“Aprendiendo a caer”, Mikael Ross

La primera lectura de l’any ha estat un còmic/tebeo/novel·la gràfica, que m’ha acostat molt amablement la biblioteca Jaume Fuster, arrel de la recomanació d’un amic bibliotecari (no d’aquesta en concret).

Títol multipremiat, positivament ressenyat i publicat en varis idiomes, explica la història del Noel, un nen a qui li canvia la vida el dia que la seva mare té un accident i entra en coma i a ell els serveis socials l’envien a Neuerkerode, una comunitat alemanya (real) on conviuen moltes persones amb discapacitats vàries. Per tant, ell ha d’anar fent-se gran i adolescent mentre mira d’entendre’s a si mateix i a aquest nou món estrany i a sobre sense el suport de la seva mare.

Barreja humor i drama, traç fi i traç gruixut, amb molta gràcia, i ens explica una comunitat en la qual l’autor va viure dos anys per documentar-se. D’aquesta manera veiem a les pàgines un perfil de personatges, amb discapacitats diverses, que no acostumen a ser protagonistes i que en aquesta comunitat tenen un grau de llibertat i de poder fer ells sols que no tenen a altres llocs. Podria destacar el moment de la tempesta o el flashback al passat, on veie què va passar a Neuerkerode en temps dels nazis. “Aprendiendo a caer” és un recorregut per la vida d’aquest noi, el seu despertar, les primeres atraccions amoroses o la vida amb el seu amic obsessionat amb els números, que va entreteixint-se per acabar bé, deixant molt bon regust de boca i ganes de recomanar-lo.

Al protagonista li agraden els AC/DC, que sempre és un punt a favor. I hi tenen la seva importància en la història.