Searching for Sugar Man
Aquest documental és una autèntica delicia, una historia d’aquelles de al-final-es-fa-justicia per emocionar-se i gaudir. Explica la historia del Sixto Rodriguez, músic nord-americà (d’origen mexicà per part de pare) que va publicar un parell de discos a principis dels 70, en un estil molt Bob Dylan, i que tot i que tenia grans cançons als discos no va vendre res.
Res, amb una petita gran excepció: Sudàfrica. D’alguna manera allà va arribar una còpia del disc (que a Estats Units era introbable) i es va començar a distribuir fent-ne còpies pirates. Les seves cançons, algunes amb missatges combatius, van convertir-se en la banda sonora de la revolució contra l’apartheid. I ell en un artista que va vendre centenars de milers de discos.
El documental narra la historia com des de Sudàfrica en busca informació un “detectiu musical”, partint de la premissa que l’home és mort (corren mil versions de la seva mort en escena o de sobredosi a una presó) i no només localitza informació sinó que el troba a ell, ben viu. El Sixto Rodriguez per la seva banda, descobreix que si que havia tingut èxit i molt, ben lluny de casa. Viatja cap allà, concerts amb molta gent i entrades venudes.
Repeteixo, una delicia. I a diferència d’un documental amb un punt similar, el d’Anvil (en el sentit bo i de partir d’una situació de desastre i acabar amb el triomf), aquí la música és altament disfrutable.
És fantàstic que a aquestes altures encara es puguin descobrir joies musicals amagades com aquestes.
Ultims comentaris al blog