Lost in Translation

He anat a veure la pel·li Lost in Translation. M’ha agradat MOLT. M’ha agradat la historia, els diàlegs, Scarlett Johansson, Tokio, Bill Murray, la música, els tocs d’humor, els karaokes, els japonesos frikis, els llavis i la veu de l’Scarlett, el pla on ella entra a l’ascensor i a les portes de vidre que s’estan tancant veiem el reflex d’una maleta que senyala el trist futur immediat…

No només m’ha agradat molt sinó que (com feia molt temps que no em passava al cine) la pel·li ha tocat alguna cosa al meu interior. Encara que aquest punt “extra” de la pel·li suposo que ja depen més aviat de les circumstancies personals de cadascú. Fa falta dir que la recomano de totes totes?

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

:: Amb compte ::
Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.