Twin Peaks torna l’any que ve amb nous episodis (i dirigits pel Lynch!) i una de les passions gastronòmiques de la sèrie (a part del pastís de cireres) és el cafè. L’Agent Cooper és un fan del bon cafè (recopilació al youtube) i quan en troba un de bo no dubta en mostrar un gran entusiasme. Un dels motius de la presència de la beguda és la gran passió que té per aquest producte el director David Lynch, que fins i tot té el seu propi cafè.
Els de la sèrie eren cafès d’aquells llargs, d’estil americà, que des d’aquí es miraven amb cert despreci, amb l’idea que la veritat absoluta sobre el bon cafè venia escrita en idioma italià. Però els últims anys la cosa ha canviat. Darrere tendències hipsters amb senyors amb barba bevent cafè orgànic amb denominació d’origen, si que hi ha hagut una revalorització d’aquest estil de cafè més llarg i infusionat. Només cal veure la botiga de referència a Barcelona, la de Cafès el Magnífico, com ha anat incorporant (per degustar i per comprar) aparells que fan el cafè d’una manera diferent a l’italiana.
Jo tenia ganes de provar-ho, i matant dos ocells d’un tret, sortir una mica del nespresso a la feina (que no m’agrada excessivament, però millora l’horror del de màquina). Vaig apostar per comprar una Aeropress, cafetera de filtre amb bones ressenyes i una cosa important per decidir-me: el preu. Poc més de 30 euros, ben assumible. A més ja tinc la barba, tot preparat.
(primer resultat a Google imatges per la cerca “aeropress hipster”, foto de l’Independent irlandès)
Fer un cafè amb aquesta màquina és relativament senzill. Primer, comprar cafè mòlt (jo el compro i el demano ja triturat específicament per l’aeropress, el molen una mica més gruixut que per l’oroley). Per fer el cafè, escalfar aigua fins que no arribi a bullir (recomanen al voltant d’uns 80 graus), una kettle sempre ve de perles. Muntar aquesta cosa que veieu a la foto, amb un filtre de paper a la part inferior i a sobre el cafè, abocar una mica d’aigua, remenar 10 segons, abocar la resta d’aigua fins la quantitat que volguem. Tapar amb un dels tubs que ve, deixar infusionar uns minuts i després premer lentament cap avall fent que el cafè baixi a través del filtre (potser en vídeo s’entén millor). Hi ha moltes variants per fer la recepta, segons la temperatura de l’aigua, el temps que ho deixes infusionant, la velocitat amb què pressiones cap a baix… a la web del campionat d’aeropress es poden trobar les receptes guanyadores (nota: en el meu cas tiro més per anar a ull i no dedicar-me a mirar la temperatura exacta o els minuts i segons exactes del procés). Fins i tot hi ha el mètode invertit per un resultat més concentrat.
Al matí a la feina preparo un bon cafè en pocs minuts, que tot i ser més suau del què beus en format espresso o inclús amb l’oroley, és potent de sabor i et deixa disfrutar molt els gustos del cafè. Hi ha qui l’ha provat i em diu que no li agrada el format aquest més “aigualit”. A mi mateix és un format que m’agrada molt a primera hora però després de dinar em tira més una cosa més curta i d’accent italià. Si teniu curiositat per com surten amb màquines com l’Aeropress o la Chemex, a llocs com al Magnífico o al Onna Cafè en preparen. Així us assegureu que la cosa sigui per vosaltres abans de fer l’inversió en la màquina.
1