He estat ara tres setmanetes al Perú i en la part més alcohòlica de les grans experiències gastronòmiques que hi vaig viure el triomfador ha estat el pisco. Que és un destilat de raïm que fa ja 400 anys que produeixen a terres andines i que actualment es fa utilitzant unes 8 varietats de raïm, que ells divideixen entre aromàtiques i no aromàtiques. És una beguda en bona expansió i no és descartable que intentin aprofitar el gran moment de la gastronomia peruana per mirar de fer-la encara més internacional.
El preparat per excel·lència és el pisco sour, que porta a més del pisco suc de llimona, almívar, una mica de clara i unes gotes d’angostura. Però n’hi ha d’altres combinats que també són prou populars al país. Sobretot el chilcano de pisco, però també altres com el Capitan. Que em va agradar perquè té pocs ingredients i és fàcil de preparar. Dos ingredients que són el pisco i el vermut. Li he dit vermut de doble òstia, perquè el vermut de per si ja és un perill, però diria que el pisco encara ho és més. Beu-te un capitan i no sabràs per on t’arriben.
La cosa és senzilla:
– Un xupito de pisco
– Un xupito de vermut (ja que estem, que sigui català)
Mateixa quantitat dels dos, ho posem a un got, amb un glaçó, remenem una miqueta per barrejar i ja ho tenim. Per decorar li podem posar la clàssica oliveta.
Diuen en un article (que ve amb vídeo per preparar-lo d’una manera una mica més professional) que el nom ve dels capitans militars de la serra de Puno (al sud del Perú, prop del llac Titicaca), que al fer les seves rondes en cavall anaven a les tendes i demanaven per beure aquesta barreja de pisco i vermut.
0
Doncs tenint en compte que el vermut és dels pocs licors que realment em resulten molt atractius… aquest combinat té molts numeros per a que acabi tastant-lo :D