Intent de pastís, ho escric abans d’haver-ho provat. O sigui que igual és fiasco. Servirà per acompanyar la victoria del Barça d’avui. Hi he posat:
– 2 carbassons
– Formatge ratllat
– Formatge de cabra
– 1 llimona
– Olives negres
– Massa de pizza o pasta brisa
Per començar, netejar els dos carbassons, treure’ls-hi el cap i el peu i ratllar-los amb un ratllador de forat gros, que quedin laminetes. Això ho salem una mica i ho posem a un colador mitja horeta. Imagino que deu ser per lo mateix que es fa això amb les alberginies, per treure una mica d’amargor. Digo yo.
Per altra banda agafem el clàssic motllo de pastissos, l’untem amb oli o mantega, i el cobrim amb la pasta brisa. Punxem una mica el fons amb una forquilla i ho enfornem a 200 graus uns 10 minuts. Al cap d’aquest temps la pasta estarà una mica doradeta i ja la podem treure.
Preparem el farcit. Els carbassons que teniem al colador, els escorrem i els sequem. Els barrejem amb el formatge ratllat (he posat un que era combinatoria de 3 formatges), el formatge de cabra (clàssic de rulo) tallat a daus petitons, la ratlladura de la pell de la llimona, les olives negres (que per acabar d’amortitzar la ratlladora ikea, també les he ratllat, pel forat gros) i una mica de pebre.
Amb el farciment omplim el pastís, li tirem una mica d’oli per sobre i ho posem al forn a 200 graus, durant uns 15 minuts o quan veiem que el carbassó ja es comença a dorar.
0
Eo! Com et va quedar? Fa molt bona pinta i el vull fer, però m’agradaria saber si el carbassó, sense haver-lo saltat ni res, fa aigua. És que és per un soparet una mica d’aquella manera i no voldria… saps? Gràcies!
No, va quedar molt bé i no va fer aigua el carbassó ni aigues el plat. Com a molt potser em vaig passar amb la llimona. Hi van haver bromes que semblava un pastis de cornetto de llimona, però bo estava :)
Boníssim! Tot un èxit. Merci.
Gràcies per dir-m’ho :) Que algú que no conec de res em digui que la recepta li ha anat bé em fa molta il·lu :P
Sóc una nena, i a primera vista ma fet molt de fàstic!!!
Peró jo ho probaré! Sí! Sí! buaa… :-( )-:
Jo sóc la seva mare i em sembla que ens agradarà moltíssim.
Nena:Jo crec que no!XD
Mare: ja t’explicarem… Gràcies per les teves receptes! ;-)