M’agraden molt les albergínies. N’acostumo a tenir per casa. Els dies que estic més gandul -que a l’estiu passa sovint- opto per la recepta pimpampum de fer-les al microones, pelarles i fer-ne una truita ràpida. Però agrada variar i a més de fer-les a la parmesana o fins i tot a lo Laos, fregides amb porc, m’agrada anar tastant noves maneres de fer-les. I em va encantar a primera vista una recepta que va publicar no fa gaire El comidista.
Fàcil i bona. Ja l’he repetit uns quants cops. El primer van quedar una mica més estètiques ,el segon cop, que tenia unes albergínies blanques una mica al límit de conservació, vaig fer la foto que tenia abans a aquesta entrada i feia una mica de peneta. Que te les menjaries però gairebé en plan ONG. L’he canviat per una amb alberginies de les negres i en format torrada (idea fantàstica que vaig veure al Facebook de l’helena) aquí amb un formatge que es diu Ufff, de Mas Alba (de cabra, rentat amb cervesa, tremendo i moooolt olorós). És un gran plat per fer d’un dia per l’altre i servir fresquet, com aperitiu. A part d’albergínies (jo he fet servir les blanques els dos primers cops, que m’agraden molt), per fer la marinada he fet servir:
– 3 cullerades d’oli del bo
– 1 cullerada de suc de llimona
– Un gra d’all picat
– Una mica de gingebre fresc picat (més o menys quantitat com l’all)
– Alfàbrega fresca (el Comidista li posava menta, però no en tenia)
– Mitja cullerada de sucre
Per treure amargor, tallem les alberginies a rodanxes gruixudes i les submergim a un bol amb aigua i sal (posant alguna cosa a dalt que pesi perquè no es quedin surant).
En una plata untada amb oli, perquè no s’hi enganxi, posemles alberginies, al forn precalentat a 180 graus, durant uns 20 minuts. Ho traiem (mirant abans que no es torressin massa, que cada forn és un món), els hi donem la volta i ho deixem uns 15 minutets més.
Mentre es refreden, preparem la marinada: en un bol barregem oli i llimona, el sucre, alfàbrega picada i l’all i el gingebre fresc, tallat a trossos prou grossos com perquè després sigui senzill retirar-los. I una mica de sal i pebre.
En un bol, i amb cura, barregem les alberginies i la marinada bé, que s’impregnin. Després ho posem sobre una plata, ho tapem amb paper film, i cap a la nevera, tota la nit o un dia si fa falta.
Abans de menjar, ho traiem, ho posem a on ho volguem servir, enretirem els trossos grans de gingebre i all i li podem tirar una mica de formatge per sobre, per exemple. Aquí li he posat una mica de Cantell, un de cabra sequet de la formatgeria Can Pujol, del Maresme, que m’agrada moltíssim. O també li quedaria fantàstic una mica de feta. Feta la llei, feta la tapa.
5
El pa que no falti! I cada vegada amb més bona pinta. Volem una tercera amb el pa fet per tu! Ja seria la hòstia :P
Si, ja seria la bomba. Però tinc bastant oblidat el fer pa a casa… massa curro :P