3 estrenes: Super 8, El origen del planeta de los simios i 13 asesinos
Portava unes bones setmanes sense anar al cine i ara n’he concentrat 3 en poques setmanes. Totes recomanables a la seva manera i en diferents intensitats.
Super8: de gratis (concurs organitzat pel Festival de Sitges via Facebook) i amb expectatives no massa altes (pel JJ Abrams: no em va convèncer Monstruoso i encara em dura l’indignació pel final de l’última temporada de Fringe). Però em va agradar bastant, tot i que de forma bastant asimètrica. Per un cantó, la part més Spielberg 80’s, la part dels nens que graven un curt és la part de l’aventura, del posar-se en un cine gran i disfrutar com feiem amb els ET, Indiana Jones, Regreso al Futuro, etc… Em va agradar molt. Però el cantó més JJ Abrams, de peli de monstres, ja em va deixar molt més fred. Potser hauria estat millor no ensenyar el monstre (Tiburón!) i no sentir el seu riure…
El origen del planeta de los simios: Molt i molt bé, una pel·li palomitera com haurien de ser. Explica bé tot el què passa previ al domini simi que descobriem a la pel·lícula original i ho fa d’una forma que enganxa. Jo vaig disfrutar molt: els meus companys d’incursió cinèfila no van ser de la mateixa opinió, tot cal dir-ho. Els efectes especials fantàstics (en algun petit moment si que es nota més l’ordinador) i tot d’imatges pel record (els monos sortint de la cúpula). Diferents pel·lis en una (d’acció, de presons, de ciència ficció…), ben barrejades i amb un resultant molt destacable.
13 asesinos: El Takashi Miike és un xurrero del cine. Fa unes 3-4 pelis per any i com és lògic no pot fer obres mestres cada dos per tres. En sala aquí n’estrenen molt poques (que recordi Audition i aquella dels mòbils tipu The Ring) i del reste, la majoria les passen al Festival de Sitges que és on el vaig descobrir fa uns quants anys ja amb Ichi the killer. I on he pogut veure que el tio té un do per fer anades d’olla visuals molt espectaculars i també per facturar films que fluixegen molt. Lògic amb tants com n’arriba a fer. Aquest 13 asesinos és de la gama alta, dels bons. I també entra a la casella de films de factura clàssica. Com deia, el Miike fa pelis anades d’olla i frikis, però de tant en tant en fa alguna d’estil més reposat on demostra que domina (en recordo una de yakuza, Agitator crec recordar, fenomenal). I aquesta és classicota: samurais han de cometre un assesinat i ho planegen bé i la cosa acaba amb una orgia de destrucció (d’hora de durada) que supera el nombre de morts de l’escena de l’Uma Thurman i els pringats que l’atacaven a Kill Bill. En faria alguna comparació amb els 7 samurais del Kurosawa però no la tinc gens al cap. Ben narrada, ben planificada, fins arribar a un crescendo final, amb un Miike molt controlat pel què acostuma a ser ell. Només es permet la burrada del “moment sanfermines”.
Hola!
Posats a parlar de cinema no et perdis la meravellosa TREE OF LIFE, de Terrence Malick.
Va guanyar la Palma d´Or al Festival de Cannes.
El director busca el perfeccionisme, destaca la manera d´explicar més que l´argument en si. Història d´una família…
M´apunto 13 asesinos