Viatge a Grècia de dues setmanes: Atenes, Peloponès, Naxos i Paros

Aquest estiu ens hem quedat més a prop, resolent un deute que teníem pendent de fa anys: visitar Grècia. Disposàvem d’un parell de setmanes i el convenciment que volíem fer una combinació d’Atenes, ruta pel Peloponès (+ algun off-Peloponès com Delfos o Meteora) i alguna illa per acabar el viatge en mode relax.

El transport

En qüestió de vols directes a Atenes, hi ha un problema que és que els que tenen horaris normals són tots de Vueling. Jo no hi volaria més per retards cada cop que hi hem volat, però va tocar fer el cor fort i creuar els dits: uns 20′ de retard a l’anada (encara) i a la tornada: avió puntual, però les maletes van trigar una hora extra. Per volar a les illes vam fer un vol cap a Naxos amb Olympic Air: avions molt petitons però suficients per un vol tan curt. La tornada cap Atenes la vam fer en vaixell des de Paros, en súpervaixell d’Hellenic Seaways. Molt còmode, en 3 horetes érem al port del Pireu.

La ruta

Ens van quedar unes vacances prou rodones: arribada a Atenes al migdia, on fer-hi un parell de nits (ens va semblar suficient), després agafar un cotxe a l’aeroport per fer ruta de 8 dies pel Peloponès, Delfos i Meteora, tornant el cotxe a l’aeroport abans d’agafar avió cap a les illes. Hi dedicàvem quatre nits i vam fer bona recerca, que n’hi ha per avorrir. Teniem ganes de fer les Cíclades, així que ens vam decidir per les veïnes Naxos i Paros (que vam preferir a les més turístiques Mykonos i Santorini). Retorn cap al port a la tarda, nit al mateix Pireu per marxar el matí següent en bus cap a l’aeroport per agafar vol de tornada. A sota teniu la ruta: més endavant ja l’explicaré més al detall.

 

Pressupost

Comptant que el vol no és gaire car, surt un viatge bastant econòmic. Pels hotels hem pagat entre 40 i 75 euros la doble i estant en allotjaments ben correctes. Hauriem pogut buscar més luxe i pagar més, segur, però si haguéssim buscat hotels més barats, també els hauriem trobat. El transport ens va sortir per uns 30 euros el dia el cotxe (un Polo, al que li vam afegir una assegurança que eren uns 15 més al dia) i les motos per les illes, van ser un parell d’scooters de 125cc. La més nova i bona, la de Naxos, a 25 euros dia, la més velleta, per 20.

Les entrades a jaciments arqueològics picaven més del què havíem llegit. La nostra guia (versió anglesa de la Lonely, l’espanyola no estava actualitzada) del 2016 donava uns preus molt inferiors als reals. A la gran majoria de llocs (Delfos, Micenes, Epidaure, Olympia…) l’entrada eren 12 euros per persona. A l’Acropolis d’Atenes eren 20 o 30 si hi incloïes altres monuments de la ciutat.

A nivell de menjar, els preus els vam trobar més que correctes. Menjant sempre de carta, gairebé tots els àpats es van quedar entre els 10 i 15 euros per persona. En general els plats eren més barats que a casa i més abundants. A nivell de beure potser no hi havia gaire o gens de diferència. Alguna cervesa de barril ens la van cobrar a preu gairebé de Rambla!

El menjar

Menjar mediterrani, ben sa i bé de preu: hem quedat encantats de la ruta gastronòmica aquestes vacances. Molta amanida, molt peix, molta albergínia, molt pop. Les amanides eren un plat fix. Ara, he de confessar que esperava grans tomàquets però a la majoria de llocs vam trobar-los de nivell dels de casa, fluixet. Vorejant la costa gairebé tot el viatge, era obligatori menjar peix, boníssim a la brasa, ben fresc. Em va agradar especialment que a les cartes t’hi indiquin sempre si algun ingredient és congelat (habitual en calamars per exemple). De pop n’hi havia molt i vam repetir vàries vegades: des del fantàstic menjat a Galaxidi, estofat amb vi, a algun que tenia textura més xicletosa. També van caure alguns souvlaki (pintxos) que no ens van entusiasmar i diversos plats de carn que si que ens van reconfortar: mandonguilles, moussakes o estofats ben gustosos. I alguns desconeguts com la taramosalata (una pasta de peix per untar el pa) o amanides de tomàquet triturat, pa dur i olives (no em feu recordar el nom en grec).

A molts restaurants t’oferien postres cortesia de la casa. En alguns una peça de fruita (síndria, meló…), a altres petits pastissos. I en algun, xupitets de licors locals: ouzos, rakis, tsipouros.

