Lost in Translation

He anat a veure la pel·li Lost in Translation. M’ha agradat MOLT. M’ha agradat la historia, els diàlegs, Scarlett Johansson, Tokio, Bill Murray, la música, els tocs d’humor, els karaokes, els japonesos frikis, els llavis i la veu de l’Scarlett, el pla on ella entra a l’ascensor i a les portes de vidre que s’estan tancant veiem el reflex d’una maleta que senyala el trist futur immediat…

No només m’ha agradat molt sinó que (com feia molt temps que no em passava al cine) la pel·li ha tocat alguna cosa al meu interior. Encara que aquest punt “extra” de la pel·li suposo que ja depen més aviat de les circumstancies personals de cadascú. Fa falta dir que la recomano de totes totes?