Viatge a Polònia

Faré un resumillo de coses vistes, valorant-les per qui s’animi a visitar en el futur aquest país. Coses xules, i ben barato. Ho estructuro per punts i amb un criteri d’ordenació absolutament aleatori: en breu pujaré un resumillo en fotos que sempre serà més agraït.

Varsovia: la capital, no val massa la pena. Té un casc antic que si que és xulu, però vaja amb mig dia fas. Si t’hi has de quedar més temps no està mal també fer una passejadeta pel parc Lazienki, que és un oasi de tranquil·litat. Vaig anar a veure un mercat rus molt publicitat a la guia, però venia a ser com un mercat cutre rotllo Encants a lo gran i com a diferent amb algunes cosetes soviètiques. Per la nit la ciutat millora i hi ha llocs com l’Underground o una disco (de la que no recordo el nom) que està al costat del bar Paparazzi (que surt a les guies). No hi ha massa guiris, cosa d’agraïr. Per dormir vam estar molt bé al hostel Oki Doki.

Menjar: barat, barat. D’especialitats locals no vaig provar el zurek (sopa servida dins un pa de pàges sec) perquè el temps no convidava a sopa calenta, però si que vaig menjar els pierogi, una espècie d’empanadilles (que recorden molt els momo tibetans o els gyoza japos) que farceixen de tot. Per fer-se idea dels preus: en un bar de carretera vaig prendre un plat de pierogis i una aigua i em va costar… 2 euros! Em va deixar flipat també la quantitat de tenderetes shawarma que hi ha per tot el país.

Beure: el què son refrescos i birres, ben barato. Anaves a una disco, i mig litro de birra et sortia per menys d’euro i mig. El què si que era més caret que aquí i tot és el vi (lògic, no en produeixen, l’exporten tot) i també el café, que sortia per uns dos euros i era bastant dolent. Els alcohols forts (vodka, etc…) tenien un preu similar al d’aquí.

Transport: una de les pitjors coses de Polònia són les carreteres. Mal cuidades (plenes de bonys i forats) i sobretot, molt poc ràpides. El concepte autopista el toquen molt, però que molt poc, i a la gran majoria del país les carreteres són d’un sol carril per sentit. Per tant cal calcular més temps del pensat mirant els quilòmetres per arribar d’un lloc a l’altre. El tren funciona prou bé, sense excessius retards (renfe et fa posar en un altar qualsevol cosa) i a un preu correcte.

Gdansk: cap a la part de dalt, una ciutat petita i costanera amb molt encant. Per sort ens va agafar en una espècie de festa major i posaven tot de tenderetes amb pinxos a la brasa i altres varietats suculentes. Des d’allà es poden fer un parell d’excursions molt recomanables, que poso a continuació.

Parc d’Slowinski: una escapadeta des de Dansk, un parc natural tocant al mar que destaca perquè hi ha unes dunes de sorra gegants que es van movent i menjant-se el bosc. És molt espectacular i pots aprofitar per fer un banyet al Bàltic. El problema, si és agost, és la burrada de gent que hi ha. És recomanable llogar una bici i recórrer així els quilometres que hi ha de camí pel bosc fins arribar a les dunes (amb cotxe no s’hi arriba).

Marlbork: una altra escapadeta des de Dansk, absolutament recomanable. És el castell gòtic més gran de tota Europa i realment fa molta impressió.

Bialowieza: això més que escapadeta des de Gdansk és dedicar un dia a arribar-hi (està a la frontera amb Bielorussia), fer nit allà (l’alberg de joventut és prou digne i costa… 6 euros la nit). És un parc natural amb un bosc primigeni (la mà de l’home no hi ha actuat des que existeix) espectacular, amb arbres que se’n van als 400 anys de vida i fauna que compren llops, senglars o… bisontes! És l’únic lloc d’Europa on corren en llibertat. No es deixen veure gaire, com és lògic. Per anar a la zona reservada del bosc, cal agafar un guia (si juntes un grup gran, et sortirà més barat) que et porta a fer un recorregut de 3 hores per dins del bosc. Molt xulo, ja imagines d’on poden sortir tots els contes de por amb bèsties de l’Europa central, encara que segons el guia, a part del bosc, el vodka també hi ha tingut un paper important en aquest imaginari… Recomanació mooolt important: posar-se pantalons llargs i màniga llarga i portar repel·lent pels mosquits. A mi em van massacrar les cames, a més eren diferents dels d’aquí i em van reaccionar fatal les picades i van estar els grans vermells durant ben be una setmana.

Cracovia: visita absolutament recomanada. Una ciutat encantadora, encara més si no plou. Pots anar passejant i perdente pel centre i després visitar el barri jueu (que combina edificis destrossats, sinagogues i una zona plena de restaurants i botigues fashion a lo Born) o passar a l’altre cantó del riu. Vam dormir al hostel Nathan’s villa. Ben situat, bon preu i bon ambientillo. Al carrer Slawkowska tocant a Tomasza vaig aconseguir trobar un café on feien un café més barat (a un euro) i a sobre molt millor que al reste de llocs. A sobre tenien un pastís de poma boníssim. La vida nocturna… doncs massa plena de guiris.. Continuem amb un parell de sortides des de Cracovia…

Mines de sal de Wielickzka: molt a prop de Cracovia, és un recorregut per unes mines d’on s’extreia sal i que arriben fins als 300 metres de profunditat. Per dins es troben escultures amb roques de sal que havien fet els miners o sales espectacularment grans com una esglèsia subterrania. És bastant espectacular, l’únic problema és el punt turístico-borrego de fer moltíssimes cues i anar tots en grup seguint les explicacions d’una guia que intenta colar gags amb poca gràcia.

