Formatges artesans catalans @ Lactium II

A part de la tirada cap a Osona que tinc per genètica, qualsevol fira de formatges m’és motiu d’interès. Aquest cap de setmana, segona edició del Lactium a Vic. Representació de parades de la creixent producció de formatges artesans catalans (més i millors) i una àrea de degustació (pagant, que també pots anar picant paradeta paradeta, que és el que feia tothom). D’aquest any m’ha agradat molt el tast que organitzaven (un parell de cops al dia) els de Caseus Afinadors, per només 3 euros i que inexplicablement no estava ple. No recordo el nom de qui ens ha fet la xerrada durant més d’una hora, però ha explicat fantàsticament el procés de producció (amb les seves variants) del formatge i la situació (millorant) a Catalunya. Mentre provàvem formatges artesans, un total de set. Una xerrada molt interessant, amb els apunts justos sobre el tast, sense caure en la carregada retòrica que ens allunya al “populacho” de molts tasts de vins. De vins ho hem regat amb un blanc, que ha recomanat per acompanyar els formatges per davant de negres de criança que no s’hi portarien tant bé. També ha recomanat una opció molt interessant i que penso practicar: la cervesa artesana. De fet una estona abans he fet una canya de la varietat malta de la paradeta de la Cervesa catalana del Montseny i l’hem pres amb un gallec (un San Simon tetilla fumadet) i la cosa lligava molt bé. Maridatge de proximitat: per fumat amb torrat i perquè la paradeta de la birra i la gallega estaven al costat :)

Dels 7 escollits pel tast, alguns ja els havia comentat al text sobre el primer Lactium (en concret els d’El Set, fets amb llet d’ovella ripollesa -bons però cars- i els fantàstics garrotxes del Bauma). També hi ha hagut un de Maó, gustós, saladet i un amb romaní. Dels provats, queda un hat-trick de recomanacions, 3 que m’han agradat mooolt:

– Piràmide de “Formatges cuirols”. Un de pasta tova de cabra, molt gustós. Són del Berguedà (no tenen web, però per un paperot que he agafat tenen un mail, jventuros@hotmail.com)
– Cremós d’alba. Un formatge tipus “torta del casar” que fan els de “Mas d’alba“. Si aquell és amb ovella i molt fort de gust, aquest és amb cabra i més suau. Torradetes i a disfrutar. D’ells abans ja n’havia comprat un que es diu PetitOt d’Alba, també de cabra, de pasta tova, suau, molt bo.
– El blau de “Formatges Camps”. Sort que l’hem provat al tast, perquè a la paradeta se’ls havia acabat i m’ha semblat acollonantment bo, el que he disfrutat més del dia. No són gaire habituals els blaus a la producció de Catalunya, però aquí hi ha un encert. Aquest són de les terres lleidatanes, d’El Palau d’Anglesola (i a falta de web, el mail que he agafat és formatgescamps@gmail.com)

Són 3 concrets que m’han flipat. També recomanaria dels que he anat provant, el Serrat gros de Serrat gros o varis (tupí, tou dels til·lers…) dels de Tros de Sort (que en teoria i segons el del tast aviat tindran també un blau). Però vaja, és una selecció entre el que dona la meva memòria, que és poc, feta ja a partir d’una selecció prèvia que és el màxim de formatges que puc tastar per dia sense acabar amb cara de làctic.

0