No fa gaire que he incorporat un altre gadget culinari a casa: una geladora. En tinc una de la subvariant més senzilla: és un bol que conté líquid a les seves parets i el deixes 24 hores al congelador (en concret una de marca Krups que venia amb punts estrella de la Caixa -que em caducaven i calia gastar-). Després el treus, li incorpores una tapadora, que porta un motoret connectat a una pala que remena. Li poses a dins el líquid per fer el gelat i la màquina ja va remenant. Uns 20 minuts tarda a fer un sorbet, cap els 45 un gelat.
No m’havia plantejat abans fer gelats, però va arribar la màquina i el meu primer intent, un sorbet de mango, va ser un èxit espectacular. Tenia un parell de mangos boníssims (de tant se’n troben i fins i tot a un preu raonable), els vai pelar i triturar, afegir un almivar prou suau (ja són ben dolços de per si) i la cosa després tenia un gust i una textura fantàstics. El segon intent va ser un gelat de ratafia que no va acabar de quedar com esperava. Absolutament menjable, però el sabor de la ratafia massa atenuat i la textura no del tot bona (amb alcohol pel mig, la cosa es complica).
A la tercera ha tornar a anar a la vençuda. Em vaig comprar un llibre de gelats que em va recomanar la Mar (The perfect scoop, del David Lebovitz) que és una passada. Faries tots els gelats i a part de la pinta inicial es veu que quan els proves tots resulten molt bé, paraula de Mar. Jo per un dinar a casa del Pep (d’aquells amics que cuina tant bé, que has d’intentar fer algo bo, que sinó canta) vaig triar fer-ne un de xocolata. En concret una versió que no porta ous (el que el Lebovitz anomena “estil Philadelphia”). Per fer el gelat (1 litre, la capacitat de la meva geladora) ens farà falta:
– 560 grams de crema de llet (de l’espessa)
– 50 grams de cacau en pols
– 200 grams de sucre
– Un pessic de sal
– 170 grams de xocolata de cobertura de la bona
– 250 ml de llet sencera (desnatades i semidesnatades fora!)
– 1 cullereta d’extracte de vainilla
El dia abans de preparar el gelat posem la geladera al congelador (necessita 24 hores per agafar la congelació necessària) i preparem els ingredients pel gelat. És extremadament senzill. En una olla hi posem la crema de llet, el cacau en pols, el sucre i la sal i ho calentem poc a poc i anar remenant tota l’estona.
Quan la cosa comenci a bombollejar ja amb regularitat i insistència i comenci a formar una espuma per sobre, ja ho podem retirar del foc. Ara tirem a l’olla la xocolata de cobertura (la vaig triturar amb el minipimer perquè en quedessin trossos molt petits), l’extracte de vainilla i la llet i ho remenem bé. Quan s’hagi refredat una mica ho posem a la nevera pel dia següent.
El dia després és tan senzill com posar en marxa la màquina, abocar aquest líquid i deixar que la màquina faci la seva feina.
Per donarli un extra li vaig posar nous, que en tenia de molt bones (de Lluçà, del noguer que tenim a sota casa). Vaig precalentar el forn a 190 graus, després hi vaig posar les nous trossejades a una safata i els hi vaig deixar uns 14 minuts, fins que es veia que les nous per dins començaven a agafar un color torradet. El punt cruixent que li dona a la nou és molt millor que si la posessis crua! Després d’abocar el líquid del gelat a la màquina, més endavant quan la cosa ja té consistència (millor no posar-li al començament, es veu) li vaig abocar el grapat de nous torrades i 45 minuts després en va sortir una cosa altament disfrutable per qualsevol amant del cacau.
0
faltaria comentar quin és la màquina en questió
vaig, francisco franco
Molt bo aquest gelat!
Petons
Jo també tinc una geladora una mica infrautilitzada. Vaig intentar fer gelat de coco que no em va quedar com volia però en canvi aquest altre va quedar de vici…
http://cocinaconteverde.blogspot.com.es/2010/05/helado-de-matcha.html
Si aconsegueixes matcha de cuinar (és més barat que el de fer te) prova de fer-lo que queda boníssim!!!! les dues vegades que l’he fet he triomfat.
Uo, compro gelat de té matcha. Hauré d’investigar això del “matcha de cuinar” :o el de fer té no serveix?
Sí, serveix però és més car, però si en tens no cal que en compris ja que per cuinar s’utilitza molt poquet. A mi és que me’l porta el meu germà directe del Japó…