la de Mawun -a la foto de sota- és la que li vam trobar el bonus snorkel, perquè a la part dreta de la platja hi havia una mica de corall i molts peixets per passar l’estona fent snorkel. Les tres platges tenien algun local per menjar prop d’on aparcaves. Clàssica cuina indonesia (mie goreng, nasi campur, nasi goreng) a preus ben raonables, a uns 2 euros el plat. Això, i una Bintang (la cervesa nacional) ben freda, i ja ho tens.


mawun

Per anar fins a les platges, en moto. Normalment seria un rotllo anar en moto per Indonèsia, tal com va el tràfic, però aquí les carreteres eren bones i poc transitades. Llogar una moto ens costava uns 3 euros al dia!! I no et demanen ni carnet de conduir ni fiança, ni res. L’ideal és llogar-la a l’allotjament i així ja vas sobre segur que no t’intentin fer cap pirula (alguna cosa havia llegit a la guia de problemes).

carretera

Per sopar per Kuta vam anar provant varis llocs. Diria que els dos que més ens van convèncer va ser el mateix del nostre allotjament, que tenia un punt més pijet (l’altre pijo que vem catar, el Warung Bule, no ens va acabar de triomfar) i el Nana’s que era un warung (restaurant) molt senzill, bo, i especialment barat. Amb gent molt simpàtica atenent-lo.

Part 2: Pujada al volcà Rinjani

Això també ho teniem lligat des de casa. Vam fer recerca i vam trobar que per comentaris online la millor agència per fer el trekking era Rudy trekker . A tot arreu posava que no eren els més barats però els millors amb diferència, i un cop fet en podem donar fe. Ens va sortir a uns 200 euros per cap la caminada de 3 dies. Això incloia desplaçaments des d’on estessim (ens van venir a buscar a Kuta -trajecte de més de 3 hores!- i després ens van portar a les Gili, fantàstic per comoditat), la nit prèvia en un hotel de Senaru, i després el trekking, que eren 3 dies i 2 nits, on ells posaven tendes i sac, menjars i tot, bàsicament. Inclús ens van deixar pals per fer la caminada (sort, que van ajudar molt). Erem un grup de 4 i anavem amb un guia i 4 portejadors que van anar carregant tendes, sacs i menjar. Tot el menjar especialment bo: això es nota respecte altres agències on cada dia menjaven el mateix, els bàsics fideus fregits, mentre que a nosaltres vam tenir fins i tot hamburguesa amb patates fregides esperant-nos just baixar del cim del Rinjani. L’altre punt on aquesta agència sobresurt respecte les altres és el cuidar el medi ambient. Són els únics que recullen la merda que generen a la muntanya i és una llàstima molt gran que siguin els únics: el pitjor de la caminada va ser veure que per arreu on passavem estava plenissim de merda que havien anat deixant les altres agències, plàstics, ampolles i brutícia vària per tot arreu. I els monos que corrien per les altures, tota l’estona rebuscant per aquests contenidors naturals, per veure què pescaven.

mono

La caminada és molt xula. Surt de Sembalun, poblat a 1100 metres d’altura, per pujar al volcà Rinjani (3700) i tornar per un altre cantó, tot passant pel llac del cràter del volcà, acabant a Senaru (650m). Són tres dies: el primer puges fins a 2600 metres, que és on fas nit (cal anar abrigat, que fot bona rasca per la nit) i al segon et despertes a les 2.30 per pujar al cim i veure la sortida del sol des de dalt. Són unes tres hores de pujada (dura, que amb la grava volcànica rellisques cap enrera) que et regalen unes vistes de tot Lombok impressionants, amb la magnífica llum de la sortida del sol. Això si, pujada durilla i fred. La baixada, en canvi la vam fer corrents i ventilada en menys d’una hora! Però fins el següent campament encara quedaven moltes hores de caminada i aquest segon tram del dia va ser especialment dur. El llac és xulo i vam tenir al costat  un moment de relax fantàstic a unes aigües termals reparadores.

