Cuina amb compte
  • Home
  • Arxius mensuals
  • Contacte
  • Restaurants
  • Sobre la web…
Per picar  /  agost 21, 2011

Tapeta d’albergínia

by Roger Compte

La de sobre és la primera albergínia blanca que ha entrat a casa. No és una albergínia normal amb problemes de pigmentació a la Michael Jackson, és una varietat que llegeixo que s’està intentant recuperar al Bages, on s’havia cultivat temps enrera. El meu pare n’ha plantat aquest any i aquesta és la primera i formosa que m’ha fet arribar. Estèticament és impecable i de gust és més suau i dolcet que la tradicional.

Per fer-ne alguna cosa, he agafat una recepta italiana d’aquestes ideals per l’estiu: fàcil i bastant ràpideta. En comptes de mozzarella fresca, que no en tenia, he fet servir un formatge de cabra tendre que tenia a la nevera. L’alberginia (evidentment, no fa falta que sigui de la blanca), el formatge, tomàquet fregit i una mica d’alfàbrega fresca picada per sobre. No fa falta res més!

Primer he tallat l’albergínia a rodanxes d’aproximadament 1 cm de gruix. Les he salat i les he deixat a una escorredora perquè suessin tant com jo porto fent aquesta maleïda setmana de xafogor barcelonesa. Passada mitja horeta, les he passat per aigua i posat en paper assecant per eixugar-les una mica. Les he fregit en oli ben calent fins que quedessin torradetes pels dos cantons.

Hi ha una part del procés que ja tenia feta: el tomàquet fregit. Tomàquets bons, que ara n’és l’època, tallats a daus petits i posats a una cassola amb oli, sal i una mica de sucre (aquest cop no li he posat all, que a vegades n’hi poso) i que vagi fent xup xup molt, molt lent i que es concentri i quedi consistent, no líquid.

Amb el forn precalentat a 200 graus -dalt i baix-, he posat una safata untada d’oli al forn amb l’alberginia, un tros maco de formatge de cabra fresc (o mozzarella si en teniu) i per sobre una mica d’aquest tomàquet fregit. Esperar fins que el formatge es comença a desfer una mica i cap a fora del forn. Una mica d’alfabrega fresca picada per sobre… i ja es pot disfrutar d’una fantàstica combinació de gustos!

Al títol li he posat tapeta perquè em feia més gràcia que “albergínia amb formatge i tomàquet”, però realment per servir en un format tapa necessitaria alguna base solida tipu torradeta, que això no s’aguanta.

I per combinar-ho amb una altra recepta molt i molt fàcil i d’estil semblant, un carbassó al pesto: si tenim carbassó, el tallem a rodanxes primetes, li posem pesto i parmesà ratllat per sobre. Posem les rodanxes a una safata untada d’oli i la posem al forn, amb el gratinador a tope. Quan el formatge es comença a daurar ja ho podem treure. Més fàcil impossible i sensacional.

0

Post navigation

El Forn Sant Jordi, de Folgueroles
Gastronomia a Laos. La base: arròs enganxós

5 comments

  • Abril
    agost 21, 2011

    Sòc una fan apasionada de l’albergínia!!! per tant, aquest preciòs ejemplar blanc em sembla una joia… bona recepta!

  • Muntsa
    setembre 3, 2011

    Molt bona la tàpeta amb albergínia blanca collida al Lluçanès (Cal Jep Gravat)

  • surfzone
    setembre 5, 2011

    Al mercat d’aquí Vic pots trobar albergínia blanca tot sovint (sempre i quan sigui temporada, clar), i efectivament, és molt més suau que les seves germanes liles i porpres :-)

  • Receptes.cat
    setembre 6, 2011

    Fantàstic aspecte!

  • massitet
    setembre 18, 2011

    Iep!
    Que aquesta se m’havia passat. M’ha agradat la recepta en concret però, sobretot, la idea de l’albergínia fregida com a base per a pintxos. Tujuru que la copio!

    Bona tornada, crack! ;-)

Share your thoughts Cancel reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Cerca!

Categories

  • Baixa temperatura
  • Begudes
  • Berenars
  • De compres
  • Fotos
  • General
  • Internet
  • Japonès
  • Llibres
  • Pa
  • Per picar
  • Postres
  • Primers
  • Salses
  • Segons
  • Elara by LyraThemes
  • Made by LyraThemes.com