V for Vendetta: la pel·li

V de Vendetta s’estrena el 7 d’abril, però la vaig poder veure ahir. Tement-me el pitjor (de los creadores de Matrix…) s’ha de reconèixer que en vaig sortir molt satisfet. Com a molt potser perdia una mica de ritme a la part central. Bastant respectuosa amb el còmic i visualment molt potent (algunes escenes són molt impactants), manté el to de denuncia dels totalitarismes i planteja la qüestió polèmica d’un tio que es dedica a assessinar i volar coses per aconseguir el seu objectiu d’alliberar el poble de la dictadura. Hi ha en concret un discurs sobre la idonietat de volar un edifici com un símbol que si fossim més a prop de l’11-S potser hauria fet que no s’estrenés la pel·lícula. També són interessants les suggerències de que el govern està ficat darrere atacs terroristes i se n’aprofita per crear por als ciutadans. Val la pena veure-la en versió original, entre d’altres coses per sentir les declamacions estil shakespearià de l’Hugo Weaving, el que fa de V. Que algo ha de fer per destacar, que es passa tota la pel·li sense ensenyar la cara. Tinc curiositat per saber com reaccionaran a Estats Units amb aquest plantejament d’un terrorista com heroi.

Aprofitant l’estrena del film al weblog sobre còmics The Beat han publicat una entrevista molt interessant amb l’Alan Moore (part 1 i part 2). Parla tant de la creació d’V for Vendetta (i la seva particular identificació amb la ideologia anarquista que impulsa el protagonista) com dels problemes legals que ha tingut amb DC Comics, que han fet que volgués retirar el seu nom de les noves edicions del còmic.

El tio aquest, l’Alan Moore és un personatge molt interessant. Per la xarxa es poden llegir detalls biogràfics molt interessants sobre ell, com quan al fer els 40 anys va anunciar a la familia que es faria chaman. El tio es va fotre uns quants bolets alucinògens i va conèixer el seu Deu particular, el Deu serp Glycon.