Tapeta d’albergínia

La de sobre és la primera albergínia blanca que ha entrat a casa. No és una albergínia normal amb problemes de pigmentació a la Michael Jackson, és una varietat que llegeixo que s’està intentant recuperar al Bages, on s’havia cultivat temps enrera. El meu pare n’ha plantat aquest any i aquesta és la primera i formosa que m’ha fet arribar. Estèticament és impecable i de gust és més suau i dolcet que la tradicional.

Per fer-ne alguna cosa, he agafat una recepta italiana d’aquestes ideals per l’estiu: fàcil i bastant ràpideta. En comptes de mozzarella fresca, que no en tenia, he fet servir un formatge de cabra tendre que tenia a la nevera. L’alberginia (evidentment, no fa falta que sigui de la blanca), el formatge, tomàquet fregit i una mica d’alfàbrega fresca picada per sobre. No fa falta res més!

Primer he tallat l’albergínia a rodanxes d’aproximadament 1 cm de gruix. Les he salat i les he deixat a una escorredora perquè suessin tant com jo porto fent aquesta maleïda setmana de xafogor barcelonesa. Passada mitja horeta, les he passat per aigua i posat en paper assecant per eixugar-les una mica. Les he fregit en oli ben calent fins que quedessin torradetes pels dos cantons.

Hi ha una part del procés que ja tenia feta: el tomàquet fregit. Tomàquets bons, que ara n’és l’època, tallats a daus petits i posats a una cassola amb oli, sal i una mica de sucre (aquest cop no li he posat all, que a vegades n’hi poso) i que vagi fent xup xup molt, molt lent i que es concentri i quedi consistent, no líquid.

Amb el forn precalentat a 200 graus -dalt i baix-, he posat una safata untada d’oli al forn amb l’alberginia, un tros maco de formatge de cabra fresc (o mozzarella si en teniu) i per sobre una mica d’aquest tomàquet fregit. Esperar fins que el formatge es comença a desfer una mica i cap a fora del forn. Una mica d’alfabrega fresca picada per sobre… i ja es pot disfrutar d’una fantàstica combinació de gustos!

Al títol li he posat tapeta perquè em feia més gràcia que “albergínia amb formatge i tomàquet”, però realment per servir en un format tapa necessitaria alguna base solida tipu torradeta, que això no s’aguanta.

I per combinar-ho amb una altra recepta molt i molt fàcil i d’estil semblant, un carbassó al pesto: si tenim carbassó, el tallem a rodanxes primetes, li posem pesto i parmesà ratllat per sobre. Posem les rodanxes a una safata untada d’oli i la posem al forn, amb el gratinador a tope. Quan el formatge es comença a daurar ja ho podem treure. Més fàcil impossible i sensacional.

0