Sitges: Izo, old boy, chucky…

Va, un repasset ràpid al què vaig veure dissabte:

Old boy: Molt bona. Una pel·li coreana que parla de la historia d’una venjança i que demostra que Corea és un païs on s’està fent molt bon cine. Ataquen temes o histories que podrien fer des de Hollywood però amb un art i un mimo molt superior. Aquesta, del millor que he vist aquest any.

Stratosphere girl: es venia com el revers friki de Lost in translation (noia fan del manga viatja a Japó on es posa en llocs sòrdids) i es va quedar en una pel·li pretenciosa i molt avorrida. La protagonista estava un rato bé, però no en destacaria res més…

Izo: el Takashi Miike fa unes 5 pel·lis cada any i per ous n’hi ha de sortir alguna malament. Un exemple és Izo que tot i que té algunes sortides frikis que fan gràcia (el cantautor, especialment) no té cap mena de sentit ni ritme. Zebraman que ja havia vist i que també la passaven ahir, sense ser una gran pel·li és molt més distreta.

The seed of chucky: perfecta pel què ha de ser una pel·li del Chucky. Acció, sang i sobretot molt d’humor i no pendre’s en serio a si mateix. Hi ha cameos del John Waters i la Britney Spears (en una divertida escena), la Jennifer Tilly que s’interpreta a si mateixa i un fill del Chucky que no se sap si és nen o nena i li diuen Glen… o Glenda. Com la pel·li de l’Ed Wood.