Més endavant a la part d’El dia a dia, ja comentaré alguns restaurants concrets que són els que creiem que val la pena recomanar.

Sense oblidar-se del cafè! Ens vam adaptar a la costum local i sempre el demanàvem en la versió frappé o en la versió freddo (espresso amb glaçons).

El dia a dia

Nits 1 & 2: Atenes

Vam quedar satisfets amb el dia i mig que vam dedicar a Atenes. L’únic imprescindible ens va semblar la visita a l’Acròpolis. La vam fer a primera hora per evitar la calor i els turistes i ens va permetre treure fotos del Partenó sense gent! És una bona passada tot el conjunt i la situació, dominant la ciutat. Inclús còpies com les de les Cariàtides: al llarg del viatge ha estat una constant anar trobant reproduccions o parts que faltaven perquè estaven a un museu proper (o bé perquè ho havien mangat i comprat els anglesos per tenir-ho al British Museum!). A la tarda d’arribar a Atenes, a més de passejar pel centre (plaça Syntagma, Monastiriki, Plaka, etc…) quan es feia fosc ens vam acostar al turó Aeropagus, on va tothom a fer fotos de l’Acròpolis al capvespre: molt recomanable. A més de la visita al conjunt arquitectònic, el matí següent vam aprofitar per veure altres llocs d’interès que entraven a l’entrada combinada de l’Acropòlis (30 euros) com l’Àgora o el petit i recomanable museu de Kerameikos, amb escultures molt potents.

El dilluns al matí, abans de marxar cap a buscar el cotxe de lloguer, vam fer una parada recomanable: el mercat central d’Atenes, molt viu i de preus considerablement més barats que a casa. Vaig aprofitar per comprar uns festucs a granel que tenien un gust espectacular: tant de bo n’hagués agafat més. Els que vaig comprar més tard, de bossa, ja no eren el mateix. L’hotel on dormiem (Hotel Economy) era prop del mercat i molt correcte: barat, ben situat, gent a recepció molt amable.

A Atenes vam començar a descobrir que a Grècia hi menjaríem molt bé i a bon preu. Tinc un parell de recomanacions pels que hi aneu. El Καραμανλίδικα, un llogarret de mezze (petits platets) que va resultar una delícia, amb una part del restaurant encabida a un patí interior encantador. Una de les millors amanides que vam menjar a Grècia, uns ous remenats que ens van deixar sense pa. L’altre és un que queda darrere l’Acròpolis i que pot ser el dinar merescut després d’una bona caminada, l’Άστερ. Platets de gastronomia cretenca; vam disfrutar amb l’amanida o amb un xai de gust espectacular.

Nit 3 & 4: Tolo

Al matí, camí de l’aeroport a recollir el cotxe (ja ens anava bé per després tornar-lo a deixar al mateix lloc) i ens posem en ruta. No era una gran distància però volíem fer nits per la zona de Napflio, on teniem vàries visites d’interès, a més de la dosi de platja necessària en vacances. Vam triar Tolo, un petit poblet que feia bona pinta a priori, però que ens va decebre una mica per salouisme. Si tiréssim enrere, segurament ens hauriem allotjat a Napflio: ens va agradar més tot el centre i la platja (tot i petita i molt urbanitzada) que no la de Tolo: fina franja de sorra davant de restaurants i hotels, un al costat de l’altre. De Napflio, a part de remullar-se a la platja, va valer la pena visitar la fortalesa que la domina des de les altures i dinar als agradables carrerons sota l’ombra de les buganvilies.

De camí a Tolo el primer dia, vam parar a veure el teatre d’Epidaure, molt ben conservat, d’entorn que el magnifica i acústica notable. Tal com havíem llegit, des de dalt de tot de les grades podies sentir converses que passaven al mig del teatre, a moltíssims metres de distància.

Al matí següent vam tirar cap a Micenes: ens van cobrar els 12 euros habituals per l’entrada però aquí s’hi trobava a faltar una mica més de labor de conservació: com a mínim que s’haguessin preocupat de tornar a posar tots els cartells informatius que havien desaparegut, que eren la gran majoria. Les ruïnes no van ser el hit del viatge, però la tomba d’Agammenon per si sola ja justificava la visita.

De menjar a Tolo ens va agradar especialment el Marinero, allunyat de la primera línia de mar i on vam menjar un pop a la brasa que estava deliciós i un plat que vam anar trobant a moltes més cartes i que ens va convèncer: fulles de parra farcides d’arròs i herbes diverses.

