Flow
Aquesta setmana van estrenar Flow, una pel·lícula d’animació que ha rebut molts premis a festivals de cinema, ha guanyat el Globus d’Or a millor pel·lícula animada i està nominada als Oscars en aquesta categoria. D’entrada ja té un punt a favor que és que s’allunya de l’estil de la resta, tant d’estil com de narració. Ens explica la història d’un gatet que es troba amb una inundació i comença un viatge en un vaixell amb tots d’animals que l’acompanyen: un secretari, una capibara, un lemur i un gos, un labrador que ens va encantar, veiem el nostre gos i les seves cares de panoli.
La vam anar a veure amb el nen i ens va encantar als dos. Tot i que ell en un moment em va deixar anar la frase “papa, aquest moment a casa el passaria amb el mando” (tema secundari que ara no tractaré és la seva falta de paciència en els trams de pel·lícules on aparentment no passa gaire cosa). Va sortir encantat i amb ganes d’explicar a la seva mare tot el què havia passat.
A mi em va meravellar per la capacitat de narrar sense l’acompanyament verbal. Són animals que no parlen com a les altres pel·lis de dibuixos animats, no tenim un narrador que ens expliqui res del que passa. Ho anem entenent nosaltres i tot està narrat d’una manera fantàstica, que tant et va traslladant la informació necessària com t’enganxa a la història.
L’estil de l’animació són uns dibuixos basats en imatge real, com un Polar Express, però més oníric. A més de la història principal, a mi em va meravellar i intrigar especialment tot el que no explica. Estem en un món que ha de ser la Terra, que de cop rep una inundació bíblica. Durant el viatge hi veiem estàtues gegants de gats o d’homes. Veiem temples. No veiem cap home i veiem molts animals: no sabem si la humanitat s’ha extingit (en tot cas no fa gaire, la casa on viu el gatet conserva un llit en el que sembla que no hagi passat gaire temps des que s’utilitzava) i el regne animal ha prosperat.
Ultims comentaris al blog