Constantine Romero

Aquesta pel·lí, basada en el còmic Hellblazer, del genial Alan Moore, m’ha sorprés positivament. Potser perquè hi anava amb poques expectatives, m’ha semblat molt disfrutable. Explica una historia d’àngels contra dimonis, cel contra infern, amb un exorcista, John Constantine com a àrbitre executor de la batalla. És visualment molt potent, amb una historia (gran encert) que no és pren massa seriosament a si mateixa, i conté molts moments de conya, com l’adicció al tabac de John Constantine. En certs plantejaments i músiques m’ha recordat una mica a la sèrie Carnivale, de la que havia parlat, encara que aquesta és un enfoc més seriós. Però coincideixen en això de la batalla entre representants del cel i l’infern a la Terra. A part dels dos personatges principals, Keanu Reeves i una -guapa, guapíssima- Rachel Weisz, hi ha un seguit de personatges secundaris molt interessants. Especialment Lucifer, interpretat per Peter Stormare i Gabriel, per Tilda Swinton. Un altre era Baltasar: m’he passat tota la pel·li dient-me ‘coneixes aquest tio… de quina pel·li?’. Al final m’ha vingut al cap: és el Gavin Rossdale, el cantant dels Bush, grup anglès que va ser una de les cares més comercials del grunge.