Doble sessió: El dictador i Cabin in the woods

Feia temps que no comentava aquí al blog pel·lícules. Aprofitant que ara no tinc gaire sèrie en cartera (The Newsroom i sobretot Breaking Bad són les imperdibles, més riures curts amb Futurama o Louie), estic recuperant una mica de temps perdut amb els films. I aquesta setmana ha coincidit que les dos que m’he empassat m’han convençut molt. Doncs a recomanar-les.

El dictador: Sacha Baron Cohen, és a dir el còmic que va crear el magnífic programa a la televisió anglesa al voltant del personatge d’Ali G (i altres de secundaris com Borat i Bruno) ha fet una altra pel·lícula. La primera que no utilitza com a protagonista cap dels personatges del programa televisiu. “Borat”, en el format fals documental va ser una bomba, Bruno, potser per repetició, va baixar uns quants graons i ara tornant a un format més de ficció ha fet aquesta El dictador, molt superior a la Ali G indahouse, que també utilitzava el mateix format narratiu. Aquí el protagonista és un dictador d’un país àrab que vol fabricar armes nuclears i té el món occidental en contra. Acabarà a Estats Units i li passaran mil coses, però és un encadenat de seqüències d’humor molt animal, que es foten amb jueus, àrabs, ecologistes, els d’Apple… fins i tot nord-americans, amb un discurs final que fa assimilant el què ha passat a Estats Units amb el què seria normal a una dictadura que és brutal. Sé que molta gent no disfruta amb l’humor d’aquest senyor, però si us va, no us la perdeu. A mi m’ha aconseguit fer somriure molts cops i riure a lo salvatge fins i tot – per fer això cal la seva aposta per l’humor absurd i imprevist.

Cabin in the woods: veuries unes quantes imatges i pensaries que és una altra pel·lícula de terror d’adolescents que van a una cabanya perduda a un bosc i acaben tots assessinats per la criatura o humà perturbat que toqui en el film de rigor. Però no, aquesta té un gir genial (que no vull explicar de cap manera -millor arribar verge- tal com em va aconsellar bé el Marc Pastor) que la converteix en un nou clàssic del cinema de terror i una de les millors pel·lícules del gènere que he vist en temps. Un film nascut per ser disfrutat a Sitges entre altres amants dels terrors en film.