Continuo amb greus problemes per saber com fotografiar bé un plat i fins i tot com donar-li el toc per presentar-lo i que la gent es pugui treure el barret. Com a mínim, la foto de dalt servirà per il·lustrar un plat molt bo i extremadament senzill de preparar. No té perdua: el temps que us estalvieu, el podeu fer servir per pensar en millors maneres de presentar-lo :)
És una idea que he agafat del llibre “Tastets” (edicions Cossetània), un recull de receptes del gastrònom Pep Nogué, enfocades a opcions per l’aperitiu. Aquesta en concret, ideal per ser una dels teloners pica pica dels àpats d’aquestes festes.
Ingredients, pocs:
– Una carbassa petitona (sobre els 2 kg)
– Un pot de crema de llet de 200 ml
– 125 grams de formatge Idiazabal
La part més complicada de tot és pelar la carbassa. Aquella pell tan dura fa patir per si el ganivet se’n va i s’emporta alguna cosa que no tocava. Però un cop ho tenim fet (la forma més senzilla és trossejar la carbassa i anar pelant els trossets), tallem la carbassa a daus i coberta d’aigua la posem a bullir uns 20 minuts o fins que la carbassa ja comenci a estar toveta. Li podem tirar una punta de sal, però no gaire, que el formatge ja contrastarà prou el dolç de la carbassa.
Mentrestant en un cassó petit hi posem la crema de llet, i quan bulli li aboquem l’Idiazabal que haurem ratllat i remenenem fins que quedi ben desfet.
Tenim la carbassa ja tova: l’enretirem del foc, en traiem aigua (perquè no quedi tan líquid) i ho triturem amb el minipimer, amb la major part de la crema d’idiazabal. Ho podem passar per un colador xinès perquè quedi més fi o podem optar per la opció “em fa una mica de mandrota”, que si no tinc convidats és la que acostuma a guanyar. Posem la crema als gotets i per sobre una mica de la crema d’Idiazabal. La idea de la foto de dalt era recrear una mica un macchiato. De cara al 2013 prometo millorar-ho!
Doncs res, bones festes i bon any a tots!
0
Si la crema de carabassa em torna boja i l’Idiazabal també… mmm!