Pastís de xocolata xocolata

Aquest no és un pastís pels que prefereixen la xocolata amb llet, és pels que disfrutem amb el gust intens de cacau. La recepta la vaig treure del llibre “Exceptional cake”, del Dan Lepard, i amb el suggerent nom de “Devil’s food cake”. Em vaig repassar la recepta i els ingredients i em vaig trobar amb un difícil de localitzar: la crema agra (sour cream). Després d’una ràpida consulta pel twitter (efectiu!) la idea era substituirla per iogurt o formatge Quark. Però després de preocupar-me’n tant, se me’n va anar al cap fent la recepta i el pastís es va quedar sense aquest ingredient. Ha quedat molt bo i contundent, però segurament guanyaria una mica més de tendresa amb l’aportació del làctic. Per tant la recepta la poso com si el meu cap no hagués tingut aquesta omissió (bé, de fet tenia el formatge Quark fora la nevera però va quedar mig tapat per un drap de cuina i allà es va quedar fins que el vaig veure, ja amb el pastís al forn). Necessitarem pel pastís:

– 150 grams de xocolata de cobertura (jo he fet servir una Chocovic selvatica 75% de cacau, nyam, nyam)
– 115 grams de sucre llustre
– 125 ml de llet
– 40 grams de cacau en pols
– 4 ous
– 85 grams de sucre moscovado (no en tenia, vaig posar-hi sucre de canya)
– 225 grams de farina
– 1 culleradeta de sal
– 1 culleradeta de bicarbonat de soda
– 170 grams de crema agra (o com deia, de iogurt o de formatge Quark)

I per la cobertura de xocolata que farem més tard:
– 150 grams de xocolata de cobertura
– 45 grams de cacau en pols
– 75 ml d’aigua mineral
– 1 raig de mel
– 35 grams de mantega
– 210 grams de sucre llustre
– 2 rovells d’ou

Primer, el pastís!
Anem al pastís (que el deixarem refredar abans de fer la cobertura, calculeu temps!). Posem una olla al foc amb aigua. Deixem que arribi a bullir a foc lent, i a sobre li posem un bol amb la xocolata picada fina, el sucre llustre, la llet, el cacau en pols i un parell de rovells d’ou i deixeu que es vagi desfent al bany maria i remenanant-ho fins aconseguir una textura de crema. Retirem i reservem. En un altre bol i posem la mantega i la desfem també al bany maria. I afegim el sucre moscovado (o de canya, com he fet jo) i amb les varilles elèctriques ho batem enèrgicament fins que quedi suau i esponjós. Li afegim dos rovells d’ou, la farina, la sal i el bicarbonat de soda i ho remenem bé. Aquí és el moment on em vaig despistar. A continuació tocaria afegir la crema agra (o substitut). A continuació la xocolata desfeta que teniem al primer bol i ho barregem bé.

En un tercer bol (teniu rentaplats, oi?) hi posem les clares dels 4 rovells que haviem utilitzat i les batem fins portar-les a punt de neu. Les incorporem poc a poc a la mescla anterior, barrejant-ho bé.

El forn l’hem de tenir precalentat a 170 graus, utilitzarem la calor de sota. Agafem un motlle per pastissos (format 23 cm de diametre va bé, compteu que pujarà), l’untem bé de mantega, que no s’enganxi i hi bolquem la barreja que tenim al bol amb cura i repartint-ho i anivellant-ho bé.

En cosa d’uns 40-45 minuts ja ho tindrem. Depén evidentment del forn: aneu punxant i quan el palillo surti net, ja ho podem treure del forn i posar sobre una reixa a refredar.

Fem la cobertura!
Amb el pastís ja refredat, desfem la xocolata de cobertura al bany maria. A una olla (a foc lent, sobretot) li posem l’aigua, el cacau en pols i el rajolí de mel. Anem remenant, fins que estigui calent (no bullint). Després hi incorporem la xocolata de cobertura desfeta i ho mesclem bé. Retirem del foc i hi afegim la mantega, el sucre llustre (que tamisarem) i els dos rovells d’ou fins que quedi tot ben armoniós i doni ganes de posar-hi els dits i portar-los immediatament a la boca. Ho deixem refredar una estona.

Tallem el pastís en dos, horitzontalment i hi posem una capa d’aquesta xocolata de cobertura i tapem. Amb el pastís reconstruit i posem la xocolata per sobre i l’anem repartint bé per tota la superfície i els laterals. Es permet menjar la xocolata sobrant: en aquest sentit vaig reduir les proporcions que venien al llibre, que eren excessives. Amb les que he posat crec que dona per aquesta mida de pastís de sobres.

Ho he deixat descansant tota la nit, per menjar-ho al dia següent per dinar. Al llibre recomana que no es posi dins la nevera (com a mínim en el seu repós nocturn) per la textura de la cobertura, sinò simplement en un lloc fresquet. Que en aquests dies és buscar els llocs on no arribi la calefacció!

2