Clafutís de figues

Del relaxant cap de setmana al Lluçanès m’havien quedat un bon grapat de figues del munt que vam collir. Tenia ganes de provar alguna cosa i entre els blogs que llegeixo de tant en tant vaig trobar-me la solució: clafutís de figues, que proposava el Pep Palau, un dels gastrònoms més importants del país i blog de lectura molt recomanable. Tinc la càmera a reparar, encara, així que deixaré l’explicació en plan tristota sense foto (actualitzo: ara, amb foto, però desenfocada. Mica en mica). Llàstima, perquè ha quedat molt digne. De la recepta original, n’he agafat la meitat de les quantitats:

– 250 grams de figues
– Rajolí d’anís
– 3 ous
– 50 grams de sucre
– 50 grams de farina
– Una bona cullerada de formatge cremós (a falta de crema de llet en nevera)
– Un pessic de sal
– Mantega
– Sucre glas

He pelat les figues i les he deixat a un bol amb un rajolí d’anís una bona estona, que s’empapessin. Més tard he untat un motllo d’aquests de silicona rectangulars amb mantega i li he posat una capa amb les figues, ben distribuïdes. A un bol he batut els ous amb el sucre, ho he remenat amb el formatge, la farina, tamisada i un pessic de sal. He abocat la barreja al motllo, sobre les figues. Això ho he col·locat al forn, que tenia precalentat a 200 graus (ho havia posat a dalt i a baix, però cap a la recta final li he tret la de dalt, que se m’estava dorant massa ràpid per sobre) i li he tingut uns 20 i pocs minuts. L’he tret i l’he deixat refredar, tirant-li sucre llustre per dalt. Mitja horeta més tard l’he tallat, encara calentet i he quedat convençut. Recepta fàcil i guanyadora on, com comentava el Pep Palau, es pot substituir figues per peres.

Entrada dedicada a la companya de blog, la Sílvia, fan de les figues i que en aquests moments circula per l’altre cantó del món, provant la carn de cangur i intentant entendre l’accent australià. Que no és fàcil.

0