Tornat ja de vacances i recuperat del jetlag, tornem a continuar provant coses noves a la cuina. Aquest cop, pel dia del meu aniversari, vaig portar un combo xocolater a la feina. Un brownie que ja el tinc molt controlat i després un pastís de xocolata que vaig descobrir el dia anterior pel matí. Estava redactant un post pel blog Club de cuines sobre adreces d’internet interessants i entre els que ells qualificaven com a “food porn” (webs que ensenyen fotos brutals de blogs de cuina, no recordo en quina de les webs similars exactament ho vaig veure) una foto d’un pastís de xocolata em va cridar l’atenció. I després mirant la recepta, complia els meus requisits. Ingredients que ja tenia per casa i senzill de preparar.. N’he traduït el títol literalment. A tenor de la velocitat de consum i els comentaris posteriors, va agradar molt. No és sec com el brownie, queda més humidot i amb tot el plaer que genera una bomba calòrica com aquesta :)
La foto, per desgràcia, no és gaire cridanera. La vaig fer un cop acabat de fer i el dia següent a la feina no estava com per dedicar-me a fotografiar-lo. Ja la canviaré si hi penso quan el repeteixi… La recepta la vaig trobar al blog d’una noia francesa que es diu Foodbeam.
Pel megapastissot (omple tant que amb trossos petits fas, és a dir que dona per molts), he utilitzat:
– 200 grams de xocolata de fondura (en faig servir una de molt bona que tenen al Renobell amb la seva etiqueta)
– 240 grams de mantega
– 8 ous
– 400 grams de sucre moreno (a la recepta original feia servir el blanc)
– 130 grams de farina
Desfem la mantega i la xocolata en un bol al microones (traient i remenant cada poca estona, que no es cremés) o al bany maria. Després en un altre bol barregem els ous ben batuts i el sucre. Aquí hi ha un tema que comenta la noia de Foodbeam: si traiem els ous de nevera, val la pena batre els ous en un bol que posarem sobre una font de calor (per ex una olla amb aigua bullint) perquè agafin temperatura ambient i es barregin bé.
Afegim els ous + sucre al bol de la xocolata desfeta (que sigui gran, que el pastís és substanciós), ho remenem bé, fent el moviment de baix a dalt. I després hi anem afegint la farina, ben tamisada i remenant-ho amb la barreja. I ja ho tenim. Només caldrà bolcar-ho tot a un motlle de 24 centimetres d’ample ben untat de mantega i posar-ho al forn, precalentat a uns 170 graus. A mi em va tardar vora els 40 minuts, però aquí ja depen del forn de cadascun. Punxar amb un palillo i quan estigui ha de sortir una mica mullat. Que el pastís ja estigui consistent, però humit.
0
Boníssim! I per no menjar res més en la resta del dia :)
Te molt bona pinta!!!!
Mare meua! Però tu saps el que has fet? No pots posar esta recepta sense advertir que està molt bò i enganxa! Jo ja l’he fet dos vegades (quantitats més xicotetes) i només faig q pensar en repetir-lo! A més, com encara he de trobar el punt exacte per a que estiga “humidot”, doncs és l’excusa perfecta ;)
Si, la veritat és que tota una troballa que compleix les màximes de molt bo i fàcil. De dieta no és, però de tant en tant… :)
aquesta tarda l’he fet!! boníssim, tot i que he allargat massa el temps de forn, enlloc dels 40 min que recomanaves n’he fet 50 i poc. han sobrat 7 almenys.
Ha de estar boníssim, però ha de ser una bomba, mirant tot el que porta! I si al mig de la massa hi posem tallets de xocolata pot quedar com un coulant gegant!! M’estic fent pols només d’imaginar-m’ho. El proper dia que tingui desig de xocolata caurà.
PTNTS
Dolça
Que bo,que bo,que bo,que boooooooo!!!!!!!!!
Gràcies m`ha quedat boniiiisssim.