Festival de cinema asiàtic de Barcelona. Torna el BAFF

D’aquí poc més d’una setmana (28 abril) comença la nova edició del BAFF 2006, el Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona. Un any més ho torno a recomanar. Bàsicament perquè permet veure pel·lis que -la majoria- d’altra manera mai es podran veure al cinema. Aquest any l’edició destaca el cinema indi, que a mi particularment no m’apassiona gens ni mica. Serà tan cool com vulguis això de pel·lis on es posen a cantar i fer coreografies a mitja escena dramàtica però a mi no m’interessa re. Però a part d’això hi ha unes quantes coses que em poden tirar, mirant la programació que hi ha a la web oficial. Així sobre paper, perquè no he vist ni tinc referències de cap de les que s’emeten. Pot sortir una gran pel·li o un gran truño, però hem vingut a jugar. El què m’autodestaco:

– Wuji (la de clausura): una pel·li d’aquestes estil Hero o Tigre y Dragon, dirigida pel director d’Adios a mi concubina. (trailer)
– It’s only talk: sobre una dona que té varis amants com a salvació dels seus problemes. Pel què veig la crítica (per cert, interessant aquesta web de Midnight Eye si t’interessa el cinema asiàtic) la deixa molt bé.
– Yuki Ni Negau: sobre un home derrotat per la seva vida a Tokio, que es torna al poble. Varis premis al Festival de Tokio.
– A stranger of mine: Aquesta em tira per argument: pel·li on s’entrecreuen histories durant 24 hores + comèdia + paròdia dels films de yakuza.
– Eli, Eli, Rema sabachtani? – Surt Tadanobu Asano, l’actor japonès que m’agrada més (l’únic de qui recordo el nom? :P). És de ciència ficció, hi ha un virus que mata la població i sembla que la cura depen de dos músics (un d’ells l’Asano) i els seus experiments sonors.
– Invisible Waves: un altre cop el Tadanobu Asano, aquest cop en un thriller fotografiat pel tio de In the mood for love. Va d’un assassí a sou que per ordre del seu cap ha matat a la seva amant. Fugirà cap a Tailandia.
– AV: “Uns adolescents es gasten les peles d’un projecte escolar en contractar la seva actriu porno preferida per rodar una pel·li”.
– Sky jumping pairs: Un fals documental, que sembla que va de salts d’esquí en parella! La frikada del festival.