En un cap de setmana de mal temps i tranquilitat lluçanenca, vam aprofitar per visitar el forn Sant Jordi, que està a Folgueroles. A vegades, la centralitat dels mitjans de comunicació fa semblar que només es facin coses gastronòmicament interessants a Barcelona, però en el món del pa, és més fàcil trobar bons forns a fora que no a dins. Ara, quan a la gran ciutat es fan coses ben fetes -que ho estan- (Baluard, Turris, Trinitat…) sembla que s’hagi reinventat la roda. Això mateix ho comentava el Manel al seu blog Cuinar és generós, amb un bon article titulat Cansat de les modes a la cuina.
Al Lluçanés per exemple, hi ha el forn de Sant Boi de Lluçanés, que fa un pa sensacional. O el del forn de Sant Adjutori a Olost. Sense moure’ns d’Osona hi ha aquest Forn Sant Jordi, a Folgueroles. Aquest és un establiment que no és pas massa antic -fundat el 1965- però que ha aconseguit fer-se un nom, a base de molta gent que hi va a comprar bon producte i d’assessorar i proveir a restaurants. El mestre forner és el Xavier Puigseslloses, que ha consolidat l’especialitat de la casa i que dona nom a la seva web: la coca del móssen. Una coca de pa que oberta pel mig i torrada és una base sensacional per a qualsevol pa amb tomàquet. La coca, un tomàquet de penjar, un bon oli i una bona escalivada i tenim el millor esmorzar del món. Si us apropeu a la fleca, aquesta coca pot ser l’objectiu principal de compra, però sense oblidar els pans de pagès ben torrats o les coques dolces, fantàstiques. I si és qüestió d’aprofitar per fer sortida gastronòmica, ben al costat hi ha el restaurant Can Jubany i, no gaire més lluny, Ca l’Ignasi, on no he estat, però del que me n’han parlat molt i molt bé.
El Sagàs, el local d’entrepans inspirat per Els Casals, que va obrir fa poc a Barcelona (al Pla de Palau), utilitza en moltes de les seves propostes aquesta coca de Folgueroles. Els entrepans que hi fan són molt bons, tot i que piquen potser una mica massa de preu.
Per Els Casals -aprofito aquest text per comentar una coseta d’interés…- també he passat aquest cap de setmana i a part de tornar a disfrutar de la seva cuina com sempre (calculavem que fa ben bé 7 o 8 anys que hi anem, fidelitat!) ens han explicat que fan un menú ideal pels qui vulguin conèixer la seva cuina d’una forma més econòmica. Divendres i dissabte a la nit ofereixen un menú-carta, “El Terròs“, amb 4 primers, 4 segons i 4 postres que pot sortir per uns 25-30 euros. Mirant un dels últims que van fer, veig que hi ha plats com un carpaccio de matança, uns ous ferrats amb sobrassada (la brutal sobrassada que es fan ells) i puré de patates, un jarret de porc amb cremós de patata o un arrós negre amb sèpia i costelló.
0
Aquest pa de coca és sempre espectacular… i quan puguis ves a Ca l’Ignasi, a casa hi anem sovint i mai falla!!
Hola Roger!!!
La coca la conec!!! És espectacular!!!
I lo de conèixer Ca l’Ignasi ben aviat ho podem arreglar oi?? ;)
Una molt bona proposta d’anar a conèixer l’obrador!
Una abraçada!
25-30 euros un menú a Els Casals? Nen, em faràs plorar d’emoció!! Un regal per als pares quan vinguin de visita!!! Ho faran també durant el Setembre??? ujalà!!
Conec aquesta coca i és sensacional!!!!
Petonets
Fer Sant Jordi i Can Jubany és Tetris osonenc ;-)
Per rematar els forns osonencs, el millor forn de Vic, indiscutiblement, és el forn Soler, a la plaça. Botiga de fusta de qual la polka estava de moda (més o menys). Qualsevol cosa que compris allà és un encert segur, però el pa de nous i panses o el de blat de moro són dels que provoquen addicció.
Roger, seria molt difícil posar l’opció d’enviar comentaris següents per correu electrònic? No penso mai a tornar als llocs on comento :-(
Doncs m’ho miro surfzone! A males hi ha a sota això de “RSS de comentaris del text”…
Celebro que os gusten los productos y restauradores de mi tierra.
Oriol es un hombre con mucha cabeza, mejor instinto y mucho saber.
Sereis siempre bienvenidos a una tierra donde nos gusta gustar
gràcies per la cita, celebro que coincidim en aquest tema, i m’apunto les adreces que proposeu tu i el surfzone, perquè tinc osona aprop. el lluçanès sempre ha tingut fama pels seus forns i les seves coques, com a perafita.
i gràcies per la pista dels casals, la veritat és que encara no hi he estat i aquesta proposta és una bona excusa :-)
La de Perafita para mi no es la mejor. La de Olost cuando quieren la hacen muy muy buena… pero son algo irregulares.
por cierto os recomiendo la Fonda Sala, a mi nunca me ha decepcionado. Y tienes las dos versiones, la de la Fonda y la de Estrella Michelin.
efectivament, sens dubte la fonda sala és el millor restaurant de la comarca i des de fa molts anys. toni sala va ser capaç d’introduir en una fonda de poble l’alta cuina molt abans que la majoria de restaurants del país que ara estan a dalt de tot, i molts el reconeixen com a mestre. a la temporada de caça, un àpat allà és inoblidable.
Jo hi he estat a la Fonda Sala, però fa molts anys. I això que de camí a Lluçà sempre hi passem per Olost! Tocarà repetir..
Doncs ja trigues a passar per la Fonda Sala, perquè el nivell sol ser espectacular. També és aconsellable esperar-te a anar-hi en temporada de bolets o tòfona, o de castanyes, té plats per treure’s el barret :-)
Fa un temps teníem la Fonda Sala i el Lluçanès competint per a les estrelles… ara l’Àngel el tenim peregrinat al mercat de la Barceloneta (oferint el mateix concepte gloriós que a Prats).
Hola!
Bon pa a St. Boi del Lluçanès, també el restaurant Cala Mercè, a la mateixa plaça.
Bona idea arribar-se a Cantonigrós pel paisatge i el bon restaurant Ca l´Ignasi.
Tenen un blog molt interessant. S´hi parla d´on trobar bon pa, entre moltes coses.