Això de fer fotos a pa em dona la impressió que em demanarà una mica de creativitat perquè no sembli sempre el mateix. En aquest li he posat una mica de melmelada de maduixa, que així queda una mica més contrastat. No cal dir que m’he empassat la composició! El pa crec que ha quedat ben bo de gust, la crosta ha quedat força dura (costava de tallar una mica, però es menjava bé) i per dins el pa era bastant tupit, però imagino que utilitzant farina de sègol ja hi havia de quedar així (o això havia llegit en algun lloc). He fet servir (per ordre en què ho he colocat a la panificadora:
– 400 ml d’aigua
– 20 grams de llevat fresc
– 1 cullerada d’oli
– 300 grams de farina de blat de força integral
– 300 grams de farina de sègol ecològica
– 1 cullera rasa de curri en pols
– 80 grams de pipes de girasol
– 1 rajolí de mel
– 1 culleradeta de sal
Primer un aclariment: tot i que ho posi al títol i a la recepta, no he utilitzat curri. :p He fet servir Ras el Hanout, que és una barreja d’espècies marroquí, que no queda gaire llunyana al curri. Com que crec que aquest nom sona menys (a mi com a mínim no em sonava fins feia un parell de setmanes) he posat curri que fa un títol menys estrany, i evidentment a falta de Ras el Hanout, el curri funcionarà igual de bé. Tot i que si fos per un plat de restaurant l’enunciat “entrepà de sègol, Ras el hanout i pipes de girasol ecològiques amb…” es traduiria fàcilment en 5-6 euros.
Com estic fent en aquestes provatures de pans casolans, a la panificadora només hi he amassat, després ho he tret i li he donat forma, afegint una mica de farina, que la massa estava bastant pringosa. Aquest cop he fet 6 panets. He agafat la plata que anirà el forn, amb una làmina de silicona a sobre i els panets a sobre. Els he tapat amb un drap sec i els he deixat fermentant tota la nit. Al dia següent al matí-migdia (un diumenge d’aquells en què et despertés amb la impressió que el cap si que sembla que hagi fermentat durant la nit) cap al forn, preescalfat a 210 graus uns 40 minuts. A dins del forn hi he deixat un cassó amb aigua perquè s’humitegi el pa amb el vapor que va pujant.
0
Hola, ja he vist que estas posat en el meravellós (i per mi desconegut) món del pa a casa i de moment la cosa et rutlla bé!
Mira, el pa de sègol és un pa genial, sempre que marxem d’escurció ens n’emportem una bona dosis ja que al cap d’un o dos dies el pa segueix pèrfectament (i et pot aguantar una setmana tranquilament).
Per aconseguir un pa menys tupit el que pots fer és barrejar farina de blat amb la de sègol. També tingues en compte que aquesta farina és de per si més enganxosa que la de blat ;)
Salut!
Si, Martí, aquí vaig fer meitat blat, meitat sègol…
Llevat fresc =el de totxo del mercadona?
Doncs no del mercadona, sino comprat al renobell, però si, en format totxo, que ja vaig dividir en daus a la mida aquesta de 20 i pocs grams i congelar
Llegint aquest post i els comentaris, he anotat les recomanacions de les botiques, que sempre són interessants.
Fins aviat
Osttres tu… tot un descobriment aquest blog! és impressionant… pels aficionats a la cuina és genial que compartiu això! Per cert, m’acabo de comprar una apnificadora (espero haver fet bé perquè no les tinc totes) i ara tinc un pa fermentant d’una recepta que he vist que diu que no necessita ser amassat, aviam què passa… en fi, aviam si ens dones més idees genials com la del pa de sègol :P. Ah, i per cert, el llevat fresc el congeles?? Quan de temps aguanta??
Gràcies Elena. Doncs ni idea de quan aguanta congelat. Fa temps que el tinc, que ara a l’estiu ho he deixat una mica de banda, i crec que aguanta bé.