Pa de motlle amb anet

Ara feia prou temps que no feia pa. Vaig tenir una època que hi vaig experimentar força a casa, però al final la mandra i la visita habitual a bons forns (Baluard, Turris…) ha fet que deixés les masses de farina, llevat i aigua exclusivament per l’àmbit de la pizza (molt potent la que vaig fer aquest dia amb ceba, sobrassada i mel). D’un d’aquests forns que m’agrada, el Trinidad Panes Creativos, he tret aquesta recepta d’avui.

El forner i autor de les receptes del llibre “Panes creativos” (editorial Everest) és el Daniel Jordà que a part de ser un tio molt maco, té la capacitat de ser molt didàctic i fer engrescador el fer pa, bé sigui a través d’aquest llibre o a través dels seus missatges diaris al Facebook. A part de la passió, té una cosa que m’agrada molt, que és que no és gens integrista. Al moment que tothom reivindica els pans de masses mare (a casa mola provar-ho, però és una mica rotllo mantenir aquell èsser viu a la nevera), ell no té problema en dir que hi ha uns quants pans que funcionen bé amb masses mare ben velles, però que una gran majoria no les necessiten i ja poden ser boníssims sense. Simplement fent un pre-ferment (allò que ho prepares, deixes un dia -o el temps que sigui- que vagi fent vida i després ho aprofites per fer el pa) la cosa ja pot sortir fantàstica.

Del seu llibre he començat per aquesta recepta senzilla i fàcil de fer. Un pa de motlle amb gust d’anet. Que clàssicament es combina amb el salmó fumat, així que si us decidiu a preparar-lo ja teniu un bon esmorzar.

Les quantitats:

– 250 grams de farina

– 80 grams de llet

– 60 grams d’aigua

– 50 grams de mantega (jo li he posat oli d’oliva verge, que quan he obert la nevera no en tenia)

– 15 grams de sucree

– 15 grams de llevat fresc (a diferència de fa uns anys ara és molt fàcil trobar-ne; jo la compro al super Consum que tinc prop de casa)

– 5 grams de sal

– 3 grams d’anet sec (anet: en castellà “eneldo”)

 

En un bol barregem la farina, la llet i el llevat esmicolat, després hi afegim sucre i sal i mica en mica l’aigua, que la vagi absorbint, que amb l’aigua és millor no passar-se i si cal no posar-la tota, doncs no li posem. Després li afegirem la mantega/oli i ja podem començar a amassar. El Daniel és partidari d’una tècnica senzilla i resultona (ho he comprovat a un curset que vaig fer al seu obrador), que és amassar uns tres cops el pa, breument, cosa de 2-3 minuts i després deixar-lo reposar una estona, entre amassat i amassat. Amasses, mires una estona la tele, tornes a amassar, repeteixes… i així, pots combinar l’amassat amb veure capítol de sèrie de duració curta.

Anirem fent aquesta feina i veurem com la massa va millorant i cada cop es va tornant més elàstica: anem pel bon camí! De la massa que tenim al final, tirem quatre puntes (una a cada punt cardinal) cap al mig, li donem la volta i ja tenim una bola, que deixarem reposar 20 minutets.

Passat aquest temps, preparem un motlle de silicona / metall dels allargats, untat una mica amb oli que no s’enganxi, estirem la massa fins fer-ne una barra de la llargada del motlle i la posem dins. La tapem amb un drap de cuina i deixem que vagi fermentant i alegrant-se fins que dobli el volum i arribi gairebé a acostar-se a dalt del motlle.

Amb el forn preescalfat a 220 graus, l’hi posem 20 minuts. Ull a deixar-se també l’escalfor de dalt: jo anava despistat, me n’he enrecordat quan portava 10 minuts i de dalt estava una mica cremadet. Passats els 20 minuts, el traiem del forn, deixem reposar, i al cap de 5 minuts ja el podem desenmotllar.

0