Sitges – Three Extremes
He vist Three Extremes, un conjunt de tres migmetratges firmats per tres grans directors asiàtics. Takashi Miike, en un episodi menys esbojarrat de l’habitual en ell i més proper a Audition. Park Chan-Wook (el d’Old Boy, millor pel·li vista a Sitges) que explica una historia d’un cineasta amenaçat per un boig que havia sigut extra de les seves pel·lis i Fruit Chan, director de Hong-Kong, que m’ha sorprés positivament. La seva historia, la que més m’ha agradat de les tres anava sobre una dona que necessita rejovenir per tornar a agradar al seu marit. I l’elixir de la joventut són uns… raviolis de fetus! Desagradable, però impactant i molt ben rodada. En general, el conjunt val molt la pena: les tres estan de puta mare i a la vegada serveix una mica d’aperitiu per conèixer alguns dels millors cineastes orientals. Del lloc on, segons molts (inclosos directors com Tarantino o Scorsese), s’està fent ara el millor cinema.
Avui també es passava El fantasma de la opera, que no he vist. Això dels musicals em fa molta mandra. De la gent amb qui he parlat, domini de les opinions negatives amb alguna de molt negativa (“m’ha semblat un videoclip d’Spandau Ballet de l’època).
Ultims comentaris al blog