Auschwitz: per utilitzar una paraula que normalment no faig servir, corprenedor. Pots visitar el camp d’Auschwitz i el de Birkenau, que és com tres o quatre vegades més gran. En el primer pots anar entrant als barracons on tenien els presoners del camp de concentració i hi han posat explicacions sobre com funcionava el camp i tot el què hi va passar. Veure en una habitació tot de cabell humà o roba feta amb el cabell et posa un nus a la gola. Una visita gairebé obligada.

Zakopane: tirant cap a baix del país anem a parar a aquesta població al costat d’una estació d’esquí i del parc natural dels Tatras. El poble és ultraturístic, una espècie de Lloret de muntanya. Em van cridar especialment (formatgero que és un) les paradetes cada 5 metres venent un formatge típic de la regió, que és d’ovella i fumadet. Te’l venen envasat al buit, ideal per portar a casa. Fet a la brasa guanyava molt. Des de Zakopane, la gràcia és fer algun dels recorreguts a peu que hi ha pel parc dels Tatras. N’hi ha per la zona de Polònia i per la zona d’Eslovàquia. Nosaltres vam fer una excursioneta d’unes 5 hores fins un llac molt guapa. Però és al·lucinant (poca muntanya que tenen, tothom deu anar allà a fer turisme de muntanya) la de polonesos que hi havia fent el mateix recorregut. Gairebé com les Rambles, però de muntanya, i això que el trajecte feia una bona pujadeta! Si s’hi va en un mes que no sigui agost ha de millorar moltíssim. Dona per anar-hi uns quants dies i fer vàries excursions.

You may also like...

13 Responses

  1. Doc Moriarty ha dit:

    Cagundeu!

    Per l’octubre tenim planejat un viatge al sud de Polònia!!! Un parell de dies a Cracòvia, la visita a les mines, Auschwitz i Tatras (aquesta si dona temps) i la ruta dels castells.

    Hi anirem cinc dies, que espero que ens doni temps per a tot!!!

  2. albert ha dit:

    Copiar-Pegar per a un futur vitage. Sempre s’agraeixen aquest tipus de consells.

  3. Roger ha dit:

    Doc, si necessites alguna informació preguntala per aquí. Com a info que m’he deixat per solters, les polaques són molt guapes i simpàtiques 🙂

  4. Doc Moriarty ha dit:

    Ho sé, ho sé. Però ja fa temps que vaig deixar la solteria enrere!

    (Per sort tinc una dona que no té res a envejar a les polaques).

  5. Doc Moriarty ha dit:

    Demà sortim cap allà!

  6. Roger ha dit:

    Bon viatge!

  7. Miquel ha dit:

    Hola! Estem preparant el viatge a Polonia per al mes d’agost del 2009, i hem trobat la teva web. La info, genial!!!
    Pel que hem vist sobre el mapa, les distàncies son molt llargues… en quants dies ho vas fer? Vas llogar cotxe o en tren?

    Això de la ruta dels castells, per quina zona és?

  8. Roger ha dit:

    No se aixo de la ruta dels castells, que estava en un comentari…

    Ho vam fer en cotxe i juraria que van ser unes dos setmanes. A part de les distancies, les carreteres no eren un festival… el tema dos carrils per sentit no el toquen gaire o gens per allà…

  9. Carol ha dit:

    Ei!
    Nosaltres som una colla que cada any mirem de fer 1 viatge,inclús de vegades 2, un per les Espanyes i l´altre a fora. Aquest any, com que no ens posàbem gaire d´acord, i jo ja fa temps que vaig insistint en Polònia, vam decidir buscar un viatge cadascú, que ens fés gràcia, i el que ens sortís més bé ( economicament) o ens agradés més a tots, serà el que farem.

    Jo, si imprimeixo la teva ruta, i l´exposo, segur que “trionfo”! Està molt bén explicada i els consells són bons.

    Espero poguer escriure a finals d´agost explicant la meva experiència a Polònia.

    Gràcies per ” rutilla ” que ens deixes compartir.

    Carol.

  10. Roger ha dit:

    Me n’alegro 🙂

  11. MAP ha dit:

    Nosaltres també marxem aquest mes de juliol a Polònia i m’he llegit tota la informació que has penjat (ja veig que és del 2007).
    S’agraeix aquest tipus de comentaris i valoracions, ja que solen ser molt més reals que les guies.
    Per cert: quina és la ruta dels castells?

  12. Adrià Farran Morros ha dit:

    M’ha agradat molt la teva ajuda per un treball!
    Moltes Gràcies!

  13. Victòria ha dit:

    Hola! A més a més d’espectacular, Cracòvia té alguns catalans a qui ens encanta mostrar la ciutat. Si algú està interessat en guidatge en català o necessita alguna recomanació, podeu contactar amb mi!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *