King Kong
M’ha agradat molt King Kong. No com a pel·li que et marqui sinó com a pur entreteniment, el què haurien de ser les pel·licules palomiteres. Aventures, amor, terror i unes seqüències d’acció espectaculars. Els efectes especials ajuden encara que en algun cas em continuen cantant (els de persones en plans llunyans, per exemple). Però el King Kong per exemple és espectacular. Són 3 hores 7 minuts però m’han passat molt ràpid.
Des d’un punt de vista més friki veuria com a tema de la pel·li: les noies tenen un punt en què tenen dos pretendents: el macarrilla i el sensible bona persona. Elles opten pel macarrilla, pel morbo del perill. Perquè al final, quan aquest les deixi, sempre estarà el tros de pa esperant.
A mi també em va agradar. Sobretot els efectes, molt ben fets en general.