termals

Però la pujada després del llac per tornar a 2600 metres va ser molt pesada. Sort que el tercer dia ja era tot baixada i una baixada prou fàcil, que sinó, no sé com ho hauriem fet perquè teniem els quadriceps com roques. Repeteixo: caminada molt guapa, que només li sobrava l’excés de brutícia a tot arreu, però ben dura: no la recomanaria a qualsevol persona. Jo que estic avesat a pujar muntanyes i sóc habitual esportista (encara que ara no estava gaire en forma) vaig patir lo meu. Hi ha altres opcions més senzilles com fer-ho en 2 dies (però tornes pel mateix lloc, que és més avorrit) o en 4 (que fas el mateix que en 3, però més relaxat).

rinjani

A més del trekking vam fer una nit extra a Senaru, a l’hotel que hi ha davant el Rudy trekker (Pondok Senaru), a 400.000 la nit (26 euros). Hotel molt tranquil i relaxat, ideal pel dia de calma que tocava, de descansar les cames, fer unes cerveses, llegir i fer poc més. El matí següent vam anar a visitar les cascades de Senaru, molt xules i amb l’entrada just al costat de l’hotel. A la primera hi arribes en 15′ tot seguint el camí, i per la segona t’has de desviar a la dreta just abans d’arribar a la primera (no estava gens indicat) i seguir el camí fins arribar a un riu on queda tallat el camí, remuntar uns 15 metres el riu per tornar a trobar el camí que porta finalment a una cascada imponent on t’hi pots banayar i tot. Aigua fresqueta ideal per recuperar les cames trinxades de la caminada del volcà. Després de les cascades, els de Rudy Trekker ens van portar a Gili, amb un cotxe seu i un barco ràpid que tenen (estalviant-nos el barco públic, més lent).

senaru

Part 3: Les illes Gili

Les illes Gili estan tocant al nordoest de Lombok (10 minuts en barco) i n’hi ha tres: la Trawangan que és la de la festa, la Meno que és la tranquila i de les llunes de mel i la Air, que queda a mig camí entre moviment i tranquilitat i que li diuen la “illa familiar”. Vam anar a l’Air i ens va semblar la dimensió ideal de tranquilitat: un cop arribaves al port veies moviment però a la que caminaves allunyant-te, cada cop estava més tranquil. Hi vam aterrar sense allotjament tancat: si feu el mateix l’ideal és tirar a la dreta pel camí que voreja el mar, on estan tots els allotjaments i fer uns bons 10-15 minuts per allunyar-te del port i estar a una zona més (molt) tranquila. Vam trobar un parell de llocs per dormir que no tenien lloc per les 5 nits que necessitavem i al tercer ja vam tenir èxit: el Sayang Mama Inn, un lloc nou i molt maco, a 500.000 la nit (33 euros), amb esmorzar. Una habitació gran, amb llit molt còmode i aire acondicionat, i un lavabo a l’aire lliure sensacional. Punt positiu extra per la dutxa sense sostre amb un raig amb molt bona pressió, què m’agrada això!

La localització era bona per la tranquilitat i perquè directament davant a la platja  ja entravem a la zona bona de barrera de corall per veure peixos, que una de les grans coses a fer a les Gili és snorkel (o submarinisme). En vam fer cada dia, vàries vegades i gairebé cada cop ens vam trobar alguna tortuga que és una experiència molt xula, a més de coralls de tot tipus i molts peixos tropicals diferents de mil colors. Un dia que vam agafar una excursió d’snorkel per les tres illes vam poder veure el peix del Nemo i tot, difícil de veure que es fa l’amagadís entre anèmones.

