Com cada any, escric sobre alguna de les cerveses que es podran beure al Barcelona Beer Festival. Els del festival passen el llistat del què tindran cada any (perquè després blogs en parlin) i per part meva filtro amb dos criteris: que sigui cervesera d’aquí i que m’hagin agradat les seves creacions. Aquest any he triat els de BiiR, catalano-belgues. Els vaig descobrir fa un temps al veure que al rànquing de cerveses espanyoles al Ratebeer la número 1 era una cervesa seva, una làmbica. Un estil que em va costar bastant al principi però que cada cop disfruto més.
Al BBF no porten la làmbica sinó una de les seves últimes creacions, la Country, que és una saison belga amb la particularitat que de llevat la meitat que porta és de xampany (l’altre meitat llevat belga). I que porta malta de sègol. El Pere, un dels tres socis de Biir, m’explicava que aquest tipus de cerveses les feien a Bèlgica i nord de França a les granjes. Les elaboraven un cop per temporada per tenir birra fresca pels treballadors a l’estiu. Ells han fet una cosa una mica més pujada de to i no tan lleugera. Però també seca, per treure la set!
És interessant la història de com van començar els de Biir. Els dos socis catalans, el Pere i l’Albert, eren homebrewers, es dedicaven a fer cervesa a casa amb les seves olles i tal com podien. De tant en tant portaven la cervesa que feien al Drunk Monk (el gran bar cerveser de Catalunya abans de l’explosió dels últims anys), on la provava l’Sven Bosch (un dels socis del Biercab). Em deia el Pere que normalment no els hi quedava gaire bé, però una que van fer, tot buscant un estil propi (era una cervesa de blat amb llúpols americans) si que va agradar a l’Sven, que la va deixar provar a un client que hi havia a la barra. El client era el Gunther, el tercer soci, a qui va interessar l’estil de la cervesa: els va dir que estava bé però era molt millorable. I es va posar a treballar en la recepta i efectivament la cosa es va perfeccionar. D’aquí va sortir la primera cervesa que van crear els tres i que van comercialitzar, la White IPA. Al primer concurs que la van presentar, al Drunk Monk, la van desqualificar per ser fora d’estil. Al segon, al festival de Brussells Beer Challenge, va guanyar la medalla d’or en la categoria fora d’estil.
En aquest festival també es van emportar una medalla de plata en la categoria saison per la cervesa que es podrà beure al BBF, just per darrere de la cervesera que ells consideren com el referent en l’estil, Brasserie Dupont. Aquests premis els hi han donat prestigi, com el fet de sortir a dalt de tot als rànquings espanyols de Ratebeer, com comentava abans. Els ha ajudat a fer conegut el seu nom. Aquí i sobretot a fora. Ells produeixen a Bèlgica (van intentar buscar fàbriques aquí però al final van optar per la solució belga, em deia el Pere que les instal·lacions allà són brutals i la gent que hi treballa molt professionals). I el seu mercat és més allà (Bèlgica i Holanda majoritàriament) que no aquí. Així que aprofiteu per provar la Country de tirador al BBF, que no és una oportunitat gaire habitual!
0