Corrent pel costat del riu: tu ets de Llobregat o de Besòs?
Aquestes últimes setmanes he augmentat el número de dies que surto a còrrer força estona. I quan toca això, per mi és ideal trobar un recorregut llarg, sense excessius puja-i-baixa (si m’entreno per fer muntanya ja és una altra cosa) i sense semàfors. I a Barcelona tampoc hi ha tantes alternatives: les rutes de dalt (Carretera de les aigues) i baix (pel litoral, també recomanable, molts i molts km -avui he anat i tornat de Montgat per exemple- i amb alt número de fonts per abeurar-se). Com que va molt bé canviar les rutes, que ajuda a motivar quan surts a còrrer masses dies a la setmana (em passa ara que estic preparant una marató) he estat fent sortides pels dos rius, el Besòs (pel que ja havia anat) i el Llobregat (novetat per mi!).
Jo sóc més de Llobregat. El paisatge m’agrada més, hi ha molt camí per recòrrer i la major part és de terra. Aquí dalt una imatge d’un dels dies que hi he anat a trotar una mica. Jo hi he anat amb moto, deixant-la al costat del Club Delfos –mapa– (no, no és un puticlub, és un club de tennis). D’allà creues un pont i ja pots còrrer pel “cantó Tarragona” del riu, que és on sembla que hi ha més gent. També s’hi arriba bé a aquest punt en transport públic. HI ha una parada de Ferrocarrils de la Generalitat, la de Cornellà Riera, i també hi arriba el Tram. No és un mal punt de sortida. A l’arribar tens una font i un parell de bars per si vols fer la birra o picar alguna cosa.
D’aquest punt exacte (al costat del camp de l’Espanyol), pots tirar cap al mar o cap a l’interior. El primer dia vaig tirar cap al mar: si arribessis fins al mar i tornessis la cosa se n’aniria cap als 17-18 qm calculo. M’agrada més aquesta part perquè el paisatge és xulo, vas trobant alguna font per refrescar-te i a la part final, passes entre horts del Delta del Llobregat, se’t creua algun cavall i tens els avions volant molt a prop del teu cap. L’únic inconvenient que hi ha ara, és que fan obres a un pont i t’obliga a donar una petita volta per zona semiurbana d’El prat de Llobregat.
Si tires cap a dalt (foto de dalt, altura Molins de Rei), també està molt bé, tens quilòmetres i més quilòmetres per anar fent. De fet, segons els senyals que hi ha pel camí, des del mar fins al final hi ha 30km. Anar i tornar, 60. De sobres per qualsevol tirada llarga. El paisatge cap a dalt també estava prou bé, entre canyissars, amb el riu al costat, fins i tot se’m va creuar un ramat d’ovelles. L’únic i gran inconvenient per mi és l’absència de fonts. Quan vaig anar-hi portava camelbag així que cap problema, però cal anar preparat amb aigua si tireu direcció Molins de Rei i penseu estar-hi força estona. Aquesta part de dalt no la faria a segons quines hores, que hi ha parts que queden una mica massa apartades de la civilització i ves tu a saber!
El Besós també és una bona opció per variar de lloc on còrrer. Tens bastants km per anar fent via, en asfalt i sense que se’t creuin cotxes. Li falla el tema fonts, que a la part de sota, per on corres, no n’hi ha cap, has de pujar a dalt, al carrer, a localitzar-ne alguna. A mi em va prou bé arribar-m’hi, perquè si surto corrent des de casa, via Can Dragó, hi arribo en mitja horeta i puc acabar de completar tirades llarguetes. En transport públic, s’hi pot arribar anant a l’estació de metro de Besós. I si vols fer algun circuit més complet, al final de tot pots anar a agafar el litoral i anar tirant fins on et demani el cos. De totes formes no l’he acabat d’aprofitar del tot i no sé si tirant cap a dalt, cap a Montcada i Reixac, el camí està prou bé per anar tirant molta estona.
Gran artículo, como siempre 🙂
Yo también empezaré a preparar la maratón en breve, y va muy bien encontrar rutas nuevas para las tiradas largas.
¡Gracias!
Gràcies Jorge, i encantat de fer servei! 🙂