La fàbula del monjo i el deixeble

No sé si l’estrenen aquest divendres o el que ve, però tinc ganes de recomanar Primavera, verano, otoño, invierno i… primavera, que he vist aquest matí. És una pel·li coreana, del director d’allà que sona més per aquí (a nivell de festivals, bàsicament) que és el Kim Ki-Duk. És el que va fer La isla, pel·li que no he vist, però que qui ho ha fet defineix com una de les més bèsties que ha vist, particularment una escena amb uns hams entrant per cavitats corporals.

Aquesta no té aquesta violència, al contrari. És reposada i poètica, de detalls i petiteses. S’arriben a dir molt poques paraules al llarg del film. Explica la historia d’un monjo i el seu deixeble en 5 moments importants de la seva vida. El deixeble de petit que apren una lliçó vital important, a l’enamorament… La fotografia molt maca, el lloc on està filmat (un temple al mig d’un llac) preciós… Si us agraden aquest tipus de pel·lis més “Verdi” no dubteu a anar-la a veure.