Mica en mica vaig acumulant llibres de fer pa a casa. I ganes de fer-ne, tot i que em costa trobar les hores per posar-m’hi (demana unes quantes hores, encara que no de feina continuada). Un dels últims que s’ha sumat a la col·lecció és “Pan” del Xavier Barriga, que és el forner del Turris, un dels forns de Barcelona més ben considerats. Hi ha poques receptes que no em vingui de gust fer, però he començat per una de les més senzilles i de les que crec que reutilitzaré amb assiduïtat en endavant. El format pa de motlle integral va ideal per les torradetes d’esmorzar. Ingredients utilitzats:
– 250 gr de farina integral
– 175 gr d’aigua
– 7 gr de llevat fresc
– 5 grams de sal
– 50 grams de massa mare (a la recepta diu que és opcional, l’he posat perquè en tinc vivint a la nevera des d’un curs que vaig fer a Bonsfocs. Per fer-ne hi ha un molt bon tutorial a Te quedas a cenar?. Precisament amb ells m’he apuntat per fer un altre curs el proper gener).
– Llavors de sèsam
En un bol li he tirat la farina i després he anat afegint l’aigua, molt a poc a poc, remenant, embrutant-me les mans (truc per farina enganxada: rentar-te les mans amb… farina). Quan la farina ja hagi xupat tota l’aigua, afegim la massa mare (si n’hi posem), ho barregem i traiem la pasterada del bol amb cura i amb l’ajuda d’una pala de plàstic/silicona i la posem sobre el marbre de la cuina, lleugerament enfarinat. Ara ve el procés més laboriós. Estirar la massa i doblar-la sobre si mateixa, canviant de direcció i parant quan veiem que la massa es trenca una mica. Li donem una mica de descans (5 minutets) amb un drap mullat per sobre). Anem doblegant (així s’oxigena, diuen) i deixant descansar fins que agafi un aspecte llis. Llavors li fem un foradet a dalt, li afegim el llevat i la sal i ho barregem bé perquè es distribueixi per tota la massa. Tornem a la mecànica del doblegar fins que torni a estar la massa ben llisa. Llavors l’he tret i posat un un bol amb un drap humit a sobre. L’he deixat 15 minuts. Després l’he tret, li he donat una forma allargada i l’he posat en un motlle de silicona allargat (untat en oli) i, tapat també amb un drap mullat, a fermentar una horeta. L’ideal, més ara en hivern és buscar el lloc on pugui tenir més calor. Digue-li a prop d’un radiador, a prop dels fogons a la cuina, etc… Al cap d’una hora ja havia pujat lo seu, he mullat les parets del motllo i una mica per sobre suaument, i li he tirat unes quantes llavors de sèsam negre.
Precalentat el forn a 250 graus amb una recipient amb aigua a dins, que vagi generant vapor, li he posat el motllo i he baixat a 190 graus. De tant en tant li tirava una mica d’aigua sobre la safata metàlica perquè sortís vapor i el pa per tant no es ressequi.
La cosa ha sortit ben bé. Suau per dins i cruixent per fora.
1
Hola amic,
Fer pa és com fer màgia, és tan al·lucinant veure com fermenta la massa, flairar l’olor a vida de la massa, coure’l, degustar-lo i ser feliç de pensar que aquell pa l’has fet tu.
Enhorabona, és genial.
Gràcies. Si és pura màgia, que de la pasterada inicial en surti una cosa amb una pinta i una olor tan bona. Per cert, m’avança la Silvia via fbook que en breu fa per aquí un contratac madalenaire
Brutal!!!!
Quina pinta! M’ho apunto! Gràcies!!
Elena
Gràcies :)
Saben que no en puc menjar…..encara em sembla més deliciòs!!!
Ptnts