Ara que és el moment de la crema catalana, proposo un altre postre, blanc en comptes de groc, però que per antiguetat també es mereix ser considerat com a menja catalana. Pel què llegeixo al “Cuina catalana de veritat”, els origens del Menjar blanc, es remonten a l’època medieval, on era un plat lleugerament diferent (“es tractava d’una mena de sopa de gallina, dolça, que s’espessïa amb farina d’arròs i es preparava, com ara, a base d’atmetlles crues”). Llegint a la wikipedia, la cosa encara tira a més temps enrera! Apunteu doncs, el menjar blanc a l’apartat de postres molt fàcils de fer i nostrats. Els ingredients són poquets:
– 200 grams d’ametlles crues del tipus marcona
– Mig litre d’aigua
– 100 grams de sucre blanc (per un cop em salto els sucres integrals, que cal mantenir al màxim el blanc del plat)
– 50 grams de midó (maizena)
– Mitja pela de llimona
– Un bastonet petit de canyella
Amb aquestes mesures he omplert tres cassoletes de terrissa com les de la foto (deuen tenir vora 10 cm de diametre). Si hi penseu, l’ideal és començar la recepta el dia abans. Tritureu les atmetlles ben triturades, que en quedi una pols i ho barregeu amb l’aigua. A la nevera, i que hi descansi un dia sencer. Si no, deixeu-ho unes horetes.
El què tocarà fer després serà agafar un drap ben net i filtrar aquesta llet d’atmetlles. Espremer bé, fins treure tot el suc i posar-lo en una olla. Allà hi afegirem el canó de canyella, el sucre i la pela de llimona. Desfarem la maizena amb una punta d’aigua freda i també la incorporarem. Ho posem al foc, baix, i anem remenant continuament, sense parar -evitant que s’agrumolli-, fins que no gaire després que arribi al punt d’ebullició la cosa comenci a passar del líquid a un solid gelatinós. És el moment de parar el foc i abocar-ho als recipients en els que ho menjarem.
Cap a la nevera i ja està preparat per ser menjat de postre. Acompanyarlo amb uns fresons ben macos crec que no li faria cap mal!
0
Just en vam menjar la setmana passada i acompanyat de maduixes, que sí que li queden genial! ;)
El Xavi és de Reus, per tant aquest postre és de la seva terra!
Per cert, ens han dit que una bona amiga nostra és companya de feina teva!
Petons
Sandra
I no donaràs ni una pista??? :P
m’encanta el menjar blanc..és una llàstima que no sigui tan “mediatic” com la crema (per exemple)
Doncs a reivindicarlo i fer-lo mediàtic, que no té sentit que no pugui estar a més cartes de restaurants al costat de la crema catalana! Cada cop que el Barça derroti el Madrid podria ser àpat oficial!
a l’alguer (igual com al camp de tarragona) són unes postres ben vives. Herència, clar, de l’edat mitjana.
El vaig coneixer fa un anyet a Reus i em va agradar molt, però em fa mandra fer-ho a casa. Si fer postres ja em costa, a sobre s’ha de començar el dia abans i… siguem clars… l’ametlla no és precisament un producte barat…
Però en tornarè a fer, que ens va agradar molt :)
Oscar, vago!! Tio, triturar les atmetlles i posarles en aigua, ni dos minuts. Deixes a la nevera i ja està!!
és un postre molt preuat de la meva terra (Reus) però sembla que no el coneix ningú de fora de Reus i és una pena!
Venen uns polvos per a fer-lo que realment fa que surti ben bo!