IPA, birres amargues i estiuenques

Arriba el bon temps, continuen les ganes de beure birra. Però si l’hivern dona més per anar tastant cerveses més contundents i d’alta graduació alcohòlica (les imperial stout, les belgues amb triple i quadruple fermentació…) ara amb el bon temps venen de gust cerveses (una mica) més lleugeres, que no ha de voler dir pixats sense gust, com moltes de les cerveses més comercials. De de fa un temps hi ha tres sigles que busco amb insistència: IPA. Indian Pale Ale. Pel què llegeixo a la wikipedia anglesa, aquesta denominació va nèixer a la Gran Bretanya l’any 85. Tot i que ja feia temps que existien. Segles abans, la idea era exportar pale ales (cerveses de tipus ale -fermentació alta- fetes amb un tipus de malta que es diu pale malt) cap a la India. Però pel camí es feien malbé, que en l’època de les colònies el tema avions no el tocaven massa. Per evitar això van produir cerveses de tipus pale ale a les que se’ls va potenciar l’alcohol i el lúpul, per poder aguantar el viatge. I no només van ser bones viatgeres sinó que van ser un èxit pel gust.

El lúpul és l’actor protagonista en el gust d’aquestes cerveses. Que tenen un toc amargant fantàstic (encara que em sembla que no del gust de tots els públics). Fins i tot, llegint etiquetes, he vist que l’amargor es mesura! Hi ha una escala que es diu IBU, unes sigles que volen dir International Bitterness Units. Unitats internacionals d’amargor (també hi ha l’EBU per l’escala europea -depen de l’organisme que dona la dada). Les birres més lleugeretes poden tenir 5 IBUs, les Indian Pale Ale poden arribar a passar dels 100. A més de l’amargor, cal destapar les narius, l’olor en algunes de les millors que he tastat és espectacular, molt floral, de cítrics, a vegades una olor dolceta i tot. Si no vaig errat, recomanen beure-les fresquetes -no excessivament- i en un got de pinta.

La que em va obrir el camí en aquest món d’amargor era la Titan IPA d’uns americans que es diuen Great Divide. Que també fan una que es diu Fresh Hop, que tot i que no qualifica -es veu- com a IPA, és fantàstica. No tan amarga i utilitza lúpul fresc, incorporat en menys de 24 hores després de tallar-lo. Un parell més que tinc ganes de recomanar: la danesa Mikkeller Nelson Sauvin IPA i la nordamericana Sierra Nevada Torpedo. Aquestes tres que he comentat no són excessivament cares (al voltant de 2-3 euros l’ampolla) i les he trobat algun cop (no hi són sempre) al 2D2D.

Per sort, encara en tinc moltíssimes per anar provant. A ratebeer tenen una llista amb les més votades. El què passa és que la gran majoria són difícils d’aconseguir. Petites cerveseries que en fan quantitats límitades, i que si en trobes d’exportació, és de casualitat, i a un preu habitualment bastant elevat.

0