Amb la Silvia vam començar divendres el curs de cuina de xocolata de La Sedeta. Com a sorpresa positiva, no només seran postres sinó que també tocarem plats amb alguna xocolata pel mig (a la primera va caure una amanida amb salsa de xocolata blanca. Anem a aquest clàssic que és el brownie:
– 150 gr de sucre moreno
– 120 gr de xocolata negra (he utilitzat, una barra de postres, crec recordar que de Torras)
– 100 gr de mantega
– 90 gr de farina
– 2 ous
– 1 cullerada de cacau en pols
– 40 gr de nous (també es pot optar, sense pell amarga pel mig, per nous de macadàmia -cares- o les de Brasil -més barates-)
No n’havia fet mai i ha resultat molt fàcil. No sé si hauria d’haver estat 5 minuts més al forn i que no quedés la textura més “desfeta” al centre, una mica coulantitzat, però amb lo bo que està no m’ho conto com a error :)
Al microones, potència mitja (que no es cremi) anem desfent poc a poc la xocolata. Mig minut, treure i remenar amb l’espatula. Mig minut més… anar fent. Quan ja ho tenim desfet, li afegim la mantega tallada a trossos i un momentet més al microones i ho remenem tot bé perquè quedi barrejat. En un altre bol li posem la meitat del sucre i els dos ous. Batedora i alegria. Li posem un pessic de sal. Després, hi incorporem la xocolata desfeta, que ja no estarà tan calenta (important això, que no es quallessin els ous). I amb la batedora mateix ho acabem de remenar més, incorporant-hi el sucre que faltava.
Després li incorporem a poc a poc la farina i el cacau en pols tamisa’n-t’ho (que és el truc -experiències recents m’ho han demostrat- perquè no es facin grumolls) i sense parar de remenar. Al final li incorporem les nous trossejades, ho mesclem bé, i ja tenim la pasterada llesta.
Posem la pasterada en un motlle per anar al forn, bé untat de mantega, bé amb paper vegetal que el cobreixi. I el deixem al forn, a 180 graus, durant uns 20-25 minuts. Quan estigui el traiem i el posem a la pica on hi tenim uns quants dits d’aigua freda, per tallar la cocció. I el deixem allà, que es relaxi a la banyera. El recollim al cap d’una estona i el guardem fins que sigui consumit, fora de la nevera.
(Actualitzo: la Silvia ja havia penjat una recepta de brownie, els marronets. Ella és més experta en postres que jo, així que feu-li cas)
0
Va estar guai! Demà el provarem!
Però ja veig que de receptes de brownies n’hi ha moltíssimes, els meus marronets són una variant :)
Ostres, aquest curs sembla molt interessant! Heu de posar la recepta de la salsa de xocolata blanca per a l’amanida, eh? Ho he trobat molt original :)
Si, ho faré… tot i que no sóc gaire fan jo de la xocolata blanca!
Ja m’han dit els que el van tastar que estava rico, rico!
Ufff però que bo!!! és la tercera recepta que faig del vostre blog… i, com sempre, un resultat genial!!! Moltes gràcies, així cuinar noves coses és molt més fàcil!!!
Gràcies :) Sembla que no, però que la gent digui que ha fet una recepta d’aquí i li ha sortit bé fa il·lusió!