Despertar en el infierno. Angoixa i cerveses a l’outback australià
Una d’aquelles pel·lícules especials i diferents, desconegudes, que val la pena recomenar. És una pel·lícula australiana de l’any 1971 que amb el títol de “Wake in Fright” va arribar a anar al festival de Cannes i rebre molt bones crítiques a França i Anglaterra. Tot i això al país dels koales i els cangurs no va acabar de convèncer. Però amb els anys el seu bon record i la seva no disponibilitat en VHS o DVD el van convertir en un film de culte. Se’n va trobar amb una mica de sort una bona còpia, es va restaurar i l’Scorsese se la va emportar per tornar-la a ensenyar a Cannes el 2009.
Consell: si aneu a veure la pel·li (localitzable a la xarxa, subtítols en castellà inclosos), val la pena tenir la nevera ben curulla de cervesa. Ajudarà a posar-se en la situació per veure la pel·lícula. No sé com està el tema cervesa australiana per aquí, però la Foster’s no és una birra que beguin gaire per allà, aviso.
“Despertar en el infierno” és la historia d’un professor d’escola en un petit poblet de l’outback australià (el desert que ocupa tot el centre del continent). L’home decideix tirar cap a Sydney a veure la seva estimada, però para un dia, de camí, a la ciutat minera de Bundanyabba. Allà es trobarà xuclat per un espiral de bogeria, que la cervesa va accelerant i els peculiars personatges d’aquest entorn motivant. Un film trepidant, on el terror és psicològic i l’entorn hosti i l’alcohol van transformant el calmat protagonista del principi.
Aquí en teniu el tràiler:
A una botiga de birres/cerveseria del poble nou, hi havia coopers, que vindria a ser com una damm d’allà, més o menys, diria. En vam fer baixar força d’aquestes allà sota
ah, a la cervecita, ja ho miraré!
Casualitats m’han portat a fer una ullada aquest blog t’han farcit…llegia sobre els tiradors de cervesa artesana de la ciutat, i certament que els tens ben controlats, enhorabona!
et volia fer però un apunt referent aquesta pel·lícula que encara no he vist; és una adaptació d’una novel·la d’en Kenneth Cook, “Pánico al amanecer”, brutal, com ben segur ho és el film.
Salut i bones birres!
Gràcies per l’apunt, ricard! Interessant! 🙂