Ja fa més de 5 anys que visc a Gràcia i no para de crèixer l’oferta gastronòmica de tot el món. Jo, encantat. Per exemple, el 2006 comentava que hi havia un nou local, La Chitarra, que acabava d’obrir i hi feien pasta fresca molt bona. Continua sent molt bo i hi compro de tant en tant (especialment -per temes supersticiosos- pels partits de champions del Barça), però els preus de la pasta fresca, deu n’hi do. Deu funcionar bé la cosa perquè des que va obrir aquest, en la seva àrea d’influència se n’han situat com a mínim tres més. El que hi ha al mercat de l’Abeceria, boníssim, el que hi ha al carrer Bruniquer amb Joan Blanques (un forn que ha començat a oferir pasta fresca, també interessant) o el Delizie, a Travessera de Gracia, tocant també al mercat (aquest no l’he provat).
Portugal. També fa temps parlava de A casa portuguesa que continua sent una parada que faig de tant en tant per menjar un pasteis de Betlem, aquella bomba calòrica tant gustosa. Ells mateixos han obert no fa gaire una altra tenda a la plaça del Diamant (recomano que la visiteu, molt molt xula, on també fan cates de vins portuguesos). Al carrer de l’Or, tocant a la Virreina, vaig veure que havien obert un restaurant portugués que oferia també els pasteis. I un altre dia, tot caminant, sortint de comprar birres belgues (La maison belgue), pel carrer Montseny, em fixo que al número 12 hi ha oberta una altra botiga de productes gourmet portuguesos, DeGusto Portugues (web en construcció on les hi hagi). Si pugem fins el carrer Sant Lluís, creuarem la Península Ibèrica i arribarem a França. Can Gavatxo, productes francesos: vins, formatges, patés, olalà.
Avui al matí, feia temps que no passava per aquell lloc concret de torrent de l’olla (al barri, si et despistes de passar per un carrer -especialment Verdi- si hi tornes al cap d’un temps sempre hi ha alguna botiga nova), descobreixo una tenda de donuts grecs!! Això és especialització. A Torrent de l’olla amb providència, es diuen Lukumas i fan donuts (en si no els detecto gaire diferents dels de sempre, excepte en el nom). Els normals, ensucrats i les versions amb xocolata, melmelada, sense forat… Tots casolans. He provat el clàssic, ensucrat. Ben bo. 1’10 euros: com que mai menjo donuts per esmorzar no estic al dia del preu d’un donut i no sé si dobla el preu o no hi ha tant diferència, però en tot cas de gust si que millorava i força l’industrial. Si baixem pel carrer, uns quants carrers més avall hi trobarem Manjares una botiga molt interessant amb productes de tot el món, de pots en conserva, farines diferents, carns argentines, cerveses i vins d’arreu.
El carrer Torrijos ja comptava amb un parell de restaurants mexicans ben recomanables (el Chido One i el Cantina Machito, el Cantina Mexicana no gaire lluny al carrer Encarnació) però ara veig que han obert una tenda de menjar ràpid mexicà per emportar, que serà una de les futures visites. M’agrada el nom: Teicawey (veig per la web que està lligat amb els dos restaurants del carrer). Si puges una mica més per Torrijos, et trobes amb el Sushi10, també nova inauguració, aquest de sushi per emportar. No és l’únic que hi ha per Gràcia. Ben a prop hi ha el del mercat de l’Abeceria (on també hi ha una parada de menjar libanés per emportar). Acabes de pujar Torrijos fins la plaça Virreina, gelats italians -fantàstics-. Tant del que hi ha, el Bellamia, com d’altres gelateries italianes de Gràcia en vaig parlar l’any passat.
Un petit recorregut gastronòmic pel món des del meu epicentre plaça Rovira (on per cert han obert un forn-pastisseria, La dolce vita, que fa muffins, cupcakes i coses d’aquestes que es pronuncien en anglès, que no veig mai gaire concorregut). Segur que m’he deixat alguna visita internacional molt recomanable que no m’ha vingut al cap i també segur que aviat algun d’aquests tanca. No sé si la demanda dona per tanta oferta. Comentaris del blog oberts a totes les recomanacions!
I com que és molt bo viatjar pel món, però compatibilitzant-ho amb les tradicions de casa, proposo també la ruta de la bodega de barri. Aquells locals aturats en el temps, en els que prens una copa de vermut o una canya, acompanyats de tapes de llauna i on hi ha un ambient diferent, més casolà, menys fashion-global-Gràcia. Proposo un triangle que si el fem a base de vermuts ens pot portar a la taja en un pim-pam: aquests vermuts casolans són la meva kryptonita. Comencem per exemple pel carrer Joan Blanques amb Bruniquer. Fent cantonada, una bodega petita i encantadora, decorada amb cartells de la Moritz original i referències futboleres. Pugem Joan Blanques cap amunt (tot admirant l’acadèmia d’anglès d’enginyós nom John White) fins la plaça Rovira, trenquem a la dreta a Providència i ens aturem a la bodega Casas (al número 91). En aquesta a més d’entaular-nos-hi, podem comprar vi. Bon ambient, els propietaris són un encant i fins i tot tenen alguna cervesa artesanal catalana. Quan sortim d’aquesta, ja amb l’esperit ben alegre, rectifiquem el camí fins la plaça Rovira i continuem carrer Providència fins la cantonada amb Verntallat. Allà hi ha una bodega de sostres alts, mostrador de marbre i aire d’abans. Al número 19. Amb tres vermuts al cosa, ja podeu anar tirant cap a casa a agafar posició horitzontal al sofà. Tot el meu suport pel blog Moviment en defensa de les bodegues de barri.
0
Uau, en moments així és quan voldria viure a la gran capital :OO