Indiana Jones y el reino de la calavera de cristal
Ja l’he vist. M’ha agradat molt el començament: com et recupera l’aroma de la sèrie, et posa en posició de disfrutar i a la vegada et situa històricament en la Guerra Freda. M’ha agradat com continua, mentre assumia -és pur entreteniment, perdonem-ho- coses com l’agilitat adolescent del viejuno Harrison Ford.
Però no he pogut amb el final. No m’ha agradat gens i m’ha tret tot el bon sabor de boca que portava acumulat. No crec que faci justícia al personatge ni que sigui gaire coherent amb el to de tota la saga. No afegiré més però una llàstima. Cosa que amb l’Spielberg m’ha passat sovint en bastantes de les últimes pel·lis que ha fet: m’encanten, però la caga al final.
Dijous nit. Ja en tinc les entrades.
Roger, saps que vaig publicar una novel·la homenatge 100% a Indiana Jones?
Doncs jo he sentit el mateix amb les últimes de Spielberg, així que ja m’ho veig venir…
Decepció
Jeje, bona i llarga crítica… jo la vaig veure des d’un postura de no fan fatal i sense pensar massa en el què veia, disfrutant simplement el què passava. En el final xungo coincidim per això
el final el vaig trobar una mica ridícul! … opino igual que tu. el començament bo i la resta entretingut…
Els finals de l’Spilberg no és que s’hagin de modificar… és que s’haurien d’eliminar. Exemple: agafes Artificial Intelligence, la mires i vint minuts abans del final pares el DVD… et queda una peli rodona.