Nit 5: Kalamata

De camí a Kalamata vam parar a Mistràs: una de les visites que més ens va agradar. Un conjunt de monestirs i edificis bizantins ocupant la vessant d’una muntanya, que demanaven una excursió prou llarga, però que valia molt la pena. Les esglésies estaven ben conservades o reformades i moltes inclús tenien conjunts de frescos interessants a dins. Hi vam anar a mig matí, amb el sol picant ben fort: val la pena portar aigua a sobre. I a l’acabar regalar-te un bon dinar: vam estar molt a gust a un restaurant que hi havia ben a prop, el Ktima Skreka. Va destacar un arròs al safrà gustosíssim.

Hauriem pogut retallar la nit a Kalamata tirant de Mistràs cap a Olympia, però vam fer nit a la ciutat de les famoses olives. No seria una visita especialment recomanable però la ruta de Mistràs a Kalamata és per una carretera de muntanya molt agradable i a Kalamata a més d’una mica de platja (res de l’altre món) i piscina a l’hotel, vam fer un dels sopars més encantadors de tot el viatge, a un local que semblava més de grecs que de turistes. El Ξημέρωμα, situat a un lloc elevat, amb unes vistes fantàstiques sobre el mar i la costa de Kalamata, amb taules sota les oliveres i un menjar que vam gaudir moltíssim: albergínies fregides com no sabria fer-ne i un peix a la brasa fet amb molta mà. Aquí va passar una cosa habitual: no enteníem el nom dels peixos que hi havia a la carta (ni en grec ni en anglès) i el propietari ens va fer passar a la cuina, on tenien el peix del dia: vam seleccionar els rogers, ens va ensenyar el preu/kg, ens els va pesar.

Nit 6: Olympia

De Kalamata cap Olympia fem un dia de relax, de conduir amb calma i aturar-nos a fer platja (concretament a Zacharos Beach, una platja que està prou bé i deu ser la que està més a prop d’Olympia o gairebé). A Olympia res com un hotel amb piscina per fer relax i descansar per la visita del dia següent. Per sopar anem a un restaurant allunyat de la zona turística i com a tal, buit del tot, el Filoxenia. Hi mengem unes mandonguilles (soutzoukakia) i unes albergínies farcides (papoutsakia) fenomenals.

Nit 7 & 8: Galaxidi

Ens aixequem ben d’hora per visitar les ruïnes d’Olympia. Hi entrem quan obren, a les 8. Passem directe cap al final de les ruïnes i aconseguim estar una bona estona sols al mig de l’estadi que va acollir els primers Jocs Olímpics. Va estar molt bé, tant per fer fotos i vídeos variats, com per viure-ho amb una sensació diferent de la que tens quan està curull de turistes. Fet això, després vam passejar amb calma per la resta del recinte olímpic. Tot estava molt poc dempeus, però entre el què han reconstruït una mica i les explicacions als cartells, te’n fas molt bona idea i et fascina. Encara més després, quan passes pel museu, que ens va fer xalar, especialment els frisos del temple de Zeus, espectaculars i la gran col·lecció d’armes i cascs.

Mig matí i ja tenim la feina feta (ens va agradar bastant dedicar la primera hora a fer les visites més culturals i la resta del dia a fer carretera, platja, piscina i descansar). Després d’Olympia tocava tirar cap a Galaxidi, que és la població que vam triar com a base per visitar Delfos i que va ser un dels grans encerts del viatge. Un poblet encantador, maquíssim, amb platges al voltant per relaxar-se: en vam trobar una de petita prop de l’allotjament on estàvem sols, davant un mar molt calmat d’aigües claríssimes.

Suma-li que el lloc on ens allotjàvem (Pension Hirolakas) era més que acollidor (i amb un esmorzar fantàstic) i que vam trobar el nostre restaurant preferit del periple grec, el O Bebelis. Hi vam repetir pels dos sopars: propietaris encantadors i una mà per cuinar de notable. La moussaka era molt lleugera i més bona que les altres que havíem tastat. El pop estofat al vi amb albergínia em va enamorar l’estómac. El porc amb prunes també era per sucar-hi pà. De regal, venien unes postres boníssimes, amb crema cremada per sobre. Per rematar-ho, xupito de tsipouro (que és semblant, em deien, al raki cretenc). L’ouzo, l’altre licor habitual, anisat, ens van explicar que és més per prendre’l abans de l’àpat, no després.