La vida a Gili Air és un relax ideal per final de viatge. Aixecar-te, esmorzar, fer una sortida d’snorkel (a primera hora ens vam trobar alguns problemes de meduses -petites- que després ja marxaven), anar a estirar-te prenent el sol mentre feies un bon suc de fruites, després tornar a fer un altre snorkel, anar a dinar alguna cosa, després fer la migdiada o el mandres, sortir cap a les 5 a buscar algun lloc al nord per veure la posta de sol mentre feies alguna beguda alcoholica i després a buscar algun lloc per sopar on tinguessin peix fresc del dia. Menció especial pel peix sweetlips que ens vam menjar al Warung Sasak, boníssim. Aquest restaurant és dels que ens va convèncer més, junt amb un de cutret  i amagat, el Warung Muslim, on feien un nasi campur fenomenal, el millor que vam provar al viatge (prou picant, tot sigui dit). A l’italià Biba, per variar de cuina indonèsia, també s’hi menjava bé: bons gnocchi! De còctels bastant malament a tot arreu, a l’únic lloc on eren prou decents era al restaurant mexicà, tot i que més cars que als altres llocs (de normal uns 2’5 euros, al mexicà 4’5 -cap drama hehe-).

gili_sunset

Esperàvem que les Gili, per turístic, fos bastant més car, però ho vam trobar tot a un preu molt raonable. Podies dinar plats de nasi goreng per uns 2 euros, prendre sucs de fruita a un euro, la birra gran a 35.000 (2’3 euros) com era preu habitual a la resta de llocs. Hi havia algun lloc més pijillo, però podies menjar bé i barat.

Epíleg: sopar a Jakarta

Teniem el vol de retorn a les 12 de la nit i vam decidir sopar a Jakarta, aprofitant que un amic d’un amic hi treballa portant el restaurant de l’hotel Ritz Carlton. És el Jordi Bernús, xef català que havia passat per diversos restaurants de renom, inclós el Bulli. Així que vam arribar al migdia a Jakarta, taxi cap a l’hotel (uns 10 euros), fer un volt per allà, sopar i tirar cap a l’aeroport. Va ser una experiència ben curiosa: només arribar a l’hotel vam flipar amb la de mesures de segurat només per entrar-hi, nivell reunió de primers ministres. Després hi vam deixar les bosses perquè encara era d’hora per sopar i els hi vam demanar com anar a un centre comercial que hi havia prop. I va i ens foten a un supercotxe que ens porta al centre comercial (total eren 10 minuts caminant). Centre comercial de nivell, de molt aire acondicionat i a les antípodes de tot el què haviem vist a Lombok. Com el sopar que vam fer, el Jordi (a sota, a la foto) ens va posar el menú de gastronomia molecular on vam provar algunes de les tècniques que va popularitzar Ferran Adrià i els seus, des de gelats fets al moment, esferificacions… tot molt bo, encara que estava una mica descompensat el nivell de la cuina del Jordi, molt bo i el nivell dels cambrers indonesis, molt baix comparat amb els restaurants de cert nivell que he visitat per casa.

jordi

 

You may also like...

6 Responses

  1. rinjani escrigué:

    wonderful indonesia,.
    amazing lombok..
    like.

  2. Great post! thanks for your posting about Lombok that we proud. wish you come here again soon.

  3. amazing mount rinjani

  4. Viatgersinquiets escrigué:

    Gràcies per compartir la vostra experiència. Informació molt útil preparar el nostre viatge per Indonesia. Ens estem pensant fer el trekking i pujar el Rijani, pel que he llegit, ho recomaneu molt, oi? Val la pena? Salut i viatges!

  5. Roger Compte escrigué:

    Recomanat, molt. Ara, és bastant durillo, més del què ens esperàvem… Així que depèn de nivell muntanyero que tingueu!

  6. Hajar Trekking escrigué:

    Ciao. un’esperienza straordinaria. Speriamo che ci saranno più i turisti che visitano il Rinjani ha ispirato la tua scrittura

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *