No direm que no a un diumenge amb el sol ben alt i el cel ben net. Però despertar-se al Lluçanès amb una d’aquelles boires de tallar amb ganivet també té el seu encant. Si t’allunyes una mica de la carretera i de qualsevol detall de civilització no costa gaire fer volar la imaginació i pensar en totes les histories de bruixes i de bandolers de la comarca. De bandolers precisament n’hi ha un de molt famós, el Perot Rocaguinarda (wikipedia), un dels ‘Robin Hood’ catalans, especialment conegut per haver sortit com a personatge a El Quixot. Va nèixer a Oristà, on avui celebraven la fira d’Artesania. I per començar bé el dia, res com fer un homenatge a aquest personatge amb la panxa, amb un esmorzar del bandoler. Foc ben viu, torrem una mica de pa, ritual d’all, tomàquet, oli, sal, i ataquem la cansalada, la botifarra i el vi negre al porró. I ja tenim energia per anar a assaltar totes les fortunes de la comarca.
Alguna de les paradetes si que les hauria assaltat, però més aviat ha estat el contrari, que aquests formatges artesanals tendeixen a tenir uns preus tirant a elevats. Avui me n’he emportat un que encara no havia tastat, el Blau de Muntanyola, fet amb llet de cabra, ben fortet. I que va guanyar, veig, medalla d’or al millor blau a la fira Lactium de Vic. Em sembla que demà el combinaré amb unes bledes al vapor i quatre nous.
De les parades que hi havia a la fira, destacava la del cigró d’Oristà. Varietat de llegum autòctona, gairebé oblidada i que de mica en mica (i cal celebrar-ho) s’aposta per recuperar. Primer s’ha anat fent en plats de restaurants de la zona i una mica més lluny i tot i ara, per primer any es posen a la venda. Només hi ha dos pagesos que ho treballen per vendre’l i a uns no els hi ha anat bé aquest any, que és un cigró molt delicat. Els altres estaven a la fira i els hi he comprat un paquet de quilo (5 euros). En breu, en faré a casa. Una nit de remull amb aigua tebia (que no li agraden els contrastos, que és molt senyor) i una mica de bicabornat sòdic. I al dia següent, a bullir amb aigua tèbia de partida i a foc molt lent, entre hora i hora i mitja.
Abans de tornar cap a la bonica vila de Lluçà, hem passat pel poble veï de la Torre d’Oristà, visita recomanada per aprovisionar-se d’embotits i carns a Cal Toni. Boníssims el fuet, la llonganissa, la secaiona o el xoriço i espectaculars els xuletons, amb vedelles que crien ells. I algun dia he de provar els filets, però aquests van amb una llista d’espera que va per llarg. Mesos…
0
Doncs és un diumenge ben sensacional.
A mi els llegums sempre em fan una certa mandra, però tot i això quan m’hi poso sempre em compensen ben agraidament. A veure si aquests que son tan senyors acaben per extendre’s una mica més i ens trovem algún dia.
Si, fan una mica de mandra, però tampoc hi has de participar gaire per preparar-los. És més temps que feina… A veure aquests què tal surten…
Aquest diumenge vaig gaudir del dia a la preciosa vila. Els meus pares van tenir una casa fà molts anys i vam tornar tots tres desprès de 25 anys, jo en tinc 36, així que hi tinc part de la meva infantesa. Després del magnífic esmorzar, entre d´altres coses no em vaig poder estar de comprar els Cigrons d´Oristà. Moltes gràcies pels consells a tenir en compte. Els cuidaré com un joia, doncs el tast que ens van donar tan sols amb un raig d´oli em va fer tremolar el paladar!! I si de pas hi posseu alguna recepta seria fantàstic!!!!!