De Galaxidi teniem mitja hora en cotxe fins a Delfos, centre de visita turística important però que no vam trobar tan atapeït com esperàvem. Vam fer la tàctica d’anar-hi a primera hora, que va sortir molt bé. És un conjunt de ruïnes situat a una muntanya on s’alçaven temples, estadi, teatre… La localització és espectacular i el què vas imaginant també. Com a Olympia, entre el que queda, el que han reconstruït i el què llegeixes et pots fer una gran idea de com era. Amb algunes parts com l’estadi o el teatre és més fàcil posar-s’hi perquè estan prou bé. Per rematar-ho, cal visitar el museu, amb algunes escultures fantàstiques, especialment l’auriga, intacta i espectacular.

Just sortint de Delfos també val la pena aturar-se al primer mirador de carretera des d’on es divisa el mar: la vista del blau i abans un mar d’oliveres, és de postal.

Nit 9: Meteora

Teniem una bona ruta fins a Meteora (3 horetes). La primera part, una carretera de muntanya, és la que més ens va agradar, després es fa una mica més avorrit i només queda la distracció d’anar mirant quantes dobles continues se salten els conductors grecs.

No hem arribat a Meteora i ja veiem les muntanyes, montserratesques, alçant-se de forma poderosa. Parem primer al poblet de Kalambaka, el més gran, i és on tenim la sensació més forta de tot el viatge d’estar al mig d’un epicentre turístic. Autocars i autocars, molts guiris. Nosaltres ens allotgem a Kastraki, un poblet més petit i prop dels monestirs. Vam triar bé i també la mida de l’estància. Arribar al migdia permet veure els monestirs per la tarda i el matí següent, amb diferents llums i amb tranquil·litat. Amb el cotxe arribes fàcilment a tots, després tens una caminada més o menys llarga segons el monestir, però res exagerat. Vam considerar més que suficient visitar-ne un parell per dins: vam triar el Great Meteoron, el més gran, i el Holy Trinity. Aquest perquè va ser el que sortia al film del James Bond (època Roger Moore) For your eyes only, que vam veure poc abans de marxar. Pel·lícula distreta, amb personatges fantàstics com el menjador de festucs i amb un final a Meteora, que també he de dir que no em va quadrar gaire amb el que vam veure al monestir del film (o bé eren tot decorats o l’havien reformat molt).

L’entorn és impressionant i els monestirs ben fotogènics. Val la pena acostar-se al mirador que hi ha enmig de tots a l’hora que es pon el sol. Nosaltres, de regal, vam fer una petita excursioneta a una muntanya accessible des de l’hotel (Pyrgos Adrachti), mitja horeta tirant cap amunt per trobar-se una petita església a dalt de la muntanya i bones vistes.

Nit 10: Atenes

Després de la visita matinal de Meteora, només quedava anar tirant cap Atenes: teniem un hotel força a prop de l’aeroport, per enfilar el matí següent, deixar el cotxe i agafar el vol. Era el trajecte més llarg de tot el viatge (unes 4 hores), que vam dividir en dues parts parant a les Termòpiles. Allà on va tenir lloc la batalla que surt al film 300. Una estàtua de Leónides, uns quants cartells, unes aigües termals, sulfuroses i pudoroses, on descansaven els guerrers d’Esparta, però en general força deixadot i poc inspirador. Vam tirar una mica més endavant per parar a dinar, prop del mar. L’idea era després fer una mica de platja, però allà hi havia unes meduses de pam en forma d’ou ferrat que animaven poc a ficar-se a l’aigua.

Nit 11 & 12: Naxos

Vol curiós, amb Olympic Air, en un avió/avioneta ben petit. En 45 minuts hi som, taxi fins l’allotjament (Alkion Studios, tranquil, barat i que el porta una senyora molt encantadora i amable) i ja podem agafar una moto per visitar l’illa, la més gran de les Cíclades. El primer dia anem cap al sud, a la platja d’Aliko, una de les poques verges que vam visitar a Grècia. Abans dinem a un local absolutament recomanable, la taverna Axiotissa. Lloc molt agradable i cuina fenomenal, apostant molt pel producte de la zona (fins i tot amb birra artesana). Vam disfrutar amb tot el que vam menjar però especialment amb les figues farcides de formatge i fetes a la brasa.

A la nit vam visitar la zona del port de Naxos (que no ens va agradar gaire, molt moviment pijet) i la part antiga (que tot i turística, era ben bonica, amb els carrers estrets i les cases de colors blancs i blaus, de típica postal de les Cíclades). També vam treure al cap a la porta d’Apol·lo, que fa de bon fotografiar amb la posta de sol. És un temple que van començar a reconstruir i es van quedar només a la porta perquè no tenien prou diners.

El segon dia vam fer una bona volta a l’illa amb la moto. És una illa prou muntanyosa i era un continu de pujar i baixar, paisatge àrid però encantador. La primera parada ens va enamorar, un petit poblet (Kaloxilos) sense turistes i encantador de passejar. Després va venir una bona ruta de pujar i baixar que encara va fer millor el destí, al poble de Moutsouma. Petita platgeta per descansar i fer un bon snorkel amb aigua claríssima, i després dinar davant del mar en un lloc fenomenal: The Net. La situació era ideal: si a sobre ho acompanyes d’un bon peixet a la brasa, ja és fantàstic.

A la tarda vam continuar cap al Nord, recorrent l’ondulada orografia de la costa i parant a Apollonas, on també hi havia una bona platja i el Kouros, una estàtua inacabada de més de 10 metres de l’època arcaica, que per problemes tècnics quan la feien, no van poder moure i es va quedar a la cantera, per completar.

Per menjar a Naxos, així en plan més taverna batallera va estar bé la taverna Nikos, i al mateix carrer, en més elaborat i ben presentat, el To Elliniko, on vam quedar més que satisfets amb unes albergínies saboroses i un pop estofat.

El dia següent, abans d’agafar el vaixell (40′) cap a Paros, vam fer un matí de platja: en vam trobar una, passada la de Plaka, on estàvem sols.

Nit 13 i 14: Paros

Paros ja d’entrada ens va agradar molt, es veia més tranquil·la que Naxos i la “capital” ens va donar més bones sensacions. Carrerons molt bonics i tranquils. Tornem a agafar una moto per recórrer l’illa: en aquesta és bastant més fàcil, ja que és més petita i menys muntanyosa.

Aprofitem també per visitar la petita illa d’Antiparos, hi anem amb la moto, agafant un ferri que tarda 5 minuts a canviar-te d’illa. És petitona (tipus Formentera) i allargada. Fa de bon travessar, s’hi pot visitar una cova que val la pena, molt profunda i fer una mica de platja. Nosaltres trobem una mica de casualitat una mini caleta on estem sols i amagats: agafant la carretera, hi ha un moment que es veuen dos molins, és entrar cap als molins, seguir el carrer pel costat d’unes cases, fins que baixa i queda tallat: d’allà caminar per un petit i amagat camí de terra fins les cales. També ens va agradar veure els restaurants a St Georgios, amb els pops i verats assecant-se al sol. Aquests són una bona opció per dinar, encara que vam optar per anar prop del port, al Pavlos, una taverna que de nit ha de ser fantàstica (de migdia tenien opcions força més limitades de carta). Els verats assecats al sol ja els vam provar un altre dia: els deixaven al sol, condimentats, i més tard els passaven per la brasa. Sortien uns verats més potents de gust.

Les platges de l’est (Golden Beach, etc…) no ens van convèncer gaire; les del nord, millor, com la de Monastiri, d’enfonsar-se lent però bon snorkel. Al nord hi ha el poblet de Naoussa que és el que més ens va agradar de tots els dies a les illes. De caràcter pescador i casetes de postal, amb un bon assortit de restaurants per fer el peix acabat de pescar a la brasa. Al migdia vam trobar-ne bastants de tancats, però vam estar de luxe a la taverna Glafkos.

Nit 15: Port del Pireu

Com que tornàvem de Paros en ferri i arribàvem a les 7 de la tarda al port del Pireu vam pensar que no tenia sentit buscar allotjament dins d’Atenes i vam localitzar un hotel normalet (Hotel Anemoni) que quedava a prop del port, era barat i just al costat de la parada del X96, un bus molt còmode que va del port a l’aeroport en una horeta (per 6 euros el trajecte).  Ideal pel dia següent, que teniem el vol a les 12:00.

Només faltava buscar algun lloc on sopar bé per la zona i fer un bon comiat del viatge: la vam encertar! El Vassilenas és un restaurant de cuina grega un pèl més sofisticada, que ens va encantar per la localització, en un pati d’un edifici a l’aire lliure, però sobretot pel menjar. Vam agafar quatre plats per compartir, unes postres i un bon vi grec i vam acabar fent el sopar més car del viatge: 36 euros per cap, que no és cap bogeria. Tot el que vam tastar ens va agradar molt, però va destacar especialment el puré de fava (un llegum d’origen a l’illa de Santorini) amb lleuger puntet de curry i sèpia melosa i increïble a sota. També la pasta d’albergínia de profund gust fumat amb tomàquet sec i gambes. I les postres: una mousse de iogurt amb festucs i olives per sobre (agradable sorpresa!). Un magnífic final de festa.