Viatge al Nordest de Brasil: part 1

imprimeix
[ Aquest article és part d’un grup de 4 sobre el meu viatge al Nordest de Brasil: part 1, part 2, part 3 i part 4. ]

prejeri.jpg
Intentaré fer una explicació bastant detallada (la divideixo en vàries parts, que sinó no acabaré de publicar-ho mai…) per qui vulgui fer aquest viatget (tinc el Marc i l’Ester al cap, per exemple). Van ser 15 dies de desconnexió total i de disfrutar molt de tot. I encara més recordant-ho ara amb la rasca que fa per aquí Barcelona. La bona companyia també va ajudar a passar-ho tant bé. Allà tota la gent de molt bon rotllo, vam trobar -en aquesta època- poc turisme internacional i el portuguès no va ser cap problema. Els compreníem bastant bé i el nostre portunyol també es feia entendre

Explico primer la ruta general i després ja aniré desglossant per trossets: va ser sortir de Barcelona a Fortaleza (amb Tap Portugal, escala a Lisboa), arribar tard allà i fer nit a Fortaleza. De Fortaleza vam anar a Jericoara, poble surfero de costa. Uns quants dies allà i després el tute del viatge, 2 dies de transport en jeeps variopintos per arribar a Barreirinhas, on vam estar uns quants dies més, fent excursions molt potents. D’allà vam anar a Sao Louis, on per temps ens quedava per passar un dia, ja que teniem avió per anar a Recife. Al dia següent l’avió Recife-Fernando de Noronha. Una illa brutal i absolutament recomanable on vam passar 4 nits. Després Fernando de Noronha-Natal. Nosaltres teniem el bitllet per tornar de Fortaleza, però si m’ho hagués planejat millor l’hauria agafat per tornar des de Natal, que la Tap també té vols… Anem per etapes:

Jericoacoara:
Tècnicament la primera nit va ser a Fortaleza, poc més que clapar a un hostelillo cutre (Atalaia Hostel) per 70 reais (uns 27 euros) la nit -sempre parlaré del preu de l’habitació doble-. Abans de dormir vam sortir a fer la primera birra davant, a la praia de Iracema, per adonar-nos que feia calor (sobre els 26 graus a les 11 de la nit) i que la vida està ben barata. La birra se n’anava al mig euro.

Al dia següent havíem de tirar cap a Jericoacoara, un poble de costa una mica més amunt de Fortaleza popular per ser destí de surferos, kitesurferos y windsurferos (juraria que no me’n deixo cap) de tot el món. Hi ha un bus que fa el trajecte des de Fortaleza i que costa 35 reais (14 euros) i tarda unes 5 horetes. Hi ha també la opció d’agafar-lo des del hostel si ho ofereixen, i et passaven a buscar per la porta i costava el doble. A les 2 ja vam arribar al poble, un sol que picava fortíssim. Hi havia onades i la mar pleníssima de gent fent surfs variats, però la platja no tenia gaire el concepte de platja d’aquí per estirar la tovallola i prendre el sol. Jericoacoara té molt encant per la tranquil·litat que hi ha, el bon rotllo que es respira, però també té un punt una mica fals/turístic que fa que la gent que hi passi es mogui entre els que flipen i els que troben que no és per tant. És un bon lloc per veure la posta de sol acompanyat d’una caipirinha a la vora del mar (que, és més car que a altres llocs, se’n va a uns 2 euros i pico).

IMG_1161.jpg
Un dels baretos de prop del mar, moment caipirinha
És un lloc per quedar-s’hi uns dies i relaxar-se del tot. Coses a fer, a part de prendre sol i caipirinhes: una excursió d’una horeta anar i una tornar fins a la Pedra Fourada, una roca foradada com indica el nom. La roca no té massa res especial però el trajecte vorejant la costa és molt xulo. Mirar que sigui amb marea baixa, que és millor anar caminant per la sorra… I emportar-se sempre molta aigua, encara que no hi ha res com morir-se de set i que del no res surti un brasileny venent cocos, que els foraden, els hi poses una palleta i estan deliciosos (a un mig euro el coco). També és xulo passejar pel poble, amb els carrers de sorra. A l’hora de dinar, val la pena allunyar-se dels carrers principals i posar-se a un dels petits, s’hi troben restaurants menys turístics i més bé de preu. El primer dia per exemple vam dinar un plat que era un bistec acompanyat d’amanida, arrós i feijoas -mongetes- (que és el que posen a tot arreu i pot acabar cansant), amb cervesa i aigua per veure i ens va sortir a 10 reais per cap (sobre els 4 euros).

IMG_1175.jpg
Un carreró de Jeri
Vam dormir a la pousada Por do Sol, un dels llocs que tenien un preu correcte. 50 reais la doble (19 eurus), que incloia, com la gran majoria, el café de la manhá. Això és l’esmorzar i els que vam prendre al Brasil habitualment portaven café, llet, sucs de fruites naturals, molta fruita boníssima (meló, sindria, papaya…) i alguna coseta de bolleria i en alguns casos entrepanets, pernil dolç i formatge. Aquesta pousada la porten uns espanyols i per això hi havia bastant de gent d’allà i un rollet bastant… Ibiza. Però hi vam estar molt a gust. Feien sopars ells bons i bé de preu i també organitzaven coses (com cursos de capoeira). Amb ells vam lligar una excursió molt recomanable, al poble de Tatajuba, que durava unes 6 horetes. Per 40 reais per cap (15 euros) vem anar amb un buggy 4 persones i vam fer camí a aquest poble, vorejant la costa, travessant un riu a sobre d’unes “barques” de fusta, que uns homes empenyien amb pals que clavaven al fons del riu, i passant per una zona molt xula de manglares (uns arbres al costat de l’aigua que se’ls hi veuen totes les arrels). El poble tenia la historia curiosa que havia quedat sepultat per les dunes i se n’havia construit un altre bastant a prop. El camí del buggy també transitava per dunes, i era ben espectacular. En alguna zona fins i tot hi havia gent fent sandboard (snowboard de sorra). Del poble -cases molt senzilles, de maons de fang, porcs corrent pel carrer, nens jugant, pau absoluta- vam anar a un llac d’aigua dolça per relaxar-nos un parell d’hores. Banyet, prendre el sol i dinar allà. Ens vam tirar pels camaraos (llagostins) que fets a la planxa i acompanyats dels habituals arrós, feijoas, amanides i farofa (una pols de no sè que que es tirava per sobre el peix) i que va sortir a un preu decent. Amb begudes i tal no va passar dels 6 euros per cap. Vem fer la tornada vorejant la costa i arribant a una bona hora per descansar i anar a veure la posta de sol.

IMG_1242.jpg
Amb el buggy cap a Tatajuba
IMG_1270.jpg
Burro enganxat a una de les poques cases de l’antic Tatajuba
La posta (por do sol en brasileny) és un altre dels clàssics de Jericoara. Al costat del poble i tocant al mar hi ha una duna altíssima on tothom va a veure la posta. Després la gent baixa cap al poble i hi han exhibicions de capoeira de les escoles locals. El sol es ponia a les 6. A mitja tarda, també es pot fer un pastisset ben bo a la botiga Crepes & Dolces, que està en un dels carrers petits que surten del principal. Maracujà i xocolata, nyam.

IMG_1216.jpg
Inici de la duna del costat de Jeri, toca al mar amb la marea alta
Posta de sol a Jeri
Posta de sol des de la platja de Jeri

You may also like...

1 Response

  1. roger escrigué:

    Molt maca la foto, pero no es una posta de sol amic…. ja saps que es una sortida !!!

    Roger…..Barra de Serihaem

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *