Pastís de xocolata molt fàcil. Celebrant 7 anyets

Tal dia com avui, fa 7 anys, començava aquest blog. Ja en tenia un altre, ambcompte.net, que aviat farà els 10 i vaig decidir crear un de receptes per endreçar aquelles que em funcionaven i explicar-me-les a la meva manera. Vivia sol, no sabia cuinar gaire, anava aprenent. No gaire després de començar va entrar a escriure aquí la Silvia, companya de feina, molt bona amiga i millor cuinera que jo, tot i que amb el temps he anat progressant, això si!

Per celebrar el setè aniversari del blog (tant la Sílvia com jo som del quinta del 77, per tant 7 és el número per celebrar) vaig decidir fer un pastís d’aniversari i tornant a les primeres receptes buscar una cosa que fos molt i molt fàcil de fer. I ja que estem, ben bona. La recepta la vaig trobar al blog del David Lebovitz (del que no fa gaire ja vaig fer un sensacional gelat de xocolata), amb una preparació que ell titulava “Gelat de xocolata per idiotes”. He suavitzat el títol :)

És un pastís per xocolateros. Molt i molt fàcil de fer i on hi domina el gust de cacau. Si sou dels de xocolata amb llet, passeu pàgina. Si sou dels de 70% en amunt, comenceu a salivar. És difícil errar amb aquest pastís, però perquè surti una cosa de gust tremendo val la pena buscar una xocolata de cobertura ben bona. Jo en concret he fet servir la Tarakan (75% cacau) de Chocovic, que l’havia trobat al Renobell. Cosa fina.

Per fer el pastís necessitareu:

– 290 grams de xocolata
– 200 grams de mantega
– 200 grams de sucre
– 5 ous

Preparem un motlle de pastís rodó i l’untem amb mantega que no s’enganxi. Hauria de ser un motlle impermeable, que després el posarem al bany maria. Els de silicona van perfecte.

Preescalfem el forn a 175 graus, amb una safata amb aigua (que arribi a una altura de la meitat del motlle de pastís).

Per un cantó desfem la xocolata i la mantega: jo el què faig és picar la xocolata, tallar la mantega a daus i posar-ho a un bol al microones a tota potència, però parant-lo sovint, que no es passi de frenada i es socarrimi. Ho poso una estoneta, trec, remeno amb l’espàtula i el torno a posar una mica més. Si no teniu microones i ho desfeu al foc, ull que no es cremi la xocolata!

En un altre bol hi tiro els 5 ous (aquí no cal ni separar rovells i clares, fàcil, ja ho dic) i els bato mentre hi afegeixo el sucre. A continuació li anem afegint la xocolata/mantega desfeta mentre no parem de remenar i barrejar-ho bé tot. Ja ho tenim: aboquem tot al motlle de pastís i després cobrim aquest per dalt / amb un paper albal (bonus X2 rima).

Posem el motlle a dins la safata amb aigua al forn i ho deixem un bon temps fins que agafi una consistència puddingosa i hi poguem posar el dit a sobre i no surti empastifat de xocolata o fem la més clàssica i neta tècnica de punxar-lo i esperar que la punxa surti neta. Segons la recepta original era una hora i quart, però el meu forn sempre tarda més i se’n va anar cap a l’hora i mitja. Quan estigui al punt, el traiem, i ja tenim la bomba de xocolata anti-dieta preparada!

1