Sitges: Sky captain & Miyazaki

Torna el Festival de Sitges i torna la meva voragine consumidora de cine (bé, a partir de dissabte). Per començar doblet de pel·lis amb “màgia”. How’ls moving castle, és la nova del Miyazaki i no s’allunya gaire de EL viaje de Chihiro, mon de fantasia (semi) amagat en el món real, èssers estranys, historia iniciàtica, bé tot el necessari per demostrar que en l’animació en dos dimensions el rei és Miyazaki i que Disney fa temps que va perduda.

La d’Sky Captain també té un punt de màgia, sobretot per l’estètica, amb plans completament generats per ordinador (excepte els actors), encara que no en siguis conscient d’això durant la pel·li. A nivell visual és absolutament espectacular, la historia també està prou bé, les músiques són molt Indiana Jones i em falla la Gwyneth Paltrow, que la veig molt sosa. Fins i tot l’Angelina Jolie està millor… Per anar-la a veure quan l’estrenin (en cine de pantalla ben gran).

Demà no hi puc anar i em perdré una cosa com C.S.A., un fals documental que presenta com serien els Estats Units d’avui en dia si la Guerra Civil l’hagués guanyat el sud. Però bé, dissabte el gran Takashi Miike, amb Izo. I és que amb un argument tan potent com “samurai viatja aleatoriament pel temps i va currant a tothom que es troba pel camí” qui no pot tenir ganes de veurela